Sabíeu que els videojocs de la saga Turok estaven, en realitat, basades en un còmics? Doncs jo tampoc, però ho he descobert i per això en parlaré avui.
En Turok era un indígena americà que es quedava atrapat en una illa amb dinosaures, i va debutar al número 596 de la revista Four Color Comics, que era una antologia de diversos còmics. Aquell número va sortir el 1954, i no tornaríem a veure el personatge fins el número 656, després del qual va obtenir la seva pròpia capçalera, Turok: Son of Stone, començant la númeració des del 3. Aquella col·lecció va arribar al número 130, de 1982, i a finals dels 80 en va sortir una nova versió, aquest cop per part de l'editorial Valiant Comics.
D'aquesta nova etapa, anomenada Turok: Dinosaur Hunter, se'n farien 48 números (del 0 al 47) i alguns especials, i a mitjan anys 90 l'editorial seria adquirida per Acclaim, que es veu que tenia una línia de còmics, cosa que jo desconeixia. I és per això que fer una mica d'història és important: Coneixem Acclaim com a empresa del món dels videojocs. No és estrany, doncs, que el 1997 sortís per a Nintendo 64 i PC el famós Turok: Dinosaur Hunter:
Un clàssic del catàleg de la Nintendo 64, un FPS que va ser força ben rebut pels usuaris i que jo, que també en tinc la primera seqüela, he de reconèixer que tinc abandonat. El mateix any va sortir el Turok: Battle of the Bionosaurs, per a la Gameboy:
Com podem veure, el gènere és completament diferent, és un plataformes d'acció. El cas és que, pel que puc veure consultant la rebuda que va tenir, l'experiment no els va sortir gaire bé i es queda en un aprovat molt pelat. La seqüela que deia abans, el Turok 2: Seeds of Evil, de 1998, és una altra història:
Aquest va agradar encara més que el primer (les segones parts de vegades sí que són bones, i fins i tot millors que les primeres), i de fet és el més ben valorat de tots els jocs d'en Turok que s'han fet, a més que va ser dels primers en què es podia fer servir l'expansion pack de manera opcional. Igual que passava amb el primer, però, la versió per a ordinadors no va agradar tant, ni tampoc la de la Gameboy Color:
Certament no fa gaire bona cara, no. Tot i així va rebre millors notes que el de la Gameboy. A finals de 1999 arribava el Turok: Rage Wars, tant per a la Nintendo 64 com per a la Gameboy Color, i feia així:
Enfocat més cap al multijugador i sense suposar una seqüela del Turok 2, aquest va obtenir pitjors resultats, tot i que encara força bons. La versió per a la Gameboy Color era, com sempre, del gènere de les plataformes, i aquesta vegada va agradar una micona més. L'any 2000, i per a les mateixes consoles, arribava el Turok 3: Shadow of Oblivion, que sí que era seqüela de la segona part, com es pot deduir veient-ne el nom:
Es considera un pèl pitjor que els dos primers, però igualment va tenir una molt bona acollida. La versió de la Gameboy Color, novament, no passava de "bé" a seques. El 2002, després de quatre títols per a la Nintendo 64, tocava canviar de generació, i va arribar el Turok: Evolution, per a Playstation 2, Gamecube, Xbox, Gameboy Advance i PC:
Eren imatges de la versió de la Gamecube, que seria l'hereva natural de la Nintendo 64. Potser per això va ser, dins el que cap, la més ben rebuda, amb una mica menys de 71 sobre 100 de mitjana. Pitjor van quedar, per ordre, la versió de la Xbox i la de la Playstation 2 (aquesta amb un 61 sobre 100). En canvi, aquest cop la que més va agradar va ser la portàtil:
El vídeo no és de gaire bona qualitat, em sap greu. Deia que aquesta va ser la versió més ben rebuda, però només un pèl més que la de la Gamecube. Es podria pensar que en un gènere tan nodrit com el dels first person shooters, el concepte d'un indi que lluita contra dinosaures fora de la seva època estava bé al principi, i que tants videojocs potser no calien. Segurament és un pensament encertat i potser per això no va sortir cap més títol d'en Turok en aquella generació de consoles, però sí que en tenim un a la següent:
Amb el simple títol Turok (que sorprenentment encara no s'havia fet servir, però que va molt bé per a rellançaments des de zero com aquest), el 2008 arribava per a la Xbox 360 (la del vídeo), Playstation 3 i PC. No va aconseguir gaire èxit, amb 70 sobre 100 en la versió de la consola de Microsoft, un punt menys en la de Sony i 64 en la d'ordinador. Podria haver estat pitjor, ja hem vist alguna vegada en aquest bloc que sovint els remakes dels clàssics són absolutament lamentables, i en aquest cas senzillament no destaca en un gènere que, com he dit abans, està molt nodrit de títols molt millors que aquest, especialment a la generació actual.
No sabem si tornarem a veure en Turok saltant per les consoles que tenim ara o en les següents, però no serà per no haver-ho intentat: se n'estava duent a terme una nova entrega però Propaganda Games, que era qui havia agafat el relleu d'Acclaim, responsable també del joc de la pel·lícula Tron: Evolution, el va haver de cancel·lar per problemes econòmics que van dur la companyia a acomiadar desenes de treballadors. De fet, llegeixo a la Wikipedia que pertanyia a Disney Interactive, que va tancar aquest segell el passat mes de gener.
