Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wipeout 3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wipeout 3. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de març del 2017

Els primers jocs de la Wii U (segona part)

Espero que en aquests dies que han passat des de la primera part de l'entrada sobre els primers jocs de la Wii U hagueu pogut digerir tot el contingut, perquè ha arribat el moment de fer la segona (i última) part, en què repassem la segona meitat dels títols nord-americans de llançament de la ja penúltima consola de Nintendo, a més dels europeus i els japonesos.


La popular i, segons l'entrega, desigualment afortunada saga d'aquests conills bojos que són els Raving Rabbids i que sorgeixen de la saga Rayman va tenir una única entrega a la Wii U, amb el nom de Rabbids Land i una acollida força freda.


Millor li va anar a l'Scribblenauts Unlimited, una proposta de trencaclosques que era la quarta entrega de la saga Scribblenauts.


El subgènere que barreja la música, la cançó, el ball i el party game, amb un fort vessant social, no té pocs exemples al catàleg de la Wii U, i un d'ells és aquest Sing Party, que portava el karaoke a la sala d'estar.



La saga de jocs del gènere toys-to-life, al qual pertanyen els Disney Infinity i el Lego Dimensions, i que ens fa emprar ninots amb un detector per tal de jugar, té un altre gran representant, la saga Skylanders, i la seva segona entrega va ser aquest Skylanders Giants, tot un èxit.



Ah, el Sonic All-Stars Racing Transformed... Un dels meus videojocs preferits, aquest i la primera part, tot i que jo els tinc en Xbox 360. Un magnífic títol de velocitat fantàstica i humorística de l'innegable estil dels Mario Kart, però també innegablement bo per mèrits propis, i amb l'afegit de ser un gran autohomenatge de Sega.



El Tank! Tank! Tank!, de distribució digital, ens convida a lluitar contra monstres tot controlant tancs, i té el seu origen en una màquina recreativa. A la Wii U, però, no va agradar gaire.



La consola no té gaires jocs de lluita, però sí que compta amb el Tekken Tag Tournament 2 Wii U Edition, la versió per a aquest sistema d'un títol multiplataforma que, en aquest cas, va rebre grans lloances i a més té característiques exclusives, entre les quals la personalització dels lluitadors amb elements de la casa Nintendo.



Encara que sembli mentida, perquè era un joc basat en una versió televisiva moderna dels Transformers, no li va anar malament al Transformers Prime: The Game, que no és ben bé de lluita, però s'hi assembla.



Amb una barreja de plataformes, acció i trencaclosques, el Trine 2: Director's Cut era la versió definitiva per a l'eShop de la Wii U de l'anterior Trine, que al seu torn arribaria també a la consola, però més endavant.



Una altra versió especial per a la Wii U seria la del Warriors Orochi 3, amb el cognom Hyper, un joc del gènere hack and slash que prové d'una veterana saga reconeguda, almenys de nom, per bona part dels jugadors.



La versió nord-americana (no oficial, però innegable) del mític programa japonès Takeshi no Chôsenjô (en castellà Humor amarillo) és el Wipeout -res a veure amb els videojocs de velocitat futurista-, i a més d'una versió espanyola anomenada Guaypaut se'n van fer videojocs, la tercera entrega dels quals és aquesta, de nom Wipeout 3.



Els jocs de fitness no van faltar a la Wii i tampoc a la Wii U, on de sortida hi va haver aquest Your Shape: Fitness Evolved 2013, que animava els jugadors a fer aeròbic davant de la consola.



El Zombi U, d'Ubisoft, és un first person shooter prou conegut d'Ubisoft, companyia que és la responsable de molts dels jocs de la Wii U, i sobre el qual les anàlisis no es van acabar de posar d'acord, però alguna cosa ha de tenir perquè sigui un dels videojocs més coneguts i populars de la màquina.

Aquests són, doncs, els videojocs amb què es va llançar la Wii U als Estats Units. Ara veurem els europeus, però només els que no hem vist fins ara. És a dir, poso vídeos dels que van ser títols de llançament al Vell Continent i no als EUA, tot i que al final esmentaré els jocs de sortida americans que també ho van ser a Europa, sense posar altre cop el vídeo corresponent, que ja hem vist o vam veure a la primera part. 


Va ser considerat un desastre en totes les plataformes, però la Wii U també va rebre el seu 007 Legends, basat en 6 pel·lícules dels 6 actors diferents que han fet de James Bond al cine.


El Family Party: 30 Great Games Obstacle Arcade era l'enèsim títol party, gènere que ja abundava a la consola predecessora, i va ser destrossat per la crítica, de manera que li dedicaré una entrada en un altre moment, perquè la dels Pitjors és una de les moltes seccions que tinc abandonades.


Podríem témer que també seria un desastre, encara que no tant, el Puddle, que consistia en moure un líquid tot movent l'escenari per tal de facilitar que llisqués, però en realitat va sortir força bé i la versió de la Wii U no va ser diferent.


Per altra banda, el Rise of the Guardians, un joc d'acció amb elements d'RPG que es basava en la pel·lícula del mateix nom, no va arribar a l'aprovat de mitjana per part de la crítica.

