Què estàs buscant?

diumenge, 29 de maig de 2011

Primeres parts: Street Fighter (1987)

Ja fa uns quants dies que se'm va acudir una nova secció i avui l'inauguro. Diuen que les segones parts no són bones, i tot i que quan es tracta de jocs normalment és tot el contrari, des d'aquesta Primeres Parts vull retre homenatge al joc inicial de sagues importants dins la història dels videojocs.

I l'obriré amb el que és probablement el joc inaugural que més eclipsat ha estat per les seves seqüeles, especialment la segona part. És l'Street Fighter, a seques, o "Street Fighter I" com se'l coneix de vegades popularment, que va sortir el 1987.


Només cal veure una estona del vídeo per adonar-se que és natural que hagi passat una mica sense pena ni glòria, especialment per a les generacions que vam créixer amb l'Street Fighter II. S'hi veuen les bases del que meravellaria el món a partir de 1991, fins i tot el mapa amb els avionets que és més que res un detall simpàtic que van fer bé de conservar, però és un joc lent (tot i que honestament s'ha de dir que l'Street Fighter II també ho és, sobretot i estem acostumats a les versions posteriors), els controls deixen bastant a desitjar i tot plegat el fa una mica desesperant. A més, només es pot controlar en Ryû, o en Ken si després d'un combat de dos jugadors el segon guanya, que llavors passa a lluitar contra la màquina amb el rival i amic del protagonista.

Però la idea és retre-li homenatge, no criticar-lo, i passem a les coses bones: l'Street Fighter no només era la llavor del que vindria després, sinó que també va introduir elements que van passar a ser estàndards dins el gènere de la lluita 1 contra 1, com els controls en 6 botons o les tècniques especials que requereixen una combinació de moviments de la palanca i els botons. 


Aquí podem veure la versió domèstica per a la Turbografx-CD (o PC Engine CD), de 1988, que es deia Fighting Street. Gràficament és igual, el so està força millor i va una mica més fina, pel que sembla, però continua provocant una barreja de tendresa i rebuig per la seva clara inferioritat respecte a la gran seqüela que tots coneixem. Aquesta mateixa versió és la que hi ha disponible a la Consola Virtual de la Wii des de 2009.


El mateix 1988 i amb el més fidel títol de Street Fighter van sortir altres versions domèstiques, tècnicament menys aconseguides, per a Commodore 64 (al vídeo), Spectrum, Amstrad CPC, Amiga, Atari ST i MS-DOS. No les veurem totes, però sí la de l'Amstrad, per tal de poder donar-ne un altre exemple:


L'original també va sortir per a sistemes més moderns, en recopilacions de clàssics de Capcom, concretament el Capcom Classics Collection vol. 2 per a Xbox i Playstation 2 i el Capcom Classics Collection Remixed per a la PSP, tots dos de 2006.

En aquell primer Street Fighter, a banda d'en Ryû i en Ken, hi havia deu rivals a batre: en Retsu, en Geki, en Joe, en Mike (el que després seria en Balrog, originalment anomenat M. Bison i que, per la clara referència del nom al boxador real Mike Tyson, reforçada pel seu nom al primer joc, va fer que els noms de tres dels quatre enemics finals de l'Street Fighter II es canviessin), en Lee (oncle d'en Yun i en Yang de l'Street Fighter III), en Gen (present també a l'Street Fighter Alpha 2, l'Street Fighter Alpha 3 i l'Street Fighter IV), en Birdie (present als tres Alpha), l'Eagle (que tornaria al Capcom vs. SNK 2 i a les versions portàtils de l'Street Fighter Alpha 3), l'Adon (que tornaria als tres Alpha i a l'SF IV) i en Sagat, enemic final del primer joc i penúltim de l'Street Fighter II, a més de personatge present en tots els jocs de la franquícia llevat de l'Street Fighter III, que és el que té la plantilla de personatges més trencadora. 


Acabarem amb una curiositat que ens brinda la Wikipedia: aquell primer joc el devem a en Takashi Nishiyama i en Hiroshi Matsumoto, que van deixar Capcom després de l'Street Fighter i van ser contractats per a la rival SNK, per a la qual es van encarregar de fer molts dels Art of Fighting i Fatal Fury, però anys després van participar en l'Street Fighter IV. Pel que fa al dissenyador de personatges d'aquell primer joc, en Keiji Inafune, és conegut especialment per haver co-creat en Megaman i haver dissenyat els primers títols de la seva franquícia i participat d'una manera o d'una altra en els posteriors.



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...