En Turok era un indígena americà que es quedava atrapat en una illa amb dinosaures, i va debutar al número 596 de la revista Four Color Comics, que era una antologia de diversos còmics. Aquell número va sortir el 1954, i no tornaríem a veure el personatge fins el número 656, després del qual va obtenir la seva pròpia capçalera, Turok: Son of Stone, començant la númeració des del 3. Aquella col·lecció va arribar al número 130, de 1982, i a finals dels 80 en va sortir una nova versió, aquest cop per part de l'editorial Valiant Comics.
D'aquesta nova etapa, anomenada Turok: Dinosaur Hunter, se'n farien 48 números (del 0 al 47) i alguns especials, i a mitjan anys 90 l'editorial seria adquirida per Acclaim, que es veu que tenia una línia de còmics, cosa que jo desconeixia. I és per això que fer una mica d'història és important: Coneixem Acclaim com a empresa del món dels videojocs. No és estrany, doncs, que el 1997 sortís per a Nintendo 64 i PC el famós Turok: Dinosaur Hunter:
Un clàssic del catàleg de la Nintendo 64, un FPS que va ser força ben rebut pels usuaris i que jo, que també en tinc la primera seqüela, he de reconèixer que tinc abandonat. El mateix any va sortir el Turok: Battle of the Bionosaurs, per a la Gameboy:
Com podem veure, el gènere és completament diferent, és un plataformes d'acció. El cas és que, pel que puc veure consultant la rebuda que va tenir, l'experiment no els va sortir gaire bé i es queda en un aprovat molt pelat. La seqüela que deia abans, el Turok 2: Seeds of Evil, de 1998, és una altra història:
Aquest va agradar encara més que el primer (les segones parts de vegades sí que són bones, i fins i tot millors que les primeres), i de fet és el més ben valorat de tots els jocs d'en Turok que s'han fet, a més que va ser dels primers en què es podia fer servir l'expansion pack de manera opcional. Igual que passava amb el primer, però, la versió per a ordinadors no va agradar tant, ni tampoc la de la Gameboy Color:
Certament no fa gaire bona cara, no. Tot i així va rebre millors notes que el de la Gameboy. A finals de 1999 arribava el Turok: Rage Wars, tant per a la Nintendo 64 com per a la Gameboy Color, i feia així:
Enfocat més cap al multijugador i sense suposar una seqüela del Turok 2, aquest va obtenir pitjors resultats, tot i que encara força bons. La versió per a la Gameboy Color era, com sempre, del gènere de les plataformes, i aquesta vegada va agradar una micona més. L'any 2000, i per a les mateixes consoles, arribava el Turok 3: Shadow of Oblivion, que sí que era seqüela de la segona part, com es pot deduir veient-ne el nom:
Es considera un pèl pitjor que els dos primers, però igualment va tenir una molt bona acollida. La versió de la Gameboy Color, novament, no passava de "bé" a seques. El 2002, després de quatre títols per a la Nintendo 64, tocava canviar de generació, i va arribar el Turok: Evolution, per a Playstation 2, Gamecube, Xbox, Gameboy Advance i PC:
Eren imatges de la versió de la Gamecube, que seria l'hereva natural de la Nintendo 64. Potser per això va ser, dins el que cap, la més ben rebuda, amb una mica menys de 71 sobre 100 de mitjana. Pitjor van quedar, per ordre, la versió de la Xbox i la de la Playstation 2 (aquesta amb un 61 sobre 100). En canvi, aquest cop la que més va agradar va ser la portàtil:
El vídeo no és de gaire bona qualitat, em sap greu. Deia que aquesta va ser la versió més ben rebuda, però només un pèl més que la de la Gamecube. Es podria pensar que en un gènere tan nodrit com el dels first person shooters, el concepte d'un indi que lluita contra dinosaures fora de la seva època estava bé al principi, i que tants videojocs potser no calien. Segurament és un pensament encertat i potser per això no va sortir cap més títol d'en Turok en aquella generació de consoles, però sí que en tenim un a la següent:
Amb el simple títol Turok (que sorprenentment encara no s'havia fet servir, però que va molt bé per a rellançaments des de zero com aquest), el 2008 arribava per a la Xbox 360 (la del vídeo), Playstation 3 i PC. No va aconseguir gaire èxit, amb 70 sobre 100 en la versió de la consola de Microsoft, un punt menys en la de Sony i 64 en la d'ordinador. Podria haver estat pitjor, ja hem vist alguna vegada en aquest bloc que sovint els remakes dels clàssics són absolutament lamentables, i en aquest cas senzillament no destaca en un gènere que, com he dit abans, està molt nodrit de títols molt millors que aquest, especialment a la generació actual.
No sabem si tornarem a veure en Turok saltant per les consoles que tenim ara o en les següents, però no serà per no haver-ho intentat: se n'estava duent a terme una nova entrega però Propaganda Games, que era qui havia agafat el relleu d'Acclaim, responsable també del joc de la pel·lícula Tron: Evolution, el va haver de cancel·lar per problemes econòmics que van dur la companyia a acomiadar desenes de treballadors. De fet, llegeixo a la Wikipedia que pertanyia a Disney Interactive, que va tancar aquest segell el passat mes de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada