Jocs polèmics: Manhunt

Tot el que sigui entreteniment per a joves i no tan joves està subjecte a les vigilants mirades dels defensors de la moral i les tradicions. Ningú no demana la retirada del mercat de pel·lícules gore, però quan un joc "incita a la violència" ja són figues d'un altre paner. El Manhunt és extremadament violent, i va ser culpabilitzat d'un assassinat. Ho té tot. 

Va aparèixer per primer cop a la Playstation 2 el 2003, i l'any següent arribaven les versions per a Xbox i PC. Un nou producte de Rockstar, especialistes en fer grans jocs... carregats de violència. Però el Manhunt ho duia tot més enllà.

És la història d'en James Earl Cash, un condemnat a mort que rep l'encàrrec d'assassinar membres de bandes dels carrers per part d'un director de pel·lis snuff, que gravarà aquestes "execucions" durant la primera part del joc. Després... bé, ja ho descobrirem jugant-hi. El cas és que el jugador obté més puntuació com més sanguinària és l'eliminació dels seus enemics, de manera que se'ns incita, efectivament, a ser violents i cruels. Vegem algunes execucions (aviso, no apte per a estómacs sensibles... ni per als que odien els spoilers, tot i que en aquest segon cas podeu veure'n unes quantes i parar el vídeo abans del seu final):

Fortet, eh? El millor és que tenim moltes maneres d'acabar amb els enemics, algunes de més artesanals, com la bossa de plàstic, i d'altres que fan més enrenou i sang i fetge. Brutal. Doncs bé, el joc va agradar, el seu desenvolupament és força semblant al que estem acostumats a veure per exemple als Grand Theft Auto, també de Rockstar, i va rebre crítiques força bones pel que fa a la seva qualitat. Quant als aspectes morals... no va anar tant bé.

Diu que fins i tot part de la plantilla de Rockstar es va mostrar disconforme amb tirar endavant el projecte. I no sorprèn que les entitats censores el qualifiquessin com a joc per a adults per la seva extremada violència. Fins aquí, d'acord. S'ha d'advertir la gent. El que em fa ràbia és que en alguns llocs se censurés, es prohibís i es retirés del mercat. Aquesta última mesura es va prendre després de l'assassinat d'un noi de 14 anys per part d'un amic seu de 17 al Regne Unit i amb un mètode "semblant als que apareixen al joc", al qual diuen que l'assassí estava enganxat. De tota manera, sembla que la investigació va considerar que no hi tenia res a veure, sinó que era un robatori per temes de drogues.

Curiosament, la polèmica no va sorgir als Estats Units, on es va classificar simplement com a joc per a adults. En d'altres llocs, però, la resposta va ser més dura. Segons la Wikipedia, a Nova Zelanda es considera delicte tenir-lo, al Canadà està classificat com a pel·lícula només per a adults (en un cas sense precedents), a Austràlia va ser retirat després d'haver estat una temporada a la venda com a joc per a persones de 15 anys en amunt, i a Alemanya també va ser retirat de les botigues, a més de criticat no només per la violència, sinó pel "vigilantisme" que comporta el fet d'estar esperant algú per matar-lo. 

I ja se sap que quan una cosa està prohibida, sobretot si es pot aconseguir legalment en un altre país, el que genera és demanda i un augment de les vendes, que a Rockstar no li devien anar pas malament. De fet, entre 2007 i 2009 va aparèixer la seva seqüela, el Manhunt 2, per a Ps2, PSP, PC i fins i tot Wii, la "consola per a nens", que diuen molts.

Déu n'hi do, per a un joc d'una consola de la Gran N. Argumentalment diferent, doncs està situat a l'univers Grand Theft Auto, ja va tenir problemes des d'abans de sortir, i la gent de Rockstar va haver-ne de presentar una versió censurada per tal d'aspirar a la qualificació de videojoc per a adults. Tot i així, al Regne Unit va acabar sortint després d'una batalla judicial. Va tenir problemes als Estats Units, aquest cop sí, per la versió de la Wii, no només perquè se sol considerar una consola "familiar" o "infantil", sinó pel seu sistema de joc, que és més immersiu i en aquest cas requereix fer moviments violents. Novament, considero que és igual si la consola s'orienta més aviat al públic infantil. Fot-li una marca de "joc per a adults" i si una família el compra per als seus fills és cosa seva.

El joc pròpiament dit va rebre una acollida més freda que la seva primera part, però com que era polèmic és un títol que més o menys tot hem sentit o llegit anomenar alguna vegada. A més, hi va haver gent que es va encarregar de "restaurar" les parts censurades, i també es van filtrar versions sense censura a internet.