Jocs que no van sortir del Japó: Tobal 2

Els més veterans potser recordeu, dels temps de la primera Playstation, un videojoc de lluita que tenia dissenys de personatges del mestre Akira Toriyama. Es deia Tobal No. 1 i va sortir el 1996 al Japó i el 1997 als EUA i Europa, va ser aclamat per la diversitat dels estils de lluita que hi apareixien i per la llibertat de moviments que proporcionava, i va tenir una seqüela, el 1997, que es va quedar al Japó.

El Tobal 2, ja sense "No.", va sortir només per a la Playstation, altra vegada gràcies a Square (la meitat del que avui és Square Enix, i curiosament Enix és on van néixer els Dragon Quest, que com ja sabeu tenen una important implicació del mestre Toriyama), i va superar el seu predecessor.

Aquesta segona part va rebre unes crítiques encara millors, i a més va coincidir amb el llançament del comandament analògic de la primera consola de Sony i és el primer que en va fer ús. Mantenia el que havia agradat tant de la primera part i oferia gràfics amb més resolució (els seus creadors es van decantar per reduir els detalls per tal de fer el joc menys poligonal, amb menys textures, i això va agradar), una modalitat Aventura més gran i lliure i dos personatges nous.

Però com deia abans no va sortir del Japó, encara que l'explicació oficial ha patit variacions amb el temps. Al principi Square, que tenia pensat llançar-lo almenys als Estats Units, va dir que el primer títol no s'havia venut gaire a Occident i que sospitava que les poques persones que l'havien comprat ho havien fet perquè incloïa una demo jugable del després llegendari Final Fantasy VII, però el 2006 va declarar que era per la dificultat d'afegir text en anglès a la modalitat Aventura tenint en compte la limitada memòria de la consola. Una traducció a la llengua de Shakespeare feta per fans uns anys abans feia absurda aquesta explicació. 

No en podia fer un especial d'Anuncis, però sí que valia la pena posar aquest, encara que la qualitat d'imatge no sigui gaire bona. En fi, un videojoc que per desgràcia no va arribar aquí i que la importació va fer més accessible, però és clar, cal saber japonès si volem gaudir-ne més enllà de la modalitat de lluita principal.