Què estàs buscant?

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Sonic the Hedgehog 4

Els més fidels i més antics dels meus lectors ja deveu saber, o deveu haver notat, que no m'agrada gaire parlar d'actualitat videojoquística en aquest bloc, perquè intento donar un punt de vista diferent de l'habitual i em centro en coses que normalment altres blocs i portals (almenys en català) no tenen en compte. Però de vegades hi ha excepcions, i ara ha sortit un joc que es mereix ser tractat en aquesta humil bitàcola, i més encara considerant el meu amor per la companyia que va parir la llegendària saga. 


De fet, ja en vaig parlar quan va saltar la notícia, però ara ha sortit, s'ha fet realitat, tot i que una mica més tard del que s'esperava, i ja és hora de parlar-ne amb més detall. És el Sonic the Hedgehog 4: Episode 1, la quarta entrega (o la primera part de la quarta entrega, vist que anirà sortint a trossets) de la línia iniciada amb el Sonic the Hedgehog, 16 anys després de la que era, a efectes pràctics, l'autèntica quarta entrega, Sonic the Hedgehog & Knuckles.

Durant aquest temps hem vist en Sonic protagonitzant desenes de videojocs, alguns de més fidels a l'estil plataformer original en 2D (de vegades amb elements 3D), alguns provant sort a les 3D, d'altres fent incursions en tota mena de gèneres... I també l'hem vist assistir a la defunció de Sega com a fabricant de consoles i adaptar-se per no morir, fent un antigament inimaginable salt a d'altres companyies, fins al punt que ha conegut en Mario i companyia i s'han fet bons amics. 


Alguns d'aquests videojocs van ser especialment ben rebuts, com és el cas del Sonic Rush (Nintendo DS, 2005), perquè recordaven els dels vells temps. D'altres eren completament diferents, com els Sonic Adventure de la Dreamcast, però ens van meravellar. En canvi, molts altres, de diversos gèneres i per a diverses màquines, van decebre, potser perquè no eren a l'alçada però potser també perquè els fans del personatge érem extremadament exigents. 

Sigui com sigui, sembla que l'espera ha valgut la pena, perquè per fi ha arribat un joc que continua allà on ens havíem quedat, un plataformes 2D sense experiments estranys ni transformacions licantròpiques, amb el regust dels clàssics de la Mega Drive. 


Lògicament, han passat molts anys, les videoconsoles actuals són capaces de fer coses gràficament espectaculars i s'ha sabut combinar perfectament aquesta capacitat amb l'estil retro, no com amb el Megaman 9, que era directament estil NES, però d'una manera que crec que hauria de satisfer tota mena de públics. 

De moment són 4 nivells, amb els seus clàssics tres actes cadascun, i "argumentalment" la història continua des d'on s'havia quedat. Això vol dir que tornarem a veure en Sonic transformant-se en Supersonic després d'aconseguir les maragdes del caos, i que la lluita contra el doctor Robotnik (ara doctor Eggman) continua. Hi trobarem els elements de sempre, les innovacions necessàries i l'acció frenètica que va deixar bocabadats els jugadors als anys noranta. 

Per a quan el segon episodi? No ho sé pas, però de moment tenim disponible el primer per a la Xbox 360, la Wii, la Playstation 3 i l'iPhone, a través dels seus sistemes de descàrrega. Això és el que no m'agrada, perquè el joc complet acabarà sortint més car que si s'hagués venut a les botigues físiques, i a sobre no el tindrem amb capsa i instruccions, que és com m'agrada tenir-los. Però... al final sortirà en suport físic, com va passar amb els Episodes of Liberty City del Grand Theft Auto? Espero que sí, tot i que m'hauré d'esperar molt i molt temps. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...