Els pitjors: Final Fight Streetwise

Dissabte vaig parlar d'aquell Final Fight: Seven Sons que no va veure la llum i va ser reconvertit en Final Fight: Streetwise, per a Xbox i Playstation 2, i com que és tan dolent era previsible que n'acabés parlant en aquesta secció dels pitjors videojocs de la història. Doncs això és el que faré avui. 

Es presentava al món el 2006 amb aquest tràiler que, com gairebé sempre passa amb els tràilers, tenia bona pinta. La història estava protagonitzada per en Kyle Travers, germà petit d'en Cody Travers (el de la samarreta blanca i els texans del Final Fight original, i era un beat'em up 100% en 3D, adaptat als nous temps i tota la pesca.

Però, com ja vaig dir, va ser un fracàs. Els fans i la crítica el van deixar per terra amb notes molt baixes, de claríssim insuficient, i quan va sortir a la llum el vídeo del joc en què Capcom havia estat treballant i que va descartar tothom es va estirar els cabells.

Potser veient el vídeo direu "què té de dolent? Sembla un Yakuza". Sí, i fins i tot té escenes cinemàtiques i una història. La banda sonora també està molt bé. Hi ha hòsties i també exploració i missions secundàries, i minijocs de tota mena.

Quin és el problema, doncs? Diversos: gràfics pobres, amb especial menció al color i a la baixa càrrega poligonal, una càmera horrible, efectes de so poc variats, intel·ligència artificial dels enemics lamentable, igual que la seva poca diversitat, els minijocs esmentats pel que sembla són absurds i massa curts, la història poc interessant... 

I per si el joc no era prou monòton, hi ha la modalitat arcade, que elimina les missions i els minijocs i torna als orígens, al repartiment de cops de puny i de peu sense sentit que antigament feia gràcia, però que el 2006, per molt que permeti controlar el protagonista d'aquest joc i també els de l'original (Cody, Haggar i Guy, cosa que s'agraeix), no té gaire sentit, i encara menys amb els problemes tècnics que acompanyen aquesta entrega. 

En resum, que sembla mentida que Capcom la cagués d'aquesta manera intentant modernitzar un clàssic escarrassant-s'hi tan poc.