Avui, en aquesta secció dedicada a parlar dels pitjors videojocs que existeixen, el protagonista serà en realitat part d'una saga que, de fet, no va ser especialment mal rebuda, però sí en el cas de les versions concretes que tractarem.
Elf Bowling 1 & 2 és el títol d'un cartutx que el 2005 sortia per a la Gameboy Advance i la Nintendo DS, recollint les dues primeres entregues d'una franquícia que havia tingut (i després encara va tenir) diverses entregues per a PC. Eren uns jocs de bitlles senzillíssims amb motius nadalencs, i es van convertir a la Gameboy Advance i a la Nintendo DS sense afegir-los res que els donés valor. Perquè eren uns jocs d'aquests freeware, de franc. No tenia sentit fer-ne un port per a cap consola i menys encara cobrar a la gent per endur-se'ls. Però ho van fer, i es van quedar tan amples.
El món va al·lucinar i la crítica considera aquest recopilatori el pitjor videojoc de la Gameboy Advance i de la Nintendo DS, i un dels pitjors en general, si no el pitjor. La versió per a mòbils va obtenir bones crítiques, i és que mirant el vídeo és fàcil veure que té una mecànica i una senzillesa més adequades per a un minijoc de cel·lular, però indignes de cap videoconsola, portàtil o no.
Però és que a sobre no van fer cap esforç: gràfics dolents, animació lamentable, so horrible, manca absoluta d'extres... i encara sort que li van donar un 1 sobre 10 de mitjana. A sobre, el 2007 se'n va fer una pel·lícula d'animació, Elf Bowling - The Movie: The Great North Pole Elf Strike, que naturalment també va ser suspesa per la crítica especialitzada. Per llogar-hi cadires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada