La llegenda urbana dels videojocs de què parlaré avui no la coneixia. És cert que alguna vegada m'havia plantejat intentar saltar-me la bandera que hi ha al final de cada pantalla del Super Mario Bros., de fet ho intento sempre que arribo al final d'una pantalla d'aquest magnífic joc, però no aconseguir-ho no m'ha creat mai la necessitat de tornar-ho a intentar. Senzillament no hi donava importància. Però sembla que molta gent sí que s'ho va plantejar com a repte.
És un fet força estès que la fita es pot dur a terme al final de la pantalla 3-3, com podem veure al vídeo. La utilitat de tot això és nul·la: com que no és una acció prevista pels desenvolupadors (a diferència d'aquelles dreceres que ens permeten saltar-nos mons sencers o anar a l'anomenat "món negatiu"), produeix un error, la mascota de Nintendo queda atrapada i l'única sortida és apagar la consola o, potser millor, esperar que s'acabi el temps i que perdem una vida en comptes de tot el progrés que havíem acumulat. La llegenda, però, estava en com poder saltar-se la bandera de la primera pantalla, la 1-1, i fer-ho en una NES de debò, no en un emulador. I és que se'n parla des que va sortir el joc, que recordem que és de 1985.
Les llegendes normalment acaben sent mentides, invencions, o no del tot com se'ns expliquen, però de vegades s'acaba demostrant que són certes, i al vídeo que posaré a continuació tenim la manera de fer-ho.
La utilitat de fer això, com dèiem, no va més enllà de la curiositat, de poder dir que ho hem aconseguit, però el que em sembla fascinant és el mètode que es fa servir en aquest cas, que reflecteix una autèntica dedicació i una pila d'hores de provar coses estranyes. O potser va ser cosa de la casualitat. No ho sé. Deixarem el misteri a l'aire per tal que tot plegat no perdi la seva aura llegendària.
I més que en té, perquè acabo de provar-ho diverses vegades i a mi no em surt. I no, no es tracta d'un problema meu, sinó que al vídeo hi ha un espai força gran a l'esquerra d'en Mario quan puja als blocs, i el precipici també es veu gairebé sencer, mentre que en el meu cas quedava només un petit foradet per on queia la tortuga, pels pèls. Aquesta visible diferència, que no sé si té a veure amb què la consola del que ha fet el vídeo és americana i la meva europea, pot ser la causa que a mi no em surti. O potser és senzillament un fake, com diuen alguns, i s'ha fet servir alguna mena de truc amb un emulador, digui el que digui l'home. Ho veieu? Té tots els ingredients per a poder-se considerar una llegenda.
Ondia, quin crack està fet. Mai hagués imaginat que es podia superar la primera pantalla així, la d'hores que haurà perdut fins trobar-ho.
ResponEliminaDoncs ja et dic que ho vaig provar i no em va sortir. Vaig anar amb molt de compte per tal que em quedés a l'esquerra el mateix espai que el del vídeo, però... almenys en una NES europea no és possible. I tot i que les nostres consoles anaven a 50Hz i les americanes a 60, cosa que fa que la música als jocs americans soni més ràpida, em vaig adonar que la música del vídeo anava més lenta que la del meu joc. Un ingredient més per a la sospita sobre l'autenticitat d'aquesta fita.
ResponEliminajo diria k era un fake eh!
ResponEliminaUna pregunta, perquè no hauria de funcionar en emulador?
ResponEliminaés a dir, per a testejar si que pot ser útil, no? :P
com a minim per veure si la versio usa o japonesa ofereix aquest nou cas ;)
Doncs quina llàstima si al final es un fake, n'estic fart de les mentides d'Internet xD
ResponEliminaM'inclino més a pensar que potser sí que és possible, però a la versió americana del joc. Igual que pel tema dels 50 i els 60 Hz els jocs corren a una velocitat diferent, com més suau, tampoc no m'estranyaria que (i això ja per la qüestió PAL-NTSC) la pantalla fos més gran en el cas americà i per això permetés el truc. En tot cas, en una NES europea no es pot fer.
ResponElimina