Què estàs buscant?

dijous, 10 de febrer de 2011

Però d'això també hi ha videojocs?: ¡Qué pasa neng!

El videojoc protagonista de l'entrada d'avui podria haver anat, perfectament, a la secció Els pitjors, però per les seves característiques és ben clar que convidava a rescatar una secció que toco molt poc, la dels jocs que tots ens fem creus que existeixin. I és un dels exemples més clars d'aquesta inquietud. ¡Qué pasa neng!, un títol made in Spain sense cap ni peus. 


Sí, és el que sembla: un videojoc del Neng de Castefa, el personatge interpretat per l'Edu Soto que sortia en un dels programes d'en Buenafuente i que van arribar a ratllar fins que va deixar de tenir la poca gràcia que tenia, com fan sempre a la televisió. 

I si el joc d'en Torrente, del que parlaré un altre dia (potser molt aviat), ja era un subproducte exclusivament espanyol que complia les baixes expectatives que s'esperaven d'una creació amb aquesta denominació d'origen, el cas del ¡Qué pasa neng! (2006) és encara més flagrant. L'únic vídeo que hi ha a Youtube fa honor al tipus de "joc", una review molt adequada al que tenim a les mans. Escolteu-lo, a més de mirar-lo:


Impressionant. Ja ho diuen els del vídeo, però ho remarquem: ni tan sols està gravat en un DVD. És un CD. I el manual té 3 pàgines. Si no l'haguessin comprat en una botiga qualsevol es pensaria que és pirata. 

Però com és, el ¡Qué pasa Neng!? Doncs són cinc minijocs estúpids (que a més s'han de fer tres cops cadascun per passar al següent) amb uns gràfics molt dolents, errors de programació i tot plegat "amanit" amb cançons del disc del Neng (sí, es veu que van fer-ne un disc) i vídeos del seus "millors moments". S'ha de ser un autèntic adorador del personatge, d'aquells que es pensen que existeix de debò, per tal de gaudir (o intentar gaudir) d'aquest "videojoc". I ara veurem la continuació del vídeo anterior, on es revela que havia estat adquirit de segona mà, un error que els seus nous propietaris no volen que es torni a produir:


Bé, com a mínim s'ho van passar bé, fent això, i probablement els va sortir més barat que l'entrada d'una discoteca i les consumicions que sempre acaben a la tassa del vàter. Ara, mira que són ganàpies, i sospito que frikis en el sentit més afectuós de la paraula. No sé què és pitjor, si haver comprat aquest joc o haver dedicat tant de temps a la seva humiliació i destrucció. 





Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...