Fa uns dies el meu amic Enric em va parlar d'uns dispositius que encaixaven perfectament en les curiositats de què m'agrada parlar a 3 Botons i START, i jo no els coneixia, de manera que reunien dos dels requisits més importants per a tenir cabuda aquí.
Començarem per la Sega TeraDrive, un ordinador IBM amb una Mega Drive integrada que es va posar a la venda al Japó el 1991 i que era, doncs, una de les moltes aparences que va tenir la 16 bits de Sega al llarg de la seva vida.
Orientada al públic que s'estimava més comprar un PC que no pas una consola, Sega va voler oferir aquest 2 en 1, que a més permetia jugar als jocs de la consola mentre la part de PC continuava en marxa, però no va acabar de triomfar i va esdevenir un fracàs comercial.
Tot i així, com acostuma a passar en aquests casos, el seu valor al mercat de segona mà ha anat augmentant amb els anys i els col·leccionistes amb més poder adquisitiu es disputen els pocs exemplars que hi ha disponibles.
La màquina venia amb un kit de desenvolupament de software que permetia, amb els coneixements necessaris, desenvolupar nous videojocs per a la Mega Drive, i també amb comandaments, ratolins i teclats propis.
Vist aquest anunci japonès, cal dir que hi havia diversos packs disponibles, tots molt cars, però si volíem el monitor amb el logo de Sega ens hi havíem de deixar una altra petita morterada, problema que segurament no va contribuir a guanyar públic per a la Sega TeraDrive.
Similar, però sense cap relació corporativa amb l'anterior, tenim l'Amstrad Mega PC, que també és un ordinador amb una Mega Drive integrada però que presenta algunes diferències, no només d'aspecte.
Per exemple, va sortir el 1993, i aquest cop només a Europa i Austràlia. Tenia més memòria RAM que la Sega TeraDrive i un processador més ràpid, però no permetia fer anar el PC i la consola alhora (fins i tot era físicament impossible en quedar tapat l'espai per a cartutxos quan es feia funcionar el PC), de manera que no s'hi podia desenvolupar software.
A més, estava obsoleta tecnològicament des del seu naixement, en una època en què els processadors Pentium d'Intel ja eren al mercat. Entre això, que no es va poder solucionar ni amb l'actualització Amstrad Mega Plus, i el seu elevadíssim preu ja us podeu imaginar que l'Amstrad Mega PC també va fracassar.
Pel que fa al seu aspecte, blanquet, com podeu veure hi havia accessoris en consonància amb això, però com que els cables eren exactament iguals el sistema era compatible amb els comandaments de les Mega Drive de sempre. Per si estàveu pensant comprar-vos-el i us amoïnava no trobar comandaments blancs.
Eren 2 màquines abocades al fracàs per preu i les prestacions en mode PC, però realment precioses pels seguidors de la megadrive.
ResponEliminaJo recordo anunciat a alguna revista l'Amstrad, però ja avançaven que el preu era prohibitiu.
També vaig llegir sobre aquestes màquines al blog del Rincon de Adol3...si t'agraden els sistemes extranys i no el coneixies te'l recomano, l'autor és un blogger maquíssim i té una col·lecció brutal amb Teradrives, Sharps 68000, sistemes increïbles de NEC, de tot!!!
Salutacions!