L'últim joc de la Nintendo 64

Avui parlaré del que va ser l'últim joc de la Nintendo 64, i com ha passat altres vegades dependrà del mercat al que ens estiguem referint. Naturalment, sempre n'hi ha un que és l'últim a nivell global, i en aquest cas seria el del mercat nord-americà.

Va ser el Tony Hawk's Pro Skater 3, llançat el 2002 als Estats Units i present també als catàlegs de la Playstation, la Playstation 2, la Xbox, la Gameboy Color, la Gameboy Advance, ordinadors i també la Gamecube, el que llavors era el nou sistema de sobretaula de Nintendo. 

Un bon joc, tot i que la crítica considera millor la majoria de les altres versions. Creuem l'Atlàntic per tal de veure quina va ser l'última proposta al mercat europeu per a l'única videoconsola de 64 bits de sobretaula que hi ha hagut:

Era l'any 2001 i el Mario Party 3, tercera entrega d'una franquícia dedicada als minijocs amb personatges i icones de l'Univers Mario, era el comiat de la Nintendo 64 del Vell Continent, així com d'Austràlia, que recordem que també és zona PAL. I què, al Japó?

Doncs el desembre de 2001 sortia el Bomberman 64, en exclusiva per al mercat japonès. Però compte, que hi pot haver confusió: ja havia sortit un Bomberman 64 a nivell internacional el 1997,  anomenat Baku Bomberman al País del Sol Naixent. El que seria l'últim de la Nintendo 64 en aquell arxipèlag es diu Baku Bomberman 2, conegut (i així l'he presentat) com a Bomberman 64 mundialment malgrat que no va sortir d'allà i que ja hi havia un joc amb el mateix títol. Un embolic, en definitiva. 

I bé, ja ha estat fet el repàs de quins van ser els últims cartutxos que van sortir per a la sovint infravalorada Nintendo 64, una "anomalia" de la història dels videojocs per fer el salt dels 16 als 64 bits, quan la competència estava formada per dues consoles de 32 bits, i per fer-ho, a sobre, en un format, el cartutx, que semblava obsolet, tenint en compte que les tècnicament inferiors rivals havien triat el CD. El temps va demostrar que Nintendo s'havia equivocat, però jo reivindico el valor d'aquesta videoconsola i el gran catàleg que té, potser no en quantitat però sí en qualitat, que és el que compta.