Petits clàssics: Wonder Boy

La saga Wonder Boy és una de les més populars de Sega als seus inicis, referent de les plataformes que va arribar a tenir fins a quatre seqüeles. Va néixer a les recreatives el 1986 i l'any següent va ser portat a diversos sistemes domèstics a través d'Activision en els casos de l'Amstrad CPC, el ZX Spectrum, el Commodore 64, microordinadors que van rebre versions amb petites modificacions; i de Sega, naturalment, en les versions de la SG-1000, la Master System i la Game Gear. El 2004, a més, en va sortir una versió igual que l'original per a mòbils.

La versió de la recreativa, l'original, era la que originava la clàssica saga. La seva recepció va ser força bona, però se li va criticar que fos "semblant al Super Mario Bros." S'ha d'estar malalt per dir això, però bé... Ara veurem la del Commodore 64:

No fa pas mala cara. Però les conegudes són les de Sega, sobretot la de la Master System:

Bastant clavat al de la recreativa, pel que sembla en un primer cop d'ull. I com a curiositat, ja que no parlem gairebé mai d'aquest sistema, la versió de la SG-1000, la primera videoconsola de Sega:

El 1987 arribava la segona part de la història a les recreatives. Era el Wonder Boy in Monster Land, i hi ha una mica d'embolic amb les versions domèstiques. Però primer vegem l'arcade:

És significativament diferent, i és que a partir d'aquesta entrega s'incorporaven elements RPG a les plataformes. El 1988 se'n feia la versió per a la Master System, i tot i que era un producte de Sega ja no sortia per a la Game Gear (ni la SG-1000, ja abandonada):

La recepció del joc va ser encara millor que la de la primera entrega, i aquesta part és considerada, juntament amb la tercera, que ja veurem, un imprescindible del catàleg de la Master System. Abans, el 1987, havia sortit la versió per a l'Amiga, i el 1989 apareixeria a l'Spectrum, el Commodore 64 i l'Amstrad CPC. Aquestes versions incorporarien la paraula "Super" al davant de "Wonder" al títol. Però el més curiós no és això, sinó que el joc també va sortir modificat per a la Famicom (la NES japonesa) amb el nom de Whomp'em (també conegut com a Saiyuki World):

Era el 1991 i el responsable del canvi havia estat Jaleco. La idea era ambientar el joc en la llegenda xinesa Viatge a l'Oest, la del Rei Mico, la que va inspirar lleugerament la història de Bola de Drac. A més, al Brasil es va modificar i es va llançar com a Mônica no Castelo do Dragão, basant-se en un famós còmic d'aquell país.

Una pràctica habitual al país de parla portuguesa d'Amèrica del Sud, però no deixa de fer gràcia veure-ho. El 2005, el joc tal com era originalment va sortir també per a mòbils. La tercera part de la franquícia arribaria el 1988 a les recreatives sota el títol de Wonder Boy III: Monster Lair:



Tècnicament havia fet un petit salt, ja té un apartat sonor com el de la Mega Drive, per exemple. Precisament per a aquesta consola es va fer la conversió domèstica més coneguda, amb el mateix títol i el 1991:



Només va sortir al Japó i a Europa, curiosament. No va tenir tan bona acollida com les dues primeres entregues, però abans, el 1989, havia sortit per a la Turbografx-CD una versió més ben rebuda i anomenada senzillament Monster Lair.



La música és espectacular, però és que amb unitat de CD incorporada en aquest sentit la Turbografx no tenia rival, i menys el 1989. Però també hi ha un altre Wonder Boy III, més conegut i el millor dels tres primers, almenys un dels millors jocs del catàleg de la Master System, segons molta gent el millor:



Es tracta del Wonder Boy III: The Dragon's Trap, que sense tenir versió arcade reprèn la història on s'havia quedat amb la segona entrega (el Monster Lair sembla que va pel seu camí) i recupera els elements d'RPG d'aquell joc. Va sortir el 1989 per a la Master System i el 1992 per a la Game Gear, que en realitat no havia rebut la segona entrega i per això el va rebre rebatejat com a Monster World II: Dragon no Wana.

Abans, el 1991, sortia per a la Turbografx-16 com a Dragon's Curse i per al PC Engine, la seva versió japonesa, com a Adventure Island, i sí, sí que té a veure amb els Adventure Island que ja coneixíem, perquè aquests són adaptacions dels Wonder Boy. Per acabar d'embolicar la troca, el 1993 Brasil hi deia la seva amb el Turma da Mônica em o Resgate:



Entre 1991 i 1992, segons el mercat, arribava el cinquè joc amb el nom de Wonder Boy in Monster World, al Japó Wonder Boy V: Monster World III.



Aquest cop, el de la Mega Drive seguia la saga des de The Dragon's Trap i mantenia els elements RPG. El 1993 es convertia a la Master System i esdevenia un altre èxit, i també feia aparició a la Turbografx amb alguns canvis visuals i sonors i el títol de The Dynastic Hero:



I per acabar amb aquest joc concret, al Brasil es va tornar a produir una versió local, però aquesta vegada per a la Mega Drive, anomenada Turma da Mônica na Terra dos Monstros. Finalment, en exclusiva per al mercat japonès i per a la consola de 16 bits de Sega, es llançava el Monster World IV, que era la sisena entrega de la saga.



Segurament us pregunteu quina explicació té aquest ball de noms. Doncs jo també m'ho preguntava. Resulta que la saga Wonder Boy en realitat també es coneix com a Wonder Boy / Monster World, dues sèries paral·leles que comparteixen alguns jocs i d'altres no, però que es caracteritzen per un mateix estil de joc, com hem pogut veure, i per la repetició ocasional de personatges o, en la majoria de casos, referències a personatges de jocs anteriors. Tot un món per descobrir, amb alguns títols que no assolien els mateixos estàndards de qualitat que els altres, però en general molt recomanables. Novament, un petit clàssic que en realitat és mitjà, tirant a gran. Un dia hauré de canviar el nom de la secció...