Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris racing. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris racing. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de març del 2017

Els primers jocs de la Wii U (segona part)

Espero que en aquests dies que han passat des de la primera part de l'entrada sobre els primers jocs de la Wii U hagueu pogut digerir tot el contingut, perquè ha arribat el moment de fer la segona (i última) part, en què repassem la segona meitat dels títols nord-americans de llançament de la ja penúltima consola de Nintendo, a més dels europeus i els japonesos.


La popular i, segons l'entrega, desigualment afortunada saga d'aquests conills bojos que són els Raving Rabbids i que sorgeixen de la saga Rayman va tenir una única entrega a la Wii U, amb el nom de Rabbids Land i una acollida força freda.


Millor li va anar a l'Scribblenauts Unlimited, una proposta de trencaclosques que era la quarta entrega de la saga Scribblenauts.


El subgènere que barreja la música, la cançó, el ball i el party game, amb un fort vessant social, no té pocs exemples al catàleg de la Wii U, i un d'ells és aquest Sing Party, que portava el karaoke a la sala d'estar.



La saga de jocs del gènere toys-to-life, al qual pertanyen els Disney Infinity i el Lego Dimensions, i que ens fa emprar ninots amb un detector per tal de jugar, té un altre gran representant, la saga Skylanders, i la seva segona entrega va ser aquest Skylanders Giants, tot un èxit.



Ah, el Sonic All-Stars Racing Transformed... Un dels meus videojocs preferits, aquest i la primera part, tot i que jo els tinc en Xbox 360. Un magnífic títol de velocitat fantàstica i humorística de l'innegable estil dels Mario Kart, però també innegablement bo per mèrits propis, i amb l'afegit de ser un gran autohomenatge de Sega.



El Tank! Tank! Tank!, de distribució digital, ens convida a lluitar contra monstres tot controlant tancs, i té el seu origen en una màquina recreativa. A la Wii U, però, no va agradar gaire.



La consola no té gaires jocs de lluita, però sí que compta amb el Tekken Tag Tournament 2 Wii U Edition, la versió per a aquest sistema d'un títol multiplataforma que, en aquest cas, va rebre grans lloances i a més té característiques exclusives, entre les quals la personalització dels lluitadors amb elements de la casa Nintendo.



Encara que sembli mentida, perquè era un joc basat en una versió televisiva moderna dels Transformers, no li va anar malament al Transformers Prime: The Game, que no és ben bé de lluita, però s'hi assembla.



Amb una barreja de plataformes, acció i trencaclosques, el Trine 2: Director's Cut era la versió definitiva per a l'eShop de la Wii U de l'anterior Trine, que al seu torn arribaria també a la consola, però més endavant.



Una altra versió especial per a la Wii U seria la del Warriors Orochi 3, amb el cognom Hyper, un joc del gènere hack and slash que prové d'una veterana saga reconeguda, almenys de nom, per bona part dels jugadors.



La versió nord-americana (no oficial, però innegable) del mític programa japonès Takeshi no Chôsenjô (en castellà Humor amarillo) és el Wipeout -res a veure amb els videojocs de velocitat futurista-, i a més d'una versió espanyola anomenada Guaypaut se'n van fer videojocs, la tercera entrega dels quals és aquesta, de nom Wipeout 3.



Els jocs de fitness no van faltar a la Wii i tampoc a la Wii U, on de sortida hi va haver aquest Your Shape: Fitness Evolved 2013, que animava els jugadors a fer aeròbic davant de la consola.



El Zombi U, d'Ubisoft, és un first person shooter prou conegut d'Ubisoft, companyia que és la responsable de molts dels jocs de la Wii U, i sobre el qual les anàlisis no es van acabar de posar d'acord, però alguna cosa ha de tenir perquè sigui un dels videojocs més coneguts i populars de la màquina.

Aquests són, doncs, els videojocs amb què es va llançar la Wii U als Estats Units. Ara veurem els europeus, però només els que no hem vist fins ara. És a dir, poso vídeos dels que van ser títols de llançament al Vell Continent i no als EUA, tot i que al final esmentaré els jocs de sortida americans que també ho van ser a Europa, sense posar altre cop el vídeo corresponent, que ja hem vist o vam veure a la primera part. 


Va ser considerat un desastre en totes les plataformes, però la Wii U també va rebre el seu 007 Legends, basat en 6 pel·lícules dels 6 actors diferents que han fet de James Bond al cine.


El Family Party: 30 Great Games Obstacle Arcade era l'enèsim títol party, gènere que ja abundava a la consola predecessora, i va ser destrossat per la crítica, de manera que li dedicaré una entrada en un altre moment, perquè la dels Pitjors és una de les moltes seccions que tinc abandonades.


Podríem témer que també seria un desastre, encara que no tant, el Puddle, que consistia en moure un líquid tot movent l'escenari per tal de facilitar que llisqués, però en realitat va sortir força bé i la versió de la Wii U no va ser diferent.


Per altra banda, el Rise of the Guardians, un joc d'acció amb elements d'RPG que es basava en la pel·lícula del mateix nom, no va arribar a l'aprovat de mitjana per part de la crítica.

