Coses meves: m'he acabat el Grand Theft Auto IV

He dit més d'una vegada que, per desgràcia, no dedico als videojocs tot el temps que cal per gaudir-ne al màxim. Poques vegades agafo un joc i hi jugo fins que me l'acabo, sempre tasto una mica d'aquí i una mica d'allà, i al final no n'acabo cap. Però de vegades hi ha excepcions, com la que comentaré avui: m'he acabat el Grand Theft Auto IV en la seva versió per a Xbox 360.

Aparegut el 2008 també per a la Playstation 3, era la primera entrega de la imprescindible saga, revolucionarà i imitada, per a la generació actual de videoconsoles de sobretaula, i la seva arribada va ser rebuda amb gran expectativa i unes crítiques molt bones. 

No és tan extens en termes de durada, mapa i possibilitats com el Grand Theft Auto San Andreas (2004), però sí que hi ha un salt gràfic natural i evident, i a nivell argumental una història ben diferent i uns personatges molt carismàtics, que és la gràcia d'aquests jocs. El GTA IV, a més, va ser el primer joc que em vaig comprar per a la Xbox 360, i a sobre no em va costar ni 9 euros, gràcies al val de 60 euros que El Corte Inglés donava als que compraven la consola en aquella època.

He de reconèixer que quan m'encallo en una missió acostumo a deixar aquesta mena de títols força abandonats, però un dia vaig decidir que havia de tornar-me a posar amb el GTA IV i el meu amic Niko Bellic i dissabte a la nit vaig aconseguir acabar-me'l d'una vegada. He suat la cansalada, però m'ho he passat molt bé, i a continuació posaré alguns vídeos de missions memorables (atenció, spoilers!). Comencem amb Flat Line:

És curiós, perquè jo no ho vaig fer així ni de bon tros. Però està bé saber quina és la manera correcta. Jo vaig entrar a l'hospital, em vaig carregar els dos polis que feien guàrdia, després vaig matar el mafiós ingressat i vaig sortir d'allà cames ajudeu-me i a córrer amb el cotxe que tenia preparat fins que vaig perdre el nivell de cerca i captura de la policia. Em va costar força, però ho vaig aconseguir.

Una altra missió memorable però molt cinematogràfica i divertida és anterior a aquesta, i es diu Three Leaf Clover:

Un atracament a un banc que acaba amb desenes de polis esperant-te fora. El tiroteig és molt llarg, i acaba al metro, on pot ser que t'atropelli un dels trens després d'haver-ho fet tot bé. Reconec que per tal de superar aquesta missió vaig mirar un vídeo de com fer-ho, perquè no hi havia manera. Una altra que em va costar un ou:

Amb el nom de Tunnel of Death, es tracta d'endur-se un furgó policial amb un presoner que hem d'alliberar, i la principal dificultat resideix en fugir de la policia amb un vehicle tan lent. També vaig mirar vídeos de com fer-ho, però no em sortia, així que ho vaig fer d'una altra manera: fugint pel cantó contrari al del vídeo i anant a tota llet per grans avingudes. És la manera de perdre tres o quatre estrelles de cop. Per acabar, poso un vídeo de l'última missió del joc, Out of Commission:

No és especialment difícil, el tiroteig, un cop saps per on et sortiran els enemics (potser s'hauria de polir una mica més la intel·ligència artificial dels enemics d'aquests jocs, perquè arriba un moment que no et poden sorprendre), el problema és la persecució en moto del final. És molt fàcil tenir un accident i que se t'escapi l'enemic després d'haver fet bé la resta de la missió, i tant li fa si te n'has sortit sense rebre ni un tret: un petit error amb la moto i s'ha acabat el bròquil. A més, si amb la moto te'n surts i puges a l'helicòpter, està previst que aquest rebi un coet, però que tot i així acabi arribant on ha d'arribar i que puguis pelar en Pegorino. Doncs bé, la primera de les dues vegades que vaig aconseguir pujar-hi, després de l'impacte vam caure a l'aigua i la missió va fracassar. Quina ràbia!

El que he pogut comprovar, i el primer vídeo que he posat ho confirma, és que hi ha diversos mètodes per a superar les missions. És una de les grandeses dels GTA: podem fer servir la nostra imaginació, podem ser creatius (al final seran jocs educatius i tot). De vegades tenim un cop de sort i ens estalviem una persecució en cotxe perquè l'enemic té un accident i mor, d'altres llancem una granada amb tan poca punteria que ens explota a prop i ens esguerra la missió, i sovint un llançacoets ens pot estalviar un llarg tiroteig. Hi ha molt marge de llibertat a l'hora de fer les coses.

I ara què? Doncs afortunadament aquest joc és rejugable, perquè la història canvia segons una decisió que hem de prendre cap al final. A més, com que és obert s'hi pot continuar jugant un cop arribat al final, per tal d'aconseguir els assoliments que hem deixat de banda per poder seguir la història, normalment relacionats amb missions secundàries o curiositats com ara matar tots els coloms (200 en total) o capturar delinqüents de la base de dades de la policia. De fet, el que he acabat és la trama principal, però encara em queden coses per fer.  

Una altra opció és jugar als Episodes of Liberty City, tant The Lost & Damned com The Ballad of Gay Tony, inicialment descarregables (després llançats en format físic) i que tenen una lleugera relació argumental amb el GTA IV, uns capítols que tinc i que ja vaig tastar una mica abans d'acabar-me el joc principal. Faré totes dues coses, de manera que em queda GTA per a molt de temps, i això sense tenir en compte que encara he d'acabar el GTA III, el Vice City, el San Andreas i el Chinatown Wars...