Cinema i videojocs: Malson abans de Nadal

Us heu preguntat mai si hi havia cap videojoc de Malson abans de Nadal, la famosa pel·lícula d'animació d'en Tim Burton? Jo, que no l'he vist (però sí que la tinc pendent), no m'ho havia preguntat fins avui, que he volgut buscar un film adaptat com a joc per poder-ne parlar a la nova entrega de Cinema i Videojocs. I sí, resulta que sí que n'hi ha. Concretament, dos. 

Un film d'animació stop motion de 1993 que ja forma part dels clàssics del cinema i que ha generat força marxandatge, centrat principalment en el seu carismàtic protagonista, en Jack Skellington. I sí, també videojocs. Però més d'una dècada després del llançament de la pel·lícula, curiosament. O no tan curiosament, perquè jo veig sospitós que sortissin precisament a l'època en què s'estrenava la segona pel·lícula d'animació stop motion d'en Burton, La Núvia Cadàver. 

Llegeixo a la Wikipedia que Disney volia fer una seqüela del llargmetratge que ens ocupa el 2001, però el seu director s'hi va negar, perquè no volia que es transformés en una franquícia de cintes poca-soltes. Però sí que en va sortir una seqüela, encara que en forma de videojoc. Era el The Nightmare Before Christmas: Oogie's Revenge.

Sortia el 2004 al Japó i durant 2005 als Estats Units i a Europa, i estava disponible per a la Xbox i la Playstation 2 (que per raons òbvies és la del vídeo). Té bona pinta, però sembla que només quatre de les veus de la pel·lícula van treballar en el doblatge del videojoc. La rebuda que va obtenir va ser... no del tot dolenta. Un 6 i escaig sobre 10 de mitjana (en general), essent els seus defectes la repetitivitat,  la poca originalitat argumental, problemes amb la càmera o uns gràfics de poca resolució. 

Però en va sortir un altre, uns mesos més tard, el mateix 2005, aquest cop per a la Gameboy Advance i anomenat The Nightmare Before Christmas: The Pumpkin King, que argumentalment representa que és una preqüela.

Aquest ja és més aviat un plataformes convencional, però tampoc no es va escapar de ser considerat mediocre, per la seva escassa durada, un so que recorda temps molt antics en la història dels videojocs i una dificultat més aviat baixa. Tornem enrere, a finals de 2004, perquè també el tenim per a mòbils, aquest cop amb el títol original de la pel·lícula, però d'un gènere que no hi té res a veure: els trenca-closques, és a dir, anar solucionant pantalles a còpia de fer anar el cap. 

Novament, la sensació que va deixar va ser que es podria haver aprofitat la llicència d'una altra manera, i en aquest cas el gènere del trenca-closques va ser considerat molt poc original. I això seria tot pel que fa a Malson abans de Nadal, només aquests jocs i en principi cap projecte de cara al futur immediat. Sembla que acostuma a agradar als amants de la pel·lícula, i tot i que la crítica americana no el deixa especialment bé, el públic el va rebre amb més calidesa, de manera que suposo que pot ser interessant per a aquells que estiguin familiaritzats amb aquest particular univers.