Són només aquests quatre, els diferents, però també hi va haver, com deia més amunt, jocs de llançament que van coincidir amb els dels Estats Units. Van ser els següents (alguns amb els noms una mica diferents), que són gairebé tots:

  • Assassin's Creed III
  • Batman: Arkham City - Armored Edition
  • Ben 10: Omniverse
  • Call of Duty: Black Ops II
  • Chasing Aurora
  • Darksiders II
  • Epic Mickey 2: The Power of Two
  • Sports Connection
  • FIFA 13
  • Funky Barn
  • Game Party Champions
  • Just Dance 4
  • Little Inferno
  • Madden NFL 13
  • Mass Effect 3: Special Edition
  • Nano Assault Neo
  • New Super Mario Bros. U
  • Nintendo Land
  • Puddle 
  • Rabbids Land
  • Rise of the Guardiants: The Video Game
  • Skylanders: Giants
  • Sonic & All-Stars Racing Transformed
  • Tank! Tank! Tank!
  • Tekken Tag Tournament 2: Wii U Edition
  • Transformers: Prime – The Game
  • Trine 2: Director's Cut
  • Warriors Orochi 3 Hyper
  • Your Shape: Fitness Evolved 2013
  • ZombiU

    Al Japó el llistat va ser molt més reduït, i en aquest cas el poso d'entrada. Van ser només aquests, els que van coincidir:

    • Assassin's Creed III
    • Batman: Arkham City - Armored Edition
    • FIFA 13
    • Mass Effect 3: Special Edition
    • Monster Hunter 3 Ultimate
    • New Super Mario Bros. U
    • Ninja Gaiden 3: Razor's Edge (coincidència només amb els Estats Units)
    • Nintendo Land
    • Tekken Tag Tournament 2: Wii U Edition
    • Warriors Orochi 3 Hyper
    • ZombiU

    L'únic joc de llançament de la Wii U al Japó que no ho va ser als altres territoris -on, en realitat, no arribaria fins a l'any 2013-, va ser aquest.



    És el Monster Hunter 3 Ultimate, una conversió millorada del joc que el 2009 (2010 a Occident) havia sortit per a la Wii. Aquest port, per cert, també va sortir per a la Nintendo 3DS.

    Hem vist, en dues entrades, tots els videojocs que van acompanyar la Wii U en els seus llançament nord-americà, europeu i japonès. No són pas pocs, de fet diria que és de les llistes inicials més impressionants que hi ha hagut a la història dels llançaments de videoconsoles, i a més hi havia títols i gèneres per a tots els gustos i tots els perfils de jugador. És una llàstima que la consola no tingués gens de sort per problemes tant intrínsecs com de percepció del públic i de la mateixa Nintendo, però això és un tema per a un altre dia.

    dilluns, 10 de gener del 2011

    Videojocs que m'han portat aquestes Festes

    Gràcies al funcionament anormal dels serveis de correus en èpoques nadalenques, els jocs que m'havia demanat a l'estranger per intel·ligència econòmica (i que després passaria a la meva família per tal que me'ls regalés) han arribat alguns a temps, d'altres avui dia 10 de gener. Però ja són aquí, i aquests tres són els videojosc que han passat a formar part de la meva col·lecció gràcies a la generositat de la meva família.



    El Sonic & Sega All-Stars Racing with Banjo & Kazooie de la Xbox 360. Una meravella com sempre infravalorada perquè es compara amb els Mario Kart, en els quals no es pot negar que s'inspira (i molt), però que al cap i a la fi és un joc excel·lent i al mateix temps un repàs espectacular a la història de Sega, a més de tremendament addictiu. La versió de la Xbox 360, per acabar-ho d'acobar, és la millor, ja que té en exclusiva un personatge (dos, en realitat) que no forma part de la història de la companyia: en Banjo, amb el seu inseparable Kazooie.

     
    Un que volia des de feia molt de temps i que he aprofitat per demanar ara que a Anglaterra té un preu de ganga: el Tatsunoko vs. Capcom Ultimate All-Stars de la Wii, el seu millor joc de lluita en un catàleg poc nodrit de títols d'aquest gènere. Una nova entrega dels múltiples crossovers de lluita 2D entre Capcom i altres universos, aquest cop amb la original idea d'enfrontar personatges de diversos jocs de Capcom (i no només de lluita, perquè a banda de gent de Street Fighter, Rival Schools o Darkstalkers també hi ha representades les sagues Megaman o Dead Rising) amb els protagonistes de les sèries d'anime més populars de la productora japonesa Tatsunoko, molt desconeguda a casa nostra. 

    De fet, no hi havia plans de dur-lo a Europa ni als Estats Units, però els seus creadors van detectar prou interès del Vell i el Nou Continent com per fer-ne una versió adaptada (sempre ho fan, això) per tal que en poguéssim gaudir també els que no vam néixer japonesos. I va ser una gran decisió, perquè el joc ha obtingut una acollida espectacular per part de la crítica i el públic, i amb raó. Espectacular, intuïtiu, amb múltiples opcions de control (el wiimote amb el nunchuk és una d'elles, diuen que la millor encara que sembli mentida i és la que faig servir jo i em va prou bé), molts personatges, modalitats de joc i força al·licients per a rejugar-lo, a més de joc en línia. El millor de tot és que permet explotar els personatges i els seus combos, cosa que satisfà els jugadors experts en el gènere, però també s'hi pot jugar d'una manera més casual, sense saber-se tots els moviments possibles, i tot i així tenir possibilitats de guanyar un expert. 


    Finalment, el que m'ha arribat avui: el FIFA 11 de la Xbox 360. L'últim que tenia era el 09, i no m'agrada anar-me comprant la revisió anual d'aquesta mena de jocs, entre altres coses perquè me'ls compro no quan surten, sinó una mica més tard, de manera que no vull abandonar-los al cap de 9 mesos. Però ja tocava, diuen que és el millor FIFA en molt temps (i el 09 ja era impressionant), i a més hi ha la lliga russa i també el Barça B! Ara l'estrenaré, que encara no ho he fet!


    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...