Què estàs buscant?

dilluns, 17 de gener de 2011

Cinema i videojocs: Dràcula, de Bram Stoker

De videojocs basats en (o amb la presència de) el Comte Dràcula n'hi ha molts, i de pel·lícules sobre el personatge també, però avui em volia concentrar en els jocs que s'han fet de la famosa pel·lícula de 1992, de títol Dràcula de Bram Stoker i dirigida per en Francis Ford Coppola. 

De fet, només se'n va fer un joc, però per a diverses plataformes. Sortia el 1993 i ho feia per a les tres consoles de Nintendo del moment (Gameboy, Nintendo i Super Nintendo), les tres de Sega (Game Gear, Master System i Mega Drive), la consola-perifèric de Sega (el Mega-CD) i per altra banda l'Amiga i PC. Vegem-ne algunes:


És la de la NES. Bàsicament totes són iguals, només dues de les versions se separen de la resta, ja les veurem. A la majoria es tracta de controlar en Jonathan Harker en un plataformes en què s'ha d'enfrontar a les diverses criatures del Comte, i evidentment també a ell, en unes quantes de les seves transformacions. Vegem el de la Gameboy:


Al vídeo de la versió de la Super Nintendo hi ha un tio parlant, però no li fem cas i mirem com es mou el videojoc:


Saltem a Sega, concretament a la seva portàtil:


La versió de la Master System feia així:


I la de la germana de 16 bits, la Mega Drive:


Com hem pogut veure, totes les versions s'assemblen molt, i la principal diferència la trobem en els gràfics, segons si la consola és de 8 o 16 bits, deixant de banda la qüestió del color de la Gameboy i les diferències sonores entre la Mega Drive i la Super Nintendo. Farem un petit salt endavant, a 1994, any de l'aparició de la versió de l'Amiga, també amb comentaris, però sense alternativa:


I ara passem a les dues versions que són diferents de la resta, tot i que també van aparèixer el 1993. La primera és la del Mega-CD:


...que té seqüències de vídeo i un apartat sonor adequat al format CD. L'altra que es desmarca és la de PC, un first person shooter dels d'abans:


Però ni aquests dos experiments ni les versions gairebé idèntiques no van obtenir una acollida gaire càlida, en alguns casos fins i tot flirtejant amb l'insuficient. I és que la tendència de fer videojocs mediocres de pel·lícules d'èxit per tal d'aprofitar-se d'un nom o una franquícia no és un invent dels nostres dies. Per desgràcia, ve de lluny. 




Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...