Són només aquests quatre, els diferents, però també hi va haver, com deia més amunt, jocs de llançament que van coincidir amb els dels Estats Units. Van ser els següents (alguns amb els noms una mica diferents), que són gairebé tots:

  • Assassin's Creed III
  • Batman: Arkham City - Armored Edition
  • Ben 10: Omniverse
  • Call of Duty: Black Ops II
  • Chasing Aurora
  • Darksiders II
  • Epic Mickey 2: The Power of Two
  • Sports Connection
  • FIFA 13
  • Funky Barn
  • Game Party Champions
  • Just Dance 4
  • Little Inferno
  • Madden NFL 13
  • Mass Effect 3: Special Edition
  • Nano Assault Neo
  • New Super Mario Bros. U
  • Nintendo Land
  • Puddle 
  • Rabbids Land
  • Rise of the Guardiants: The Video Game
  • Skylanders: Giants
  • Sonic & All-Stars Racing Transformed
  • Tank! Tank! Tank!
  • Tekken Tag Tournament 2: Wii U Edition
  • Transformers: Prime – The Game
  • Trine 2: Director's Cut
  • Warriors Orochi 3 Hyper
  • Your Shape: Fitness Evolved 2013
  • ZombiU

    Al Japó el llistat va ser molt més reduït, i en aquest cas el poso d'entrada. Van ser només aquests, els que van coincidir:

    • Assassin's Creed III
    • Batman: Arkham City - Armored Edition
    • FIFA 13
    • Mass Effect 3: Special Edition
    • Monster Hunter 3 Ultimate
    • New Super Mario Bros. U
    • Ninja Gaiden 3: Razor's Edge (coincidència només amb els Estats Units)
    • Nintendo Land
    • Tekken Tag Tournament 2: Wii U Edition
    • Warriors Orochi 3 Hyper
    • ZombiU

    L'únic joc de llançament de la Wii U al Japó que no ho va ser als altres territoris -on, en realitat, no arribaria fins a l'any 2013-, va ser aquest.



    És el Monster Hunter 3 Ultimate, una conversió millorada del joc que el 2009 (2010 a Occident) havia sortit per a la Wii. Aquest port, per cert, també va sortir per a la Nintendo 3DS.

    Hem vist, en dues entrades, tots els videojocs que van acompanyar la Wii U en els seus llançament nord-americà, europeu i japonès. No són pas pocs, de fet diria que és de les llistes inicials més impressionants que hi ha hagut a la història dels llançaments de videoconsoles, i a més hi havia títols i gèneres per a tots els gustos i tots els perfils de jugador. És una llàstima que la consola no tingués gens de sort per problemes tant intrínsecs com de percepció del públic i de la mateixa Nintendo, però això és un tema per a un altre dia.

    dimarts, 30 d’octubre del 2012

    Però d'això també hi ha videojocs?: Wipeout

    No fa massa vaig fer una entrada sobre videojocs de velocitat futurista i potser en llegir aquest nom heu pensat en un dels seus màxims exponents, el Wipeout, tota una saga clàssica del gènere, però no és d'això que vull parlar avui. 

    L'altre dia vaig descobrir, amb els meus cosins, un programa de televisió nord-americà anomenat Wipeout i basat sense cap mena de dubte en el clàssic televisiu japonès Takeshi no Chôsenjô, conegut pel seu pas per la televisió espanyola com a Humor Amarillo i amb un videojoc de què vaig parlar als orígens d'aquest bloc.


    N'hi ha per pixar-se de riure, creieu-me, i intentaré veure'l tan sovint com pugui. No hi ha res més divertit que veure gent fotent-se cops voluntàriament i sense fer mal a ningú més. En fi, que he volgut comprovar si se n'havien fet videojocs i la resposta és que sí:


    El 2010, dos anys després de l'estrena del programa de televisió, va sortir el Wipeout: The Game tant per a la Nintendo DS com per a la Wii. La versió del vídeo és evident per a quin sistema és, oi? Sigui com sigui, la versió de la portàtil va rebre una acollida moderadament bona, mentre que la de la Wii va suspendre.


    L'any següent sortia el Wipeout: In the Zone per a la Xbox 360, concretament per al Kinect, el dispositiu de detecció de moviment corporal de la consola de Microsoft. La crítica el va rebre de manera desigual, però de mitjana va suspendre. Ja es veu que si bé captura l'esperit (els cops, la dificultat) millor que el de la DS, l'ús dels avatars i el to casual a l'estil Wii no li fan precisament un favor.



    El Wipeout 2, també de 2011 però d'uns mesos després, era més del mateix i sortia per a la Wii, la Xbox 360 (altre cop per a Kinect), la Nintendo DS, la Playstation 3 i la Nintendo 3DS. El resultat va ser el mateix: en general es tracta d'un videojoc mediocre i encara gràcies que algunes versions van treure una nota mitjana d'aprovat. Almenys a la versió de la Wii veiem, entre altres coses, rebots impossibles i una física gens fidel a la realitat, cosa que empitjora l'experiència.


    No n'acostumo a parlar perquè generalment no en trobo vídeos, però en aquest cas he d'esmentar el Wipeout per a sistemes amb iOS, que va sortir a l'agost d'aquest mateix 2012 i que, pel que es pot apreciar al vídeo, podria ser el millor videojoc de la franquícia. Potser per les característiques dels dispositius mòbils és més adequat un joc així, que no pas per a les consoles on una de les coses que més es valoren és la durada i la profunditat dels productes. 


    En aquest cas us he posat el vídeo d'un anunci televisiu perquè he trobat que era divertit, i ens dóna també una idea de com és el Wipeout 3, tot i que l'anunci és pràcticament clavat al del Wipeout 2. Aquest és el darrer títol de la saga, aparegut el 25 de setembre per a la Xbox 360, la Nintendo 3DS, la Wii i properament la Wii U.

    És cert que un programa així havia de ser tard o d'hora objecte d'un o més videojocs, però com també és habitual amb qualsevol producte televisiu que passa al món de les consoles el resultat no ha estat gaire bo. Però bé, en aquest cas només ho han hagut de patir els nord-americans, perquè cap d'aquests títols no ha sortit dels Estats Units. Si voleu veure el programa, però, el fan a la cadena Boing.



    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...