Els primers jocs de la PlayStation (segona part)

No hauria de ser cap sorpresa l'arribada d'aquesta entrada, perquè és la continuació natural de l'última que vaig publicar, la dels primers títols de la PlayStation al Japó. Ara, doncs, toca veure quins van ser els videojocs de llançament de la primera consola de Sony a Occident.

Comencem pels Estats Units, on la consola va sortir 9 mesos després del Japó -actualment seria impensable, però llavors era fins i tot poc, comparat amb sistemes anteriors-, concretament el 9 de setembre de 1995. 

El primer que esmento és l'ESPN Extreme Games, un videojoc d'esports extrems amb el segell de l'emissora esportiva de televisió ESPN que, un cop expirada la llicència, va passar a rebatejar-se com a 1Xtreme.

Se suposava que incloïa les disciplines dels X-Game de 1995, però en realitat en faltaven alguns, i el que veiem al vídeo recorda, i molt, la saga Road Rash, de la qual vaig parlar fa poc.



També havia parlat de la saga NBA Jam, a la qual pertany un altre dels videojocs de llançament de la PSX als EUA: l'NBA Jam Tournament Edition, la versió actualitzada i millorada de la primera entrega.



Continuem amb els esports, perquè un altre va ser el Power Serve 3D Tennis, que pel que veiem al vídeo no té gaire bon aspecte i fa tot l'efecte que la jugabilitat devia ser horrible. Ho comprovo just després i fent una cerca ràpida a Google veig que a IGN li van posar un 2 sobre 10. No cal dir res més.



Canviem de gènere per veure el Total Eclipse Turbo, un shooter sobre rails que en realitat era una conversió de la 3DO de Panasonic, i que va tenir una seqüela, Solar Eclipse, tant per a la mateixa PlayStation com per a la seva rival, la Saturn.

Com a curiositat, es veu que va sortir a la venda el 30 d'agost, uns quants dies abans que la consola, de manera que té l'honor de ser realment el primer títol de la PlayStation als Estats Units.



Aquesta mena de fusió estranya entre Street Fighter i els gràfics pre-renderitzats dels Mortal Kombat clàssics és la infame adaptació a videojoc de la també infame pel·lícula d'imatge real Street Fighter: The Movie, que també va sortir en Saturn.



Per als amants dels shmups verticals hi havia també el The Raiden Project, que era la conversió a PlayStation del Raiden i el Raiden II de recreativa. Un port que, pel que sembla, va tenir força bona acollida.



Un clàssic dels més estimats de la PlayStation -tot i que va sortir per a més consoles, entre elles la Saturn, que sovint s'ha de recordar...-, el Rayman, el primer d'una saga ressuscitada en els darrers anys amb els magnífics Rayman Origins i Rayman Legends.

I ara veurem 3 títols més del llançament estatunidenc de la consola de Sony, però els separo perquè també van ser de llançament de "la Play" a Europa, el 29 de setembre de 1995.



Un d'ells és el Battle Arena Toshinden, el primer videojoc de lluita amb armes en 3D (no va ser el Soul Edge, no), que inicialment era exclusiu de la PlayStation però al cap d'uns mesos també va sortir per a la Saturn. Tant en un sistema com en l'altre, però, va perdre popularitat i va ser força oblidat, tot i tenir continuacions, per l'arribada d'altres sagues més importants.



El Kileak: The DNA Imperative, que curiosament al Vell Continent es va dir Kileak: The Blood, era un first person shooter que va tenir una acollida molt diversa segons el mitjà que l'analitzés, per tant és d'aquells casos en què el judici l'hem de fer nosaltres mateixos.



Finalment, entre els que se solapen tenim l'únic títol que va ser de llançament tant al Japó com als Estats Units i Europa, el Ridge Racer, un clàssic de la velocitat poligonal. Ara veurem, però, quins van ser els videojocs que van acompanyar la consola només en el seu llançament europeu.



Per exemple el Wipeout, el primer d'una saga molt popular del gènere de la velocitat futurista, acompanyat per una banda sonora techno que l'ambienta d'una manera excel·lent. Va tenir versió també per a PC i més endavant Saturn, a més de diverses seqüeles.



Per als mateixos sistemes, i també signat per Psygnosis, hi havia el 3D Lemmings, l'adaptació als nous temps de la mítica saga iniciada el 1991, i sembla que el canvi va agradar força.



Les platformes estaven representades amb el Jumping Flash!, on com podem veure controlem un conill en un entorn tridimensional i visió en primera persona. Desconeixia aquest títol completament, però sembla interessant. I va tenir continuacions.



El Rapid Reload ens fa pensar inevitablement en el llegendari i genial Gunstar Heroes, una joia imprescindible de la Mega Drive, però no se'n va encarregar la mateixa gent, ni va tenir la mateixa acollida, encara que tampoc no va suspendre les anàlisis que en van fer els mitjans.



Acabem amb el Novastorm, un altre joc de Psygnosis però aquest cop no gaire reeixit. Havia sortit per a PC, 3DO i Mega-CD abans, però la versió de la PlayStation era l'única que tenia els vídeos a pantalla completa, segons el que diu la Wikipedia.

Com hem pogut veure, els títols de llançament de la primera consola de Sony als Estats Units i Europa van ser força més atractius, més diversos en gènere i més per a tota mena de públics que no pas els del Japó, per tant els primers usuaris occidentals de la màquina van tenir més sort a l'hora d'escollir complement per a la seva nova consola.

 

Però d'això també hi ha videojocs?: Wipeout

No fa massa vaig fer una entrada sobre videojocs de velocitat futurista i potser en llegir aquest nom heu pensat en un dels seus màxims exponents, el Wipeout, tota una saga clàssica del gènere, però no és d'això que vull parlar avui. 

L'altre dia vaig descobrir, amb els meus cosins, un programa de televisió nord-americà anomenat Wipeout i basat sense cap mena de dubte en el clàssic televisiu japonès Takeshi no Chôsenjô, conegut pel seu pas per la televisió espanyola com a Humor Amarillo i amb un videojoc de què vaig parlar als orígens d'aquest bloc.

N'hi ha per pixar-se de riure, creieu-me, i intentaré veure'l tan sovint com pugui. No hi ha res més divertit que veure gent fotent-se cops voluntàriament i sense fer mal a ningú més. En fi, que he volgut comprovar si se n'havien fet videojocs i la resposta és que sí:

El 2010, dos anys després de l'estrena del programa de televisió, va sortir el Wipeout: The Game tant per a la Nintendo DS com per a la Wii. La versió del vídeo és evident per a quin sistema és, oi? Sigui com sigui, la versió de la portàtil va rebre una acollida moderadament bona, mentre que la de la Wii va suspendre.

L'any següent sortia el Wipeout: In the Zone per a la Xbox 360, concretament per al Kinect, el dispositiu de detecció de moviment corporal de la consola de Microsoft. La crítica el va rebre de manera desigual, però de mitjana va suspendre. Ja es veu que si bé captura l'esperit (els cops, la dificultat) millor que el de la DS, l'ús dels avatars i el to casual a l'estil Wii no li fan precisament un favor.

El Wipeout 2, també de 2011 però d'uns mesos després, era més del mateix i sortia per a la Wii, la Xbox 360 (altre cop per a Kinect), la Nintendo DS, la Playstation 3 i la Nintendo 3DS. El resultat va ser el mateix: en general es tracta d'un videojoc mediocre i encara gràcies que algunes versions van treure una nota mitjana d'aprovat. Almenys a la versió de la Wii veiem, entre altres coses, rebots impossibles i una física gens fidel a la realitat, cosa que empitjora l'experiència.

No n'acostumo a parlar perquè generalment no en trobo vídeos, però en aquest cas he d'esmentar el Wipeout per a sistemes amb iOS, que va sortir a l'agost d'aquest mateix 2012 i que, pel que es pot apreciar al vídeo, podria ser el millor videojoc de la franquícia. Potser per les característiques dels dispositius mòbils és més adequat un joc així, que no pas per a les consoles on una de les coses que més es valoren és la durada i la profunditat dels productes. 

En aquest cas us he posat el vídeo d'un anunci televisiu perquè he trobat que era divertit, i ens dóna també una idea de com és el Wipeout 3, tot i que l'anunci és pràcticament clavat al del Wipeout 2. Aquest és el darrer títol de la saga, aparegut el 25 de setembre per a la Xbox 360, la Nintendo 3DS, la Wii i properament la Wii U.

És cert que un programa així havia de ser tard o d'hora objecte d'un o més videojocs, però com també és habitual amb qualsevol producte televisiu que passa al món de les consoles el resultat no ha estat gaire bo. Però bé, en aquest cas només ho han hagut de patir els nord-americans, perquè cap d'aquests títols no ha sortit dels Estats Units. Si voleu veure el programa, però, el fan a la cadena Boing.

Gèneres: velocitat futurista

Fer una entrada de gèneres de videojocs requereix, segons el gènere, una profunda investigació, com espero que quedés clar quan vaig fer, fa temps, la dels videojocs de futbol. En el cas de la velocitat futurista, afortunadament, no hi ha tants títols ni s'ha de fer tanta criba, però confesso que he retardat moltíssim el moment de posar-m'hi. Avui ha arribat el moment.

I quan diem "velocitat futurista" volem dir jocs com aquests, el mític F-Zero de la Super Nintendo, un dels seus jocs de llançament.

