Però d'això també hi ha videojocs?: Wipeout

No fa massa vaig fer una entrada sobre videojocs de velocitat futurista i potser en llegir aquest nom heu pensat en un dels seus màxims exponents, el Wipeout, tota una saga clàssica del gènere, però no és d'això que vull parlar avui. 

L'altre dia vaig descobrir, amb els meus cosins, un programa de televisió nord-americà anomenat Wipeout i basat sense cap mena de dubte en el clàssic televisiu japonès Takeshi no Chôsenjô, conegut pel seu pas per la televisió espanyola com a Humor Amarillo i amb un videojoc de què vaig parlar als orígens d'aquest bloc.

N'hi ha per pixar-se de riure, creieu-me, i intentaré veure'l tan sovint com pugui. No hi ha res més divertit que veure gent fotent-se cops voluntàriament i sense fer mal a ningú més. En fi, que he volgut comprovar si se n'havien fet videojocs i la resposta és que sí:

El 2010, dos anys després de l'estrena del programa de televisió, va sortir el Wipeout: The Game tant per a la Nintendo DS com per a la Wii. La versió del vídeo és evident per a quin sistema és, oi? Sigui com sigui, la versió de la portàtil va rebre una acollida moderadament bona, mentre que la de la Wii va suspendre.

L'any següent sortia el Wipeout: In the Zone per a la Xbox 360, concretament per al Kinect, el dispositiu de detecció de moviment corporal de la consola de Microsoft. La crítica el va rebre de manera desigual, però de mitjana va suspendre. Ja es veu que si bé captura l'esperit (els cops, la dificultat) millor que el de la DS, l'ús dels avatars i el to casual a l'estil Wii no li fan precisament un favor.

El Wipeout 2, també de 2011 però d'uns mesos després, era més del mateix i sortia per a la Wii, la Xbox 360 (altre cop per a Kinect), la Nintendo DS, la Playstation 3 i la Nintendo 3DS. El resultat va ser el mateix: en general es tracta d'un videojoc mediocre i encara gràcies que algunes versions van treure una nota mitjana d'aprovat. Almenys a la versió de la Wii veiem, entre altres coses, rebots impossibles i una física gens fidel a la realitat, cosa que empitjora l'experiència.

No n'acostumo a parlar perquè generalment no en trobo vídeos, però en aquest cas he d'esmentar el Wipeout per a sistemes amb iOS, que va sortir a l'agost d'aquest mateix 2012 i que, pel que es pot apreciar al vídeo, podria ser el millor videojoc de la franquícia. Potser per les característiques dels dispositius mòbils és més adequat un joc així, que no pas per a les consoles on una de les coses que més es valoren és la durada i la profunditat dels productes. 

En aquest cas us he posat el vídeo d'un anunci televisiu perquè he trobat que era divertit, i ens dóna també una idea de com és el Wipeout 3, tot i que l'anunci és pràcticament clavat al del Wipeout 2. Aquest és el darrer títol de la saga, aparegut el 25 de setembre per a la Xbox 360, la Nintendo 3DS, la Wii i properament la Wii U.

És cert que un programa així havia de ser tard o d'hora objecte d'un o més videojocs, però com també és habitual amb qualsevol producte televisiu que passa al món de les consoles el resultat no ha estat gaire bo. Però bé, en aquest cas només ho han hagut de patir els nord-americans, perquè cap d'aquests títols no ha sortit dels Estats Units. Si voleu veure el programa, però, el fan a la cadena Boing.