Què estàs buscant?

dimecres, 20 d’abril de 2011

Dreamcast reparada!

He manifestat en diverses ocasions en aquest bloc el meu amor per la Dreamcast, l'última consola de Sega. Una consola que no em vaig comprar en el seu moment perquè en veure que la Saturn era abandonada ràpidament per la companyia em vaig retirar dels videojocs, entre emprenyat i decebut. Sí, vaig estar uns cinc anys força desconnectat d'aquest petit món. Però finalment el 2006 em vaig comprar una Dreamcast de segona mà i vaig estar al·lucinant amb els seus jocs fins que va arribar el típic problema del reinici automàtic, que feia impossible jugar-hi, perquè reiniciava la consola quan, en el millor dels casos, acabava de començar les partides. Avui, seguint la guia que trobareu aquí, l'he reparat. 


Aquesta és la meva Dreamcast despullada. No volia comprar-me'n una altra ni donar-la per perduda, però reconec que feia aproximadament dos o tres anys que gairebé ni hi pensava. I em sap greu, perquè podria haver-hi jugat força. Primer de tot, doncs, li he tret el mòdem (és la primera consola que es va poder connectar a internet) i la tapa i he procedit a separar aquesta part plena de xips i condensadors.


S'ha de fer amb molt de compte, després de treure-li dos cargols, però tampoc no m'ha costat tant com em pensava després de llegir la guia. Tot seguit m'he preparat per fer la senzilla operació que serveix per solucionar el problema que causa el reinici no desitjat: netejar els 6 pins que, si no estan en condicions, fan un mal contacte de la font d'alimentació.


Són aquests, i estan situats sota la placa de la segona foto, la que s'ha de retirar. Tal com diu la guia, s'han de rascar una mica amb un petit tornavís pla, no d'estrella, encara que no semblin rovellats. Els meus no ho semblaven, però per si de cas he fet això i els he passat també un bastonet de cotó amb alcohol. Després d'un minut els he eixugat amb paper de vàter. I ja que tenia la consola oberta he fet l'altra senzilla operació que pot ajudar a que no torni a passar el que m'ha impedit jugar al relativament petit, però ple de joies, catàleg de l'última consola de Sega, la que va inaugurar la primera generació dels 128 bits.

 
He embolicat amb cinta adhesiva la palanqueta que detecta si la tapa de la consola és oberta o no. Es veu que de vegades el contacte perd consistència, la consola es pensa que l'has obert amb el joc posat, i augmentant el seu gruix d'aquesta manera no torna a passar. No sé quina de les dues coses era la causant del problema del reinici, però per si de cas les he solucionat totes dues, també seguint el consell de la guia, i he pogut fer dos partits sencers al Virtua Tennis 2. Per tal que us en feu una idea, abans era tot just triar jugador i veure amb frustració que la consola es reiniciava. A veure si dura...

A Youtube hi ha vídeos de com fer la reparació, per si hi ha algú interessat en el tema i amb les fotos no li acaba de quedar clar, però la guia que he enllaçat és prou bona. Amb la Dreamcast, consola amb què a partir d'ara gaudiré bastant (si li faig cas, que aquesta n'és una altra), ja són dues les consoles que aconsegueixo arreglar, ja que fa temps també em vaig haver de barallar amb el típic problema del pilot vermell de la NES, que impedeix que arrenqui amb normalitat. Em queda com a fracàs la Game Gear, que implica soldar i això em va quedar clar que se m'escapa. 




8 comentaris:

  1. Me n'alegro de que l'hagis pogut reparar. A mí em van passar les dues coses que comentes però com em va passar quan la consola ja era morta comercialment no la vaig reparar. Tinc entés que aquests problemes només passaven a les Dreamcast europees :/
    Anys més tard, vaig comprar la Xbox de segona mà, i amb el temps també es va tornar boja. Aquesta però sí que la vaig reparar, doncs era alhora el millor reproductor multimèdia i el millor conjunt d'emuladors que he tingut mai xD

    Es vergonyós que aquests problemes fossin generalitzats.

    ResponSuprimeix
  2. No sé si ets el Javier que em penso, però benvingut! Precisament ara que dius això de la Xbox, com que jo NO sóc d'emuladors, ni d'ordinador ni de consoles posteriors rotllo Ps2-PSX i Xbox360-Xbox, quan ja tenia la 360 em vaig comprar la Xbox, igual amb la Wii i la GC, i la DS i la GBA. La GBC ha estat l'última portàtil que m'he comprat. En fi, que m'has espantat una mica ara amb la Xbox. Espero que no em peti... és la versió Crystal.

    El cas és que la DC quan la vaig comprar ja era més que morta, el 2006... pots comptar... però a mi això no em fa res, tinc tot un catàleg per descobrir encara que sigui amb retard! :)

    ResponSuprimeix
  3. Sóc el teu company de classe. I no, no és la meva intenció espantar-te!! Però de dues Xbox negres, dues amb els mateixos problemes. Es reiniciaven contínuament i escopien la safata del DVD degut a un nyap de disseny. Les pistes de la placa eren massa a la vora del marge de la placa i s'acabaven per fer malbé. S'oxidaven y plaf! Com et dic, es poden reparar però...
    No tinc constància de que passi amb les Crystal, per això.

    Apa, gaudeix de la teva gran (i injustament relegada) Dremcast!

    Sega forever!

    ResponSuprimeix
  4. Ja m'ho pensava, he he...

    Sí, em vaig comprar la Crystal quan la vaig trobar fa poc al Cash Converters perquè tenia entès que era de les més modernes i que tenien menys problemes. Tampoc no hi he jugat gaire, típic de mi, però espero que duri.

    Que bé, ets l'altre que pensa que la DC va ser injustament relegada. Un dia em faré un tatuatge de Sega, si tinc diners i pebrots. XD

    ResponSuprimeix
  5. Uffff! N'estàs segur? xD http://pili.la/4yj

    ResponSuprimeix
  6. No no, segur no. Em fa massa por el dolor. Un dia vaig parlar dels tatuatges de Sega, i n'hi ha un que segur que trobes a Google Imatges que el tio se l'ha fet al clatell. Es veu tot vermell i inflat. Quina por!

    ResponSuprimeix
  7. Mira... Jo no estic molt ficat amb aquest tipus de consoles retro, pero t'admiro. Gracies a aquest post acabo de compendre per que al emulador (i ja se que no t'agraden) del Sonic Hedgehog 2 (per cert un gran joc) a la ps3 es pot jugar online... Jo em pensaba que seria una adaptació que havien fet per a poder jugar online... Pero veig que estaba equivocat... Perque suposo que va sortir per la DC no??

    ResponSuprimeix
  8. Mmm... no sé ben bé a què et refereixes, però el Sonic 2 de tota la vida és de la Mega Drive. A la Dreamcast va sortir el Sonic Adventure 2, que crec que no s'ha pujar a Xbox Live Arcade ni a Playstation Network encara, però potser m'equivoco.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...