L'F-Zero GX és l'entrega més avançada de la sèrie gràficament parlant i va sortir per a la Gamecube el 2003, però la saga ha passat també per la Nintendo 64 i la Gameboy Advance, portàtil per a la qual va sortir el darrer capítol, el 2004 i només el Japó. Però no parlem només d'aquesta saga, que sens dubte és la més coneguda, sinó del gènere en si, així que passem a l'altra gran franquícia:

Sí, és Wipeout, que va començar el 1995 a la Playstation i PC i el 1996 rebia una versió per a la Saturn. Continuaria amb una seqüela per als mateixos sistemes i Mac el 1996, el Wipeout 64 el 1998 per a la consola que us podeu imaginar, i unes quantes entregues per a consoles de Sony, és a dir la PSP i la Playstation 2. El 2008 arribava a la Playstation 3 el Wipeout HD, el primer per a aquesta consola, i aquest mateix 2012 sortia aquest:

És el Wipeout 2048, un dels jocs de llançament de la PS Vita, la portàtil més recent de Sony, demostrant un cop més que la saga s'ha associat gairebé sempre a aquesta marca, de la mateixa manera que F-Zero és de Nintendo (tot i que en aquell cas de manera exclusiva). 

I aquestes són les dues sagues principals dins el gènere de la velocitat futurística, però naturalment hi ha altres títols que hi pertanyen, i en veurem alguns:

Aquest, per exemple, és el MegaRace, de 1993, que va sortir per a MS-DOS i el 1994 per a Mega-CD i Panasonic 3DO. Pels cotxes no podríem dir que és futurista (o potser sí, però menys exagerat que els altres), però els circuits ja són una altra cosa. A més, representa que és una cursa virtual, per tant, com se sol dir, "acceptem vaixell". El 1996 i només per a PC va sortir el MegaRace 2, i la tercera part va arribar a PC i Playstation 2 el 2002:

Qui digui que no és un clon dels Wipeout és directament un ignorant, suposo que hi esteu d'acord. No tot han de ser naus voladores, en aquest món, com demostra el Motorhead:

Aquest títol va sortir el 1998 per a la Playstation i el 1999 per a PC, i va tenir força bona acollida. Els seus escenaris són els que li permeten formar part del que es consideren videojocs de velocitat futurista. I hi ha un joc on passa exactament el contrari:

És l'Air Boarder 64, que va sortir el 1998 per a la Nintendo 64 només el Japó i a Europa, saltant-se els Estats Units. No és gaire bo (sembla que per això es va cancel·lar el seu llançament nord-americà), i els seus escenaris són ben poc futuristes, però sí els monopatins voladors, que no existeixen (encara) però que hem pogut veure molts cops a la ficció.

Tornem enrere en el temps i ens n'anem concretament a 1990, quan va sortir l'A.B. Cop, només per a recreatives de Sega. Aquesta vegada teníem una missió, perseguir el criminal, però ho fèiem a bord d'una moto voladora. Molt tipus Chase H.Q., però amb una moto futurista.

Del vídeo del Battle Cars de la Super Nintendo (1993) en podem extreure que sembla difícil de controlar i que la banda sonora és, aparentment, el millor. Típic d'aquella època, ens situava a principis del segle XXII, en un món postapocalíptic on l'esport més popular són les curses de combat. 

No canviem de consola, però sí d'any, perquè el 1995 sortia el Battle Racers, un joc exclusivament japonès que sembla un F-Zero barrejat amb el Super Mario Kart i protagonitzat per personatges de franquícies tan típicament japoneses com Kamen Rider, Ultraman o Gundam.

Recuperem les motos futuristes amb l'Extreme-G, de la Nintendo 64, que va sortir el 1997 i que sembla que va agradar força, fins al punt que el 1998 rebia una segona entrega, rebuda amb un pèl més de fredor, i el 2001 sortia per a la Gamecube i la PS2 l'XG3: Extreme G Racing.

La que encara és l'actual generació de consoles no només ha vist algun remake o alguna versió descarregable dels clàssic, sinó que també ha presentat algunes novetats, com aquest Fatal Intertia, de 2007 per a Xbox 360 i 2008 per a Playstation 3, que va rebre una puntuació mitjana de notable baix. 

I si us pensàveu que abans dels 16 bits no hi havia hagut incursions en el gènere us equivoqueu: el Galaxy 5000 de la NES, de 1991 i per tant posterior a l'F-Zero de la SNES, ho demostra. Els orígens de tot això, però, els trobem als anys 80:

Era una època d'incipients gràfics poligonals i hi trobàvem exemples com aquest S.T.U.N. Runner, d'Atari, per a les recreatives, un dels primers que hi va haver. 

El gènere ha caigut una mica en desús tot i haver tingut nombrosos representants als anys 90 i 2000, però de tant en tant encara ens arriba algun nou Wipeout, i esperem que algun dia torni l'F-Zero. Hem vist uns quants d'aquests títols, però no tots, perquè n'hi ha que els he descartat per haver sortit només per a ordinadors i d'altres que senzillament, al marge de la seva qualitat, s'assemblaven massa als que hem vist, però n'hi ha més, ja em podeu creure.