Què estàs buscant?

dilluns, 10 de gener de 2011

Videojocs que m'han portat aquestes Festes

Gràcies al funcionament anormal dels serveis de correus en èpoques nadalenques, els jocs que m'havia demanat a l'estranger per intel·ligència econòmica (i que després passaria a la meva família per tal que me'ls regalés) han arribat alguns a temps, d'altres avui dia 10 de gener. Però ja són aquí, i aquests tres són els videojosc que han passat a formar part de la meva col·lecció gràcies a la generositat de la meva família.



El Sonic & Sega All-Stars Racing with Banjo & Kazooie de la Xbox 360. Una meravella com sempre infravalorada perquè es compara amb els Mario Kart, en els quals no es pot negar que s'inspira (i molt), però que al cap i a la fi és un joc excel·lent i al mateix temps un repàs espectacular a la història de Sega, a més de tremendament addictiu. La versió de la Xbox 360, per acabar-ho d'acobar, és la millor, ja que té en exclusiva un personatge (dos, en realitat) que no forma part de la història de la companyia: en Banjo, amb el seu inseparable Kazooie.

 
Un que volia des de feia molt de temps i que he aprofitat per demanar ara que a Anglaterra té un preu de ganga: el Tatsunoko vs. Capcom Ultimate All-Stars de la Wii, el seu millor joc de lluita en un catàleg poc nodrit de títols d'aquest gènere. Una nova entrega dels múltiples crossovers de lluita 2D entre Capcom i altres universos, aquest cop amb la original idea d'enfrontar personatges de diversos jocs de Capcom (i no només de lluita, perquè a banda de gent de Street Fighter, Rival Schools o Darkstalkers també hi ha representades les sagues Megaman o Dead Rising) amb els protagonistes de les sèries d'anime més populars de la productora japonesa Tatsunoko, molt desconeguda a casa nostra. 

De fet, no hi havia plans de dur-lo a Europa ni als Estats Units, però els seus creadors van detectar prou interès del Vell i el Nou Continent com per fer-ne una versió adaptada (sempre ho fan, això) per tal que en poguéssim gaudir també els que no vam néixer japonesos. I va ser una gran decisió, perquè el joc ha obtingut una acollida espectacular per part de la crítica i el públic, i amb raó. Espectacular, intuïtiu, amb múltiples opcions de control (el wiimote amb el nunchuk és una d'elles, diuen que la millor encara que sembli mentida i és la que faig servir jo i em va prou bé), molts personatges, modalitats de joc i força al·licients per a rejugar-lo, a més de joc en línia. El millor de tot és que permet explotar els personatges i els seus combos, cosa que satisfà els jugadors experts en el gènere, però també s'hi pot jugar d'una manera més casual, sense saber-se tots els moviments possibles, i tot i així tenir possibilitats de guanyar un expert. 


Finalment, el que m'ha arribat avui: el FIFA 11 de la Xbox 360. L'últim que tenia era el 09, i no m'agrada anar-me comprant la revisió anual d'aquesta mena de jocs, entre altres coses perquè me'ls compro no quan surten, sinó una mica més tard, de manera que no vull abandonar-los al cap de 9 mesos. Però ja tocava, diuen que és el millor FIFA en molt temps (i el 09 ja era impressionant), i a més hi ha la lliga russa i també el Barça B! Ara l'estrenaré, que encara no ho he fet!


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...