Què estàs buscant?

dimarts, 8 de febrer de 2011

Jocs revolucionaris: Virtua Fighter (1993)

Normalment, a Jocs revolucionaris parlo de títols que van canviar la història dels videojocs, com vaig fer amb el Super Mario Bros. o el Tetris, però avui parlaré d'una saga sencera, una que va canviar per sempre la manera d'entendre i de fer els videojocs de lluita. Uns clàssics de Sega, els Virtua Fighter que, com tot, tenen un origen.


Tot va començar amb AM2, la companyia d'en Yû Suzuki, el creador de clàssics com l'Out Run, els dos Shenmue, l'After Burner II, els Hang-On, els Daytona USA, els Virtua Cop i, evidentment, aquests Virtua Fighter.

El primer dels VF arribaria el 1993 a les recreatives i esdevindria el primer videojoc poligonal i també el primer joc de lluita en 3D de la història, en el qual s'inspirarien després altres grans franquícies com els Dead or Alive i els Tekken.



Ara sembla molt desfasat, però estem parlant de 1993, quan les consoles domèstiques més avançades que teníem eren la Mega Drive i la Super Nintendo. El 1995 el Virtua Fighter va ser convertit per a la Saturn, però amb presses per tal de fer-lo coincidir amb el llançament de la 32 bits de Sega, i la pèrdua de qualitat era considerable.



Aparentment no canvia gaire, però sí que hi havia menys polígons i el control és bastant complicat. Curiosament, Sega també el va llançar per al 32X, la consola-perifèric de la Mega Drive que era una manera d'intentar allargar-li la vida però que en realitat no la convertia en una consola de 32 bits.



A mi em sembla tècnicament inferior, i probablement ho és, però duia la Mega Drive a extrems on no l'havia dut cap joc ni perifèric, i potser per això va ser més ben rebut que el de la Saturn. El mateix 1995 sortiria per a les recreatives una actualització del primer joc, anomenada Virtua Fighter Remix, que en portar-se a la Saturn va fer el paper de correcció de la primera entrega, aquest cop amb més calma i fent les coses ben fetes:



Trobo que la diferència és força perceptible. Sí que el primer feia dos anys que havia sortit en versió arcade, però als mercats domèstics hi va haver només uns mesos de diferència entre el normal i el Remix, cosa que ens fa preguntar-nos si realment calia precipitar-se. Ara, llegeixo a la Wikipedia que el regalaven a tots els propietaris registrats d'una Saturn als Estats Units, detall considerable. El 1996 sortiria per a PC amb el títol de Virtua Fighter PC.

El 1995 també seria l'any de l'aparició de la primera seqüela pròpiament dita, el Virtua Fighter 2, a les recreatives:



El salt gràfic i de control era considerable, i també es va notar a la conversió per a la Saturn, de finals de 1995 i principis de 1996, segons el mercat:



Aquella entrega, que el 1997 també va arribar als ordinadors, va ser molt més ben rebuda i valorada per l'esforç tècnic que suposava en una consola de la sovint es diu que representava molts problemes per als programadors a l'hora de treballar amb les tres dimensions. El 2004 sortiria dins la línia Sega Ages 2500 per a la Playstation 2, i tornant a 1996 va tenir una versió reconvertida en 2D per a la Mega Drive:



El joc no és res de l'altre món, i per desgràcia conserva el gran punt feble de la saga, que encara arrossegava en aquelles primeres entregues: el control d'uns personatges massa lents, que quan saltaven semblava que flotaven. Però com a curiositat està bé conèixer-lo i tenir-lo. Després va sortir una cosa realment friki, que era la Virtua Fighter Portrait Series, amb 10 volums dedicats cadascun a un personatge:



Als japonesos ja els agraden, aquestes coses, però no crec que es puguin considerar videojocs. No ens movem de 1996, any de l'aparició del Virtua Fighter Animation per a la Game Gear i la Master System, que també hi volien dir la seva:



Es basava en la sèrie animada de 35 episodis que se'n va fer. Per cert, el nom japonès del joc és Virtua Fighter Mini, i la versió de la Master System és de 1997 i exclusiva del Brasil.

