Jocs revolucionaris: Lemmings (1991)

Parlar del Lemmings és parlar d'un dels clàssics dels videojocs dels anys 90 i també d'un títol completament original que va suposar el naixement de l'estratègia en temps real i una petita revolució (tampoc no ens passem) en aquest món, creant fins i tot escola (és a dir, imitadors) i enduent-se una càlida acollida per part de la crítica i el públic, que el va convertir en un èxit comercial. 

Tot plegat va arrencar el 1991 per a l'Amiga i el que oferia era una mena de joc d'estratègia que obligava al jugador a prendre decisions ràpides, algunes de difícils, per tal d'anar superant les pantalles gràcies a aquests éssers barreja de rosegadors i humans vestits de blau i amb els cabells verds que coneixem, des de llavors, com a lemmings.



La premissa que presenten els de DMA Design és la següent: tenim un grup de lemmings i se'ns demana que un nombre determinat d'ells surtin vius de la pantalla. Tots es mouen alhora i els haurem d'assignar tasques especials per anar superant els obstacles, 8 habilitats especials que són trepar, flotar, bomba (autodestrucció), bloquejar els altres tot fent-los tornar per on venien, construcció d'escales, excavació horitzontal, excavació vertical i excavació diagonal.

Haurem d'assignar-los aquestes tasques de manera sàvia (no podrem fer sempre el que ens doni la gana) i evitar que els altres caiguin per barrancs i perdin la vida, i ho haurem de fer a través de 120 pantalles. A més, una modalitat per a dos jugadors permet compatir per veure qui salva més lemmings del seu equip.



Incialment llançat per a Amiga i Atari ST, el Lemmings es considera un dels videojocs amb més conversions de la història, i durant els anys següents va passar per múltiples plataformes, com el Commodore 64 (al vídeo), la Panasonic 3DO, l'Acorn Archimedes, l'Amstard CPC, l'Atari 800 XE/XL, l'Amiga CD32, MS-DOS i Windows i els ordinadors d'Apple o fins i tot la portàtil Lynx, entre altres, no sempre amb el mateix nombre de nivells ni amb l'opció de dos jugadors.



A causa de la interfície del Lemmings és clar que la manera ideal de jugar-hi és amb un ratolí, que proporciona una precisió i una rapidesa difícils d'aconseguir als comandaments de les consoles, però sorprenentment va passar, i amb molt d'èxit, per un fotimer de sistemes que no es podien considerar ordinadors, un dels quals la NES, com hem vist al vídeo.



La Gameboy clàssica no podia ser un excepció, com tampoc no ho va ser la Game Gear de Sega, ni la Gameboy Color anys després.


 
Es considera també un dels millors jocs del catàleg de la Mega Drive, però també el tenim per a Master System, Super Nintendo o Turbografx. I el 2006 se'n va fer un remake per a PSP:



Aquest rentat de cara va agradar, com també el seu editor de nivells que a més es podia compartir, un afegit que es va perdre al remake molt semblant que el 2007 va sortir per a la Playstation 3 a través de Playstation Network.



No és sorprenent que amb l'èxit que va tenir aquell joc se'n fessin seqüeles, la primera de les quals la sèrie Christmas Lemmings, que va començar en forma de demo gratuïta amb nous nivells per a Amiga, PC i Mac, l'Xmas Lemmings que acabem de veure, i va continuar amb una versió de venda a les botigues els anys 1993 i 1994.

El mateix 1991 havia sortit, però, una ampliació amb més nivells anomenada Oh no! More Lemmings, primer per a Amiga i després per a MS-DOS (al vídeo), l'Atari ST, SAM Coupé, Mac i Acorn Archimedes, i s'incloïa a les versions de Windows, Gameboy Color i Playstation del Lemmings. 

Així, el que hem vist fins ara no eren realment seqüeles, sinó més aviat ampliacions, perquè les autèntiques novetats van arribar amb el següent títol:

Era el Lemmings 2: The Tribes, de 1993, va passar per molts menys sistemes, però no era gens dolent i de fet aportava interessants novetats a la franquícia, bàsicament un munt de noves habilitats i la creació de 12 tribus de lemmings. 

El joc va sortir per a Amiga, MS-DOS, Atari ST, FM Towns, Acorn Archimedes, Gameboy, Mega Drive i Super Nintendo. 

A aquelles 12 tribus se'ls van afegir 3 més a l'All New World of Lemmings, de 1994, la tercera part pròpiament dita de la saga, aquest cop només per a MS-DOS primer i Amiga després. 

I el 1995 arribarien les 3D amb el 3D Lemmings, llançat per a MS-DOS, Saturn i Playstation. Ja no hi havia història i l'aspecte canviava totalment, però no l'essència de la sèrie. No va tenir mala acollida, però va quedar una mica lluny de les anteriors entregues.

Potser allò de les 3D havia estat excessiu i el 2000 es va fer un lleuger gir als clàssics amb el Lemmings Revolution, només per a PC i desenvolupat per primer cop per una altra companyia, en aquest cas Take-Two, que ja va agradar més i amb què s'acabaria la sèrie principal dels lemmings. Però no patiu, que encara hem de parlar de més coses, com ara els spin-offs:

Tenim per exemple el Lemmings Paintball, de 1996, que va sortir per a PC i que, com diu el seu títol, posa els nostres amics en una partida de paintball, res a veure amb el que havien estat fent fins llavors.

El gènere de les plataformes s'estrenava a la franquícia amb el The Adventures of Lomax, també de 1996 però aquest cop per a PC i Playstation (al vídeo), que ens permetia controlar un lemming anomenat Lomax per tal de rescatar els seus amics. 

I amb una saga d'èxit com aquesta també havien de sortir els clons, el més conegut dels quals el The Humans, publicat per a l'Amiga el 1992 i convertit a PC, 3DO, Amiga CD32, Jaguar, Lynx, Mega Drive, Super Nintendo i Gameboy, aquesta última protagonista d'una entrada al bloc fa molt de temps. Al seu torn va tenir dues seqüeles, The Humans II: The Jurassic Levels i The Humans III: Evolution - Lost in Time, ambdues per a Amiga i PC, i un remake per a Nintendo DS de 2009 que no va agradar gens.

Aquest que vèiem és el Turtle Trench, de 2012, per a sistemes amb iOS, que és evident que és un clon del Lemmings o s'adscriu al subgènere que va crear la saga. Abans, però, tenim el CLONES per a Windows de 2010 o el Pingus per a Linux de 2003, per exemple.