Feia molt que no rescatava aquesta secció on recomano videojocs perquè els conec bé i els avalo des de la meva humil opinió. Normalment es tracta de títols que m'he acabat i que m'han agradat molt. Aquest és el criteri.
No pretenc descobrir ara el Grand Theft Auto IV, sinó que com que ha estat ara que l'he completat i aprofitant que la franquícia torna a estar en un bon moment gràcies a l'aparició, aquest mateix 2013, del Grand Theft Auto V, he pensat que estaria bé dedicar una entrada al capítol anterior d'aquesta popularíssima i milionària saga.
El GTA IV va ser el primer videojoc de la sèrie que va aparèixer per a les consoles en alta definició, és a dir la Xbox 360 i la Playstation 3, l'abril de 2008. En aquell moment jo m'acabava de comprar la consola de Microsoft i, a banda d'una recopilació de clàssics d'Xbox Live Arcade, al principi no tenia cap altre joc.
Doncs bé, aquest va ser el primer, gràcies als 60 euros de descompte inclosos a la promoció amb què vaig adquirir la consola, i tot plegat em va permetre adquirir-lo el dia que sortia (la tarda abans, de fet, a força d'insistir als venedors d'El Corte Inglés que per internet es deia que ja el venien), sense haver-lo de comprar a Anglaterra —amb preus molt inferiors als d'aquí— al cap d'uns mesos, com és habitual i com ha passat amb la majoria dels més de 50 videojocs que tinc per a la Xbox 360.
La intro del GTA IV ja era per a caure'ns la bava, i les expectatives eren certament altes, després de l'èxit de l'impressionant Grand Theft Auto: San Andreas, que al seu torn millorava el GTA: Vice City i aquest el GTA III, entrega amb què la franquícia va entrar en una dinàmica de presentar obres mestres, sempre segons els estàndards de l'època, que continua encara ara. De fet, aquest joc va trencar rècords d'èxit comercial del sector, amb més de 500 milions de dòlars d'ingressos la primera setmana a la venda.
El GTA IV tornava a Liberty City, la Nova York de l'univers GTA, que trobem reproduïda gairebé al detall. És una passada tenir-ne consciència quan s'ha estat a la Nova York real, i potser és per aquest nivell de detall que els gràfics del joc se'n ressenteixen lleugerament i no arriben al nivell d'altres produccions per a la Xbox 360 i la PS3.
Tot i així és innegable que els gràfics eren el millor que s'havia vist mai a la saga i que Rockstar els havia tret tot el suc possible tenint en compte l'espai que havia de dedicar a d'altres aspectes del videojoc. Ho veiem en les expressions facials dels personatges, un nou motor gràfic que dóna més realisme als moviments i uns vehicles més propers a la realitat (amb més realisme també en les col·lisions i les seves conseqüències), a més d'espectaculars canvis meteorològics i altres efectes que no s'havien vist abans.
Com en anteriors jocs, aquí es tracta de dur a terme missions que sorgeixen dels contactes que fa el protagonista, en aquest cas en Niko Bellic, un serbi veterà de la guerra dels Balcans que vol estrenar una vida pacífica, pròspera i allunyada dels problemes a Nova York, on hi té un cosí. Això dóna lloc a l'aparició d'un bon nombre d'interessantíssims personatges secundaris (amics, enemics, aliats, gent sonada...), estranys companys de llit, missions opcionals i, evidentment, acció, tirotejos i molta espectacularitat.
A banda de les missions, com que es tracta d'un gènere conegut com a sandbox o de món obert, també es pot fer allò tan divertit de jugar lliurement, sense un objectiu, fent l'imbècil i provocant el caos fins que ens maten, o ens matem, sense desar la partida:
És quelcom que tots hem fet alguna vegada, sobretot quan estem amb gent i no volem posar-nos a jugar seriosament al joc. La idea és, doncs, veure qui la fa més grossa. I sí, dur a terme accions de les que donen mala fama als GTA entre els pares més amoïnats. Ja se sap que després sortim al carrer i volem fer a la vida real allò que abans hem fet amb la consola.
He dit que ara feia l'entrada sobre el GTA IV perquè ara l'havia acabat. Sí i no. El joc principal el vaig acabar fa molt de temps, però el 2009 van aparèixer dos episodis descarregables que allargaven l'experiència oferint noves històries protagonitzades per personatges diferents, que després es van llançar en format físic com a Grand Theft Auto IV: Episodes from Liberty City, que és el disc que m'he acabat ara i, per tant, ja considero completa la meva experiència amb el joc, encara que es podria esprémer més acabant totes les missions secundàries o intentant repetir i fer millor certes missions, a més d'aconseguir els assoliments que em falten, de vegades pensats per a autèntics cracks amb molt de temps lliure. No ho faré, perquè tinc molts altres videojocs esperant-me, però l'opció hi és.