El 1996 encara ens deixaria una altra sorpresa, tant per a recreatives com en forma de conversió per a la Saturn: el Virtua Fighter Kids, una entrega on els personatges eren representats en l'estil SD (super deformed) tan típic del manga:



Allò no va tenir continuïtat, però dos dels seus personatges van aparèixer al Fighters Megamix de la Saturn, de 1997, un magnífic videojoc que feia com els King of Fighters de SNK i reunia en un mateix títol els lluitadors dels Virtua Fighter i el Fighting Vipers, una altra franquícia de Sega (bé, ho seria quan sortís la segona entrega, esclar), a més de convidats especials de jocs com el Virtua Cop i, fins i tot, el Daytona USA (sí, podem lluitar amb el cotxe Hornet!):



Impressionant. I la quantitat de personatges que té també és per no acabar-se-la mai. A Sega també li va servir per a millorar el sistema de lluita, i alguns dels personatges dels VF presentaven moviments que serien novetat del Virtua Fighter 3, que el mateix 1997 arribava a les recreatives. No n'he trobat cap vídeo d'una qualitat mínimament acceptable, però l'actualització de 1998, el Virtua Fighter 3: Tournament Battle va sortir per a la Dreamcast el 1999 com a Virtua Fighter 3 Tb i és aquesta:



El salt qualitatiu és notable, i és que per fi passàvem a una consola de 128 bits, la primera que hi va haver, de fet. Ara, la seva acollida no va ser tan bona com es podia esperar. I és que el Virtua Fighter 2 es considera encara ara com la millor de les entregues.

El 2001 (2002 per a la Playstation 2) sortia el Virtua Fighter 4, que tindria les actualitzacions Evolution (2002) i Final Tuned (2004). L'Evolution sortiria també per a la Ps2 el 2003, de manera que per a la consola de Sony hi ha disponibles tant el Virtua Fighter 4 com el Virtua Fighter 4 Evolution, que és aquest:



Bastant espectacular, i considerat el millor després de l'esmentada segona entrega de la Saturn. Una curiositat exclusiva del Japó i els Estats Units va ser el Virtua Fighter 10th Anniversary, de 2003, també per a la Ps2:



Què és? Doncs una cosa molt estranya: un joc que barrejava aspectes primitius del primer Virtua Fighter amb la plantilla i els moviments complets del Virtua Fighter 4. Ben curiós. També es va quedar en aquells dos mercats el Virtua Quest (2004-2005) per a la Gamecube i la Ps2:



Era un RPG amb elements de lluita i la presència dels personatges i escenaris dels Virtua Fighter, el que es podria considerar un spin-off. La crítica, de mitjana, el va aprovar pels pèls. Però el 2006 per fi teníem la cinquena entrega pròpiament dita de la saga, el Virtua Fighter 5, espectacular:



Sí, és la versió de la Xbox 360, i es nota molt l'arribada de la segona generació de consoles de 128 bits. De les recreatives passava a la consola de Microsoft i a la Playstation 3 el 2007, tot i que la versió de la Xbox 360 és coneguda també com a Virtua Fighter 5 Online als EUA i Virtua Fighter 5 Live Arena al Japó, perquè és l'única que té joc en línia, tal com va passar amb el Virtua Tennis 3. Això representava un al·licient important en aquell moment, però ara ja gairebé no hi queda ningú, jugant en línia a aquest joc, de manera que ha perdut bona part de l'atractiu que tenia per als indecisos.

La història d'aquesta important saga s'acaba amb les dues revisions que ha viscut la cinquena entrega a les recreatives, amb els noms de R (2008) i Final Showdown (2010), i les miniactualitzacions habituals a les versions arcade. No obstant això, cap de tots aquests canvis, que van des de més elements de personalització (presents des del Virtua Fighter 4 Evolution) fins a algun personatge nou o recuperat i canvis en els escenaris, no tindrà de moment versió domèstica. A veure què passa, d'ara endavant.



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...