Què estàs buscant?

dijous, 21 d’octubre del 2010

Jocs de la meva infantesa: Konami's Boxing (MSX)

No sé per què, però la boxa sempre m'ha atret. No he anat mai a veure cap combat, suposo que tampoc no m'he interessat mai de debò per tenir aquesta experiència, però sé que les pel·lícules de boxa m'encanten. I els videojocs, també. Un d'ells, el primer al que vaig jugar, de fet, és el Konami's Boxing, un joc de la meva infantesa que, naturalment, va sortir per a l'MSX. 


Una nova portada que no coneixia, perquè el cas és que els jocs de l'MSX que tinc me'ls van passar en disquets. Sistema còmode, gratuït, etc. però sense l'encant d'un producte original. En fi, que d'una manera o d'una altra el tinc, i m'encantava. Suposo que encara m'encanta, però fa tants anys que no el toco... 

Va sortir el 1985 i es considera un dels títols de Konami més encertats, i el llistó estava ben alt en termes de col·laboracions entre Konami i el popular estàndard de la microinformàtica. Vegem-lo en moviment:



Com es pot veure, és senzillet a nivell jugable, només hi ha dos tipus de cops i es tracta d'acabar amb la barra de vida del rival abans que ell acabi amb la nostra, com en qualsevol joc de lluita 1 contra 1, però gràficament duia la màquina gairebé als seus límits... o almenys els límits coneguts en aquell moment, perquè després van aparèixer els cartutxos megarom i la complexitat dels títols va augmentar. 

El Konami's Boxing és, com la majoria dels videojocs de boxa, un títol per carregar-se la barra d'espai (jo hi jugava així, a l'MSX), anar fotent cops però també fer-ho amb intel·ligència, perquè no totes les ordres que donem es veuen reflectides a la pantalla, i és que hem de tenir en compte que l'MSX no és la Wii ni té cap sistema de detecció de moviments. 

El joc tampoc no té música, i només sentim els efectes de so, que en aquella època no eren prou bons com per fer suportable la remor constant del públic que hi ha en un combat de boxa real (vaja, si és com es veu a les pel·lícules). Però l'emoció d'estar a punt de perdre un combat i guanyar-lo, així com una diversitat d'enemics prou interessant, fan que el cartutx (o disquet) valgui la pena.



1 comentari:

  1. Konami és una d'aquelles pioneres que als anys 80 es van inventar la indústria dels videojocs.

    Jo tenia un Spectrum i Konami tenia grans títols en aquella màquina, especialment d'esports com l'Hyper Sports.

    Quins anys aquells en els que 4 gràfics mal posats ens feien passar hores davant la pantalla.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...