El primer d'aquests episodis (exclusius de la Xbox 360 només temporalment, ja que després van acabar sortint també en Playstation 3) és The Lost & Damned, on controlem en Johnny Keblitz, membre de la banda de moters que dóna nom a l'episodi.
Una història on per força farem servir molt les Harleys i que ens recordarà la sèrie Sons of Anarchy, per tant si aquesta us agrada no deixeu de jugar a GTA IV: The Lost & Damned.
L'altre és The Ballad of Gay Tony, on en Luis López, ajudant del propietari de discoteques Tony "Gay Tony" Prince, es dedica a treure'l dels merders on es fica. Aquí ens mourem pel món de les discoteques, fins i tot ens faran ballar, però hi ha més acció, més explosions i més armes i vehicles disponibles que a l'anterior.
Són dos episodis que allarguen el joc unes quantes hores, amb assoliments, missions opcionals i personatges secundaris propis i històries ben trenades, i per a acabar-ho d'arrodonir tenen connexions entre si i amb el joc principal (en Luis, per exemple, el veiem al terra del banc en un dels vídeos, i al seu episodi veurem en Niko i en Johnny). El GTA IV, doncs, és un conjunt de 3 històries, ara que el GTA V destaca per tenir diversos protagonistes i sembla que innovi en aquest aspecte quan en realitat no és així.
Entre les moltes novetats interessants del Grand Theft Auto IV hi ha la del multijugador en línia, que té 15 modalitats disponibles, gairebé sempre enfrontant equips de jugadors o bé posant-nos sols contra el perill. No sóc gaire fan del joc en línia, i en el cas del GTA IV m'he trobat sovint que sembla que els altres s'associïn per a acabar amb mi i s'esperin a que ressusciti per tal de tornar-me a matar de seguida. Joc brut que no hauria de ser la norma però que, per desgràcia, em va fer avorrir aquesta possibilitat.
Més novetats: un telèfon mòbil des d'on podem trucar altres personatges o repetir missions, accés a internet a les botigues dedicades a aquest negoci o la possibilitat d'anar als llocs en taxi (molt útil si ens volem estalviar llargs trajectes quan duem a terme missions) són segurament les més interessants, però cal destacar la introducció de determinades decisions relacionades amb matar o no matar alguns personatges, que alteren la història i ens conviden a tornar-hi a jugar per tal de veure què passa si prenem la decisió contrària el segon cop.
Pel que fa a la resta de possibilitats, el GTA IV segueix l'estàndard marcat sobretot pel San Andreas, que tot i ser de l'anterior generació el guanya en algunes coses: dura molt més, el mapa és molt més gran (però ni de lluny tan detallat com el de Liberty City), el protagonista es pot personalitzar molt més i pateix canvis físics... però manté la ja mítica ràdio dels vehicles, amb música real de diferents estils i èpoques repartida en diverses emissores, així com les maneres de recuperar-nos de les ferides, que són o bé menjar o bé tenir sexe (de pagament i gratuït). I, naturalment, el que dóna nom a la saga, robar cotxes (i altres vehicles), que aquí també podem fer i farem.
Aquesta entrega no podia estar exempta de polèmiques, i a les habituals de permetre'ns matar gent perquè sí i contractar els serveis d'una prostituta s'afegeix la conducció sota els efectes de l'alcohol, que va fer que Rockstar rebés crítiques pertot arreu. A més, a l'episodi The Lost & Damned podreu veure un nu masculí frontal, cosa molt rara al món dels videojocs, per no dir que no havia passat mai.
Malgrat tot el Grand Theft Auto IV, amb notes mitjanes que superen el 95% i més d'una nota perfecta per part d'alguns mitjans especialitzats, és el joc més ben valorat de la franquícia i un dels que tenen millor puntuació de tota la història dels videojocs gràcies a les seves enormes virtuts tècniques i argumentals. Actualment a GameRankings només està per darrere del Super Mario Galaxy, el The Legend of Zelda: Ocarina of Time i el Super Mario Galaxy 2. Només per això ja ens hauria de cridar l'atenció, però si a sobre som fans dels GTA hi hem de jugar, i l'hem de tenir, peti qui peti.
El mateix passa amb el Grand Theft Auto V, que ha establert un nou rècord mundial de vendes amb més d'11 milions de còpies i 800 milions de dòlars d'ingressos en les primeres 24 hores. De fet, ja és el producte d'entreteniment més ràpidament venut de la història.
Aquest cop toca tornar al fictici estat de San Andreas (en realitat Califòrnia) i la ciutat de Los Santos (Los Angeles), amb 3 protagonistes simultanis, i encara que no l'he provat em refio tant de la franquícia com del fet que en qüestió de notes només ha quedat per sota del videojoc que avui protagonitza aquesta entrada del bloc. Potser, amb l'arribada de noves anàlisis, l'acabarà superant. Ja us ho explicaré, perquè sens dubte me'l compraré (o me'l faré regalar) espero que aviat.
