Què estàs buscant?

dimarts, 21 de setembre de 2010

Sèries i videojocs: Wacky Races

Segur que recordeu, encara que no la miréssiu, aquella sèrie de dibuixos dels anys seixanta que es deia Wacky Races, coneguda en castellà com a Los Autos Locos, que consistia en unes curses de tots contra tots en què tot s'hi valia per tal d'arribar en primera posició. La sèrie, amb grans dosis de fantasia i uns personatges (i cotxes) d'allò més entranyables va esdevenir una icona de la Hanna-Barbera que encara ara recordem (jo, de fet, tinc 3 samarretes que ho demostren). Doncs bé, naturalment existeixen videojocs d'aquelles esbojarrades curses.


Durant el període 1991-1992 sortia el primer joc basat en aquells mítics dibuixos, i ho feia per a PC, Commodore 64, ZX Spectrum, Amiga, Amstrad CPC i NES, i ens convidava a controlar en Muttley, el famós gos que reia com un ídem, i que havia de complir els encàrrecs del seu amo, bàsicament fer la guitza als altres:


Com es pot veure en aquest vídeo de la versió del Commodore 64, és més aviat un joc de plataformes que no pas un de velocitat. No posaré imatges de totes les versions, però vegem-ne algunes. A veure com és la de l'Amstrad:


I, evidentment, la de la Nintendo:


Aquest és una mica diferent, perquè el protagonista és directament el gos, sense cotxe, i és un evidentíssim plataformes. La versió de la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo, però, va ser la més ben valorada. 

El 1994 es publicaria només al Japó el Wacky Races de la 3DO, que com molts dels títols del catàleg de la consola de Panasonic era una pel·lícula interactiva. Era un joc molt estrany que consistia en fer apostes sobre curses que no es podien controlar, i també s'havien de buscar objectes per un mapa. No n'he trobat imatges, però el 1995 va aparèixer el Wacky Races 2: In Space, per a la mateixa consola i també en exclusiva per al mercat japonès, que ja és un videojoc de curses, tot i que força dolent:


El vídeo és dolent i la música no crec que sigui del joc, però no he trobat res més. Haurien de passar cinc anys per a l'arribada de l'any 2000 i amb ell una nova entrega de títols basats en la franquícia,  altre cop anomenats simplement Wacky Races, per a diversos sistemes:


Aquest és el de PC, i és un joc de velocitat d'un estil força Mario Kart que, de retruc, és més fidel a la sèrie de dibuixos que molts dels títols anteriors. Passem al de la Dreamcast, i aneu al minut 3, aproximament, per tal de veure com és el joc pròpiament dit:


Es veu que és el millor de tots els que han sortit, o sigui que si voleu comprar-vos-en un i teniu l'opció de triar consola, busqueu el de la Dreamcast. També hi era, però, per a la Gameboy Color:


Llevat del de PC, els altres dos van tenir una acollida força bona, però n'hi va haver més versions, tot i que en anys posteriors. El 2001 arribava la de la Playstation, amb més bona acollida del públic que no pas de la crítica, que l'havia deixat força malament. Però l'únic vídeo que n'he trobat és d'un emulador per a ordinador i va a batzegades, de manera que passem a la versió de la Playstation 2, també d'aquell any i anomenada Wacky Races: Starring Dastardly and Muttley:


Al de la Ps2, del que per cert tots els vídeos que he trobat tenen comentaris dels que els han pujat a Youtube, les coses li van anar força millor, i el que tampoc no en va sortir gens mal parat va ser el que es va fer el 2004 per a mòbils, del qual, com en gairebé tots els casos de videojocs per a cel·lulars, només puc posar-ne una captura:


De fet, al portal Gamerankings.com apareix en tercer lloc, només per darrere de les versions de la Dreamcast i la Gameboy Color, que s'enduen l'or i la plata respectivament. Fem un salt de tres anys i arribem al 2007, any en què va sortir el segon joc per a la Ps2, el Wacky Races: Mad Motors:


Finalment, el 2008 la sèrie debutava a la Wii i la Nintendo DS, amb el Wacky Races: Crash & Dash, una autèntica decepció que la crítica no va aprovar:



Vèiem el de la Wii, amb una perspectiva curiosa per a un joc d'aquestes característiques. El cas és que tant aquest com el de la Nintendo DS són molt senzillots, es fan repetitius de seguida i no tenen gaire emoció, a més d'alguns defectes propis de cadascuna de les dues versions. És una llàstima que els últims videojocs dels Wacky Races hagin sortit tan malament, després d'anys fent les coses més o menys bé i sobretot tenint en compte que estem parlant de consoles que tenen als seus catàlegs els que probablement són els millors Mario Kart de la història, que és on s'haurien d'haver emmirallat les dues versions del joc que ens ocupa avui.


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...