Videojocs que m'han portat aquestes Festes

Gràcies al funcionament anormal dels serveis de correus en èpoques nadalenques, els jocs que m'havia demanat a l'estranger per intel·ligència econòmica (i que després passaria a la meva família per tal que me'ls regalés) han arribat alguns a temps, d'altres avui dia 10 de gener. Però ja són aquí, i aquests tres són els videojosc que han passat a formar part de la meva col·lecció gràcies a la generositat de la meva família.

El Sonic & Sega All-Stars Racing with Banjo & Kazooie de la Xbox 360. Una meravella com sempre infravalorada perquè es compara amb els Mario Kart, en els quals no es pot negar que s'inspira (i molt), però que al cap i a la fi és un joc excel·lent i al mateix temps un repàs espectacular a la història de Sega, a més de tremendament addictiu. La versió de la Xbox 360, per acabar-ho d'acobar, és la millor, ja que té en exclusiva un personatge (dos, en realitat) que no forma part de la història de la companyia: en Banjo, amb el seu inseparable Kazooie.

 

Un que volia des de feia molt de temps i que he aprofitat per demanar ara que a Anglaterra té un preu de ganga: el Tatsunoko vs. Capcom Ultimate All-Stars de la Wii, el seu millor joc de lluita en un catàleg poc nodrit de títols d'aquest gènere. Una nova entrega dels múltiples crossovers de lluita 2D entre Capcom i altres universos, aquest cop amb la original idea d'enfrontar personatges de diversos jocs de Capcom (i no només de lluita, perquè a banda de gent de Street Fighter, Rival Schools o Darkstalkers també hi ha representades les sagues Megaman o Dead Rising) amb els protagonistes de les sèries d'anime més populars de la productora japonesa Tatsunoko, molt desconeguda a casa nostra. 

De fet, no hi havia plans de dur-lo a Europa ni als Estats Units, però els seus creadors van detectar prou interès del Vell i el Nou Continent com per fer-ne una versió adaptada (sempre ho fan, això) per tal que en poguéssim gaudir també els que no vam néixer japonesos. I va ser una gran decisió, perquè el joc ha obtingut una acollida espectacular per part de la crítica i el públic, i amb raó. Espectacular, intuïtiu, amb múltiples opcions de control (el wiimote amb el nunchuk és una d'elles, diuen que la millor encara que sembli mentida i és la que faig servir jo i em va prou bé), molts personatges, modalitats de joc i força al·licients per a rejugar-lo, a més de joc en línia. El millor de tot és que permet explotar els personatges i els seus combos, cosa que satisfà els jugadors experts en el gènere, però també s'hi pot jugar d'una manera més casual, sense saber-se tots els moviments possibles, i tot i així tenir possibilitats de guanyar un expert. 

Finalment, el que m'ha arribat avui: el FIFA 11 de la Xbox 360. L'últim que tenia era el 09, i no m'agrada anar-me comprant la revisió anual d'aquesta mena de jocs, entre altres coses perquè me'ls compro no quan surten, sinó una mica més tard, de manera que no vull abandonar-los al cap de 9 mesos. Però ja tocava, diuen que és el millor FIFA en molt temps (i el 09 ja era impressionant), i a més hi ha la lliga russa i també el Barça B! Ara l'estrenaré, que encara no ho he fet!

Sonic the Hedgehog 4

Els més fidels i més antics dels meus lectors ja deveu saber, o deveu haver notat, que no m'agrada gaire parlar d'actualitat videojoquística en aquest bloc, perquè intento donar un punt de vista diferent de l'habitual i em centro en coses que normalment altres blocs i portals (almenys en català) no tenen en compte. Però de vegades hi ha excepcions, i ara ha sortit un joc que es mereix ser tractat en aquesta humil bitàcola, i més encara considerant el meu amor per la companyia que va parir la llegendària saga. 

De fet, ja en vaig parlar quan va saltar la notícia, però ara ha sortit, s'ha fet realitat, tot i que una mica més tard del que s'esperava, i ja és hora de parlar-ne amb més detall. És el Sonic the Hedgehog 4: Episode 1, la quarta entrega (o la primera part de la quarta entrega, vist que anirà sortint a trossets) de la línia iniciada amb el Sonic the Hedgehog, 16 anys després de la que era, a efectes pràctics, l'autèntica quarta entrega, Sonic the Hedgehog & Knuckles.

Durant aquest temps hem vist en Sonic protagonitzant desenes de videojocs, alguns de més fidels a l'estil plataformer original en 2D (de vegades amb elements 3D), alguns provant sort a les 3D, d'altres fent incursions en tota mena de gèneres... I també l'hem vist assistir a la defunció de Sega com a fabricant de consoles i adaptar-se per no morir, fent un antigament inimaginable salt a d'altres companyies, fins al punt que ha conegut en Mario i companyia i s'han fet bons amics. 

Alguns d'aquests videojocs van ser especialment ben rebuts, com és el cas del Sonic Rush (Nintendo DS, 2005), perquè recordaven els dels vells temps. D'altres eren completament diferents, com els Sonic Adventure de la Dreamcast, però ens van meravellar. En canvi, molts altres, de diversos gèneres i per a diverses màquines, van decebre, potser perquè no eren a l'alçada però potser també perquè els fans del personatge érem extremadament exigents. 

Sigui com sigui, sembla que l'espera ha valgut la pena, perquè per fi ha arribat un joc que continua allà on ens havíem quedat, un plataformes 2D sense experiments estranys ni transformacions licantròpiques, amb el regust dels clàssics de la Mega Drive. 

Lògicament, han passat molts anys, les videoconsoles actuals són capaces de fer coses gràficament espectaculars i s'ha sabut combinar perfectament aquesta capacitat amb l'estil retro, no com amb el Megaman 9, que era directament estil NES, però d'una manera que crec que hauria de satisfer tota mena de públics. 

De moment són 4 nivells, amb els seus clàssics tres actes cadascun, i "argumentalment" la història continua des d'on s'havia quedat. Això vol dir que tornarem a veure en Sonic transformant-se en Supersonic després d'aconseguir les maragdes del caos, i que la lluita contra el doctor Robotnik (ara doctor Eggman) continua. Hi trobarem els elements de sempre, les innovacions necessàries i l'acció frenètica que va deixar bocabadats els jugadors als anys noranta. 

Per a quan el segon episodi? No ho sé pas, però de moment tenim disponible el primer per a la Xbox 360, la Wii, la Playstation 3 i l'iPhone, a través dels seus sistemes de descàrrega. Això és el que no m'agrada, perquè el joc complet acabarà sortint més car que si s'hagués venut a les botigues físiques, i a sobre no el tindrem amb capsa i instruccions, que és com m'agrada tenir-los. Però... al final sortirà en suport físic, com va passar amb els Episodes of Liberty City del Grand Theft Auto? Espero que sí, tot i que m'hauré d'esperar molt i molt temps.