Què estàs buscant?

divendres, 13 de maig de 2011

Consoles desconegudes: PC-FX


Feia molt temps que no parlava de cap videoconsola desconeguda, i recuperar una secció tant temps abandonada sempre em provoca goig, per tant avui estic encantat de poder parlar de la PC-FX, una consola fallida de NEC, creadora de la Turbografx (PC-Engine), companyia de la qual ja havia parlat en aquesta secció en repassar la història de la TurboExpress


La PC-FX va sortir al Japó el 23 de desembre de 1994 i era una consola de 32 bits que pretenia succeir la Turbografx-16 (o PC-Engine), d'una generació anterior i que havia obtingut un èxit moderat tirant a gran. Una de les últimes versions de l'anterior consola ja incorporava el CD com a suport, però en el cas de la PC-FX venia de sèrie.

El que destacava d'aquesta consola era el seu aspecte, similar al d'una torre d'ordinador i a la posició vertical (i habitual) de la Xbox 360, per exemple. També es considera la primera consola que incorporava la possibilitat d'emprar un ratolí per a determinats jocs. Vegem-ne un anunci:
 

El millor que tenia la PC-FX era la superioritat sobre les altres consoles de la generació (incloses la Saturn i la Playstation) pel que fa a vídeos FMV, però va ser un fracàs. El problema del nou sistema, segons la Wikipedia, va ser el següent: NEC ja hi estava treballant el 1992, però les third parties no s'hi van interessar gaire perquè la PC-Engine encara era ben viva al mercat japonès. NEC, llavors, va aparcar el projecte i va esperar, però llavors van aparèixer les primeres consoles de 32 bits de la competència. Primer la 3DO de Panasonic el 1993, i després les esmentades Saturn i Playstation, de Sega i Sony respectivament, el 1994. 

NEC es va trobar, de sobte, amb la necessitat de llançar una nova consola, però desenvolupar-ne una de nova, millorant la competència, hauria requerit massa temps, de manera que va optar per treure la que ja havia preparat el 1992, i com a conseqüència va fracassar, perquè a banda de la qüestió del vídeo, en la resta d'aspectes era tecnològicament inferior a les altres, sobretot per l'absència de gràfics en 3D, que la companyia volia implementar amb una expansió que al final no va veure la llum. El 1998, després de no arribar a vendre ni 100.000 unitats i no sortir del Japó, va ser descontinuada i NEC va deixar de fabricar consoles. 


Entre els 62 videojocs que van arribar a sortir al mercat japonès, el que veiem al vídeo és el First Kiss Story, que és el darrer que va aparèixer, el 24 d'abril de 1998. Encara que sembli mentida, representa que és del gènere de les novel·les visuals, típicament japonès, però el que surt al vídeo és un minijoc de lluita, molt més interessant per als occidentals. També va sortir per a Playstation i Playstation 2, en aquest últim cas juntament amb una seqüela. 


Aquest era el Tengai Makyo Karakuri Kakutoden, de 1995, com podem veure un joc de lluita una mica estrany. La lluita era un gènere habitual en el catàleg de la consola, així com els títols basats en manga i anime, i els simuladors de cites, que al Japó agraden molt i que de vegades inclouen escenes una mica pujades de to, amb les quals les companyies fabricants de consoles no acostumen a simpatitzar, llevat de NEC, que hi va veure una oportunitat de remuntar vendes i va permetre l'aparició de diversos jocs amb continguts una mica picants, com ara entregues de les sagues Pia Carrot, Can Can Bunny o Dragon Knight.


El Kishin Dôji Zenki: Vajura Fight, de 1995, sembla que és un dels jocs més populars de la PC-FX, i s'ha de dir que té bon aspecte. El seu origen el veiem en un manga de 12 volums publicats entre 1992 i 1996 i una sèrie d'anime de 51 episodis de 1995. A més, tindria un OVA el 1997, i diversos videojocs: 3 per a la Super Nintendo, 1 per a la Game Gear, 1 per a la PC-Engine i, naturalment, aquest.


També tenim aquest Super God Trooper Zeroigar, un shoot'em up vertical de 1997 que realment fa venir salivera. O el Chip Chan Kick!, d'un gènere completament diferent, aparegut el 1996 i amb aspecte de ser força addictiu:


Tornem a la lluita, amb un títol ben curiós que demostra que el tema del vídeo efectivament estava ben resolt en aquesta consola: Zen-Nihon Joshi Pro Wrestling: Queen of Queens, de 1995, un joc sobre la lluita lliure femenina professional japonesa


Com podem veure amb aquestes mostres, tenia títols interessants, i malgrat la seva trista existència i la seva inevitable desaparició prematura, encara se'n pot gaudir mitjançant els emuladors. Personalment, m'ha semblat interessant i alhora trist saber per què NEC va abandonar el mercat dels videojocs, però la història s'ha de conèixer i jo continuaré investigant. 
 
Entrada publicada originalment ahir, dia 12 de maig de 2011, però desapareguda per problemes tècnics de Blogger. Afortunadament l'he pogut recuperar i republicar.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...