He de reconèixer que no he jugat mai a cap dels House of the Dead, una de les més famoses franquícies arcade de pistola de Sega, posteriorment adaptada als sistemes domèstics, i és un tema que m'agradaria solucionar algun dia, però de moment parlaré de la pel·lícula d'imatge real que se'n va fer.
El film es va estrenar el 2003 i el dirigia el controvertit director alemany Uwe Boll, que acostuma a fer pel·lícules basades en videojocs, i sempre ha tingut males crítiques (hi ha qui té clar que és el pitjor director de la història), però tot i així n'hem de parlar una mica. Abans, però, recordem com era el primer House of the Dead en versió recreativa:
Zombis, violència, sang, terror... els ingredients són bons per a una estona de diversió sense pretensions, però sóc de l'opinió que al cinema és un tema molt suat, sembla destinat a la sèrie B i si no es fa alguna cosa realment original, com ara Planet Terror, almenys a mi no em crida l'atenció.
Doncs bé, les crítiques de la pel·lícula van ser dolentíssimes, i es considera una de les pitjors cintes basades en videojocs, que ja és dir en un gènere que no acostuma a ser ben rebut. El problema, diuen, és que argumentalment el joc original tampoc no donava per a gaire, i a sobre la pel·lícula explica una història diferent, amb els tòpics del cinema de terror adolescent, situacions absurdes i els trets i els zombis com a únic punt en comú amb la franquícia.
El primer, i sobretot el segon, House of the dead son dels millors jocs del génere. Després la saga va perdre una mica, l'escopeta i la uzi de les continuacions no és el mateix.
ResponEliminaLa peli només agafa el nom del joc, que ja no destacava pel guió, però que estava millor que el que va fer Mr. Bolle.