Què estàs buscant?

diumenge, 8 de gener de 2012

Els primers jocs de la Playstation 3

Avui parlaré dels jocs que van sortir amb la Playstation 3, la consola de sobretaula més recent de Sony, quan es va llançar als tres principals mercats dels videojocs, i com és lògic tractant-se d'una màquina japonesa, primer va sortir al Japó, concretament l'11 de novembre de 2006. Amb quins jocs ho va fer?



No es va voler perdre l'estrena de la consola el Ridge Racer 7, setena entrega d'una saga que hem vist acompanyar el naixement de diverses plataformes, no sempre de Sony.



El Genji: Days of the Blade (al Japó Genji: Kamui Sôran), del gènere hack and slash (antigament beat'em up), era un producte de la mateixa Sony i va tenir una acollida normaleta, tot i que es va aplaudir el seu disseny artístic.


Molt pitjor li va anar al Mobile Suit Gundam: Target in sight, que va ser suspès per culpa dels gràfics, problemes tècnics, de control, d'interpretació dels actors de doblatge... En canvi al Japó, potser per la importància de la franquícia Gundam en aquell país, no va tenir mala rebuda de la crítica (sí del públic, que va passar bastant d'ell). 


No podia faltar, al seu llançament japonès, un joc dels que no debutarien, normalment, en un llançament occidental. Aquesta vegada no era el mahjong, sinó el golf, amb el Sega Golf Club. I al País del Sol Naixent encara sortiria un altre joc, el dia de l'estrena de la PS3:


El Resistance: Fall of Man, que ens hauria de sonar més perquè en aquell moment se'n parlava bastant. Un FPS de la pròpia Sony que va agradar força i que també seria un dels jocs de debut de la màquina als Estats Units, el 17 de novembre de 2006, només 6 dies després del naixement japonès. També sortirien allà el primer dia de la consola el Genji: Days of the Blade, el Ridge Racer 7 i el Mobile Suit Gundam: Crossfire (així es deia als EUA), però la línia de sortida americana va tenir unes quantes propostes més.


El Blazing Angels: Squadrons of the WWII no era pas cap exclusiva de la consola, sinó que havia sortit uns mesos abans també per a Xbox, Xbox 360 i PC, i el 2007 apareixeria per a la Wii. 


Un altre de guerra i tampoc exclusiu. En aquest cas és el Call of Duty 3, molt ben rebut com gairebé tots els de la veterana saga.


Vèiem el tràiler del Marvel: Ultimate Alliance, un RPG d'acció protagonitzat per molts dels superherois de la Marvel que va triomfar bastant.


El Tony Hawk's Project 8, vuitena entrega de la saga, va tenir millors notes en la versió per a la Xbox 360, però tampoc no li va anar malament del tot. 


Molt més discreta va ser l'acollida de l'Untold Legends: Dark Kingdom, un altre hack and slash exclusiu de la Playstation 3, per desgràcia i sempre segons la crítica, massa repetitiu. Hi va haver més títols, al llançament de la consola als EUA, però no en posaré vídeos, sinó que els esmentaré i prou, per qüestions d'espai i perquè no crec que calgui, ja que us els podeu imaginar perfectament. Són els esportius Madden NFL 07, NBA 2K7, NHL 2K7 i Tiger Woods PGA Tour 07.

Precisament aquests dos últims eren també al tardà llançament europeu i australià, el 23 de març de 2007, juntament amb el Ridge Racer 7, el Marvel: Ultimate Alliance, el Resistance: Fall of Man, el Blazing Angels: Squadrons of the WWII, el Call of Duty 3, el Genji: Days of the Blade, el Mobile Suit Gundam: Target in sight (amb el nom igual que al Japó), el Tony Hawk's Project 8 i l'Untold Legends: Dark Kingdom


El Defjam: Icon era un dels afegits europeus a la ja llarga llista de títols, avantatges del fet que una consola surti més tard en un territori que en els altres. Un títol de lluita entre rapers reals, tercera entrega de la saga, per cert, que encara que sembli mentida no va ser mal rebut del tot.


La mateixa gent havia creat aquest Fight Night Round 3, molt celebrat i d'un gènere no especialment nodrit, si més no fora dels títols de boxa humorística com els Ready 2 Rumble.


El discret RPG Enchanted Arms, que ja havia sortit per a la Xbox 360 més d'un any abans, nou mesos en el cas de la versió europea.


El Formula 1: Championship Edition, de Sony, un títol que veig que la crítica va rebre amb puntuacions de notable baix de mitjana i que tenien posat en una botiga de la Riera Blanca de L'Hospitalet abans que sortís la consola (el joc havia aparegut al Japó al desembre de 2006) i s'hi podia jugar per 1 euro cada quart d'hora, cosa que jo no vaig fer perquè em semblava que no calia.


Aquest ni em sonava: el Full Auto 2: Battlelines, un joc de conducció combativa de Sega, senzillet, disponible també per a PSP i amb menys èxit que el primer Full Auto, exclusiu de la Xbox 360.


El Motorstorm, un altre de la mateixa Sony i un dels més coneguts de la consola quan es va estrenar i que després va tenir algunes seqüeles.


L'NBA Street Homecourt, que també va sortir llavors per a la Xbox 360, l'entrega més recent (i per tant fins ara l'última) d'una saga de cert èxit de crítica.


El Need for Speed: Carbon, desena entrega de la popular saga de curses de cotxes que ja havia aparegut durant el 2006 per a PC, PS2, PSP, Gameboy Advance, Nintendo DS, Gamecube, Xbox i Xbox 360.


El Sonic the Hedgehog, un títol que havia aixecat moltes expectatives i que tenia un nom molt perillós, exactament el mateix que el de la seva primera i celebradíssima entrega. Va ser un autèntic fracàs, el pitjor joc de la història de la mascota de Sega (se'n van criticar les càmeres, el control, els molts errors que dificultaven la jugabilitat, els personatges, la història... tot) i un dels que van contribuir a la mala imatge de la franquícia i de la mateixa Sega durant els foscos anys en què han estat apareixent jocs per a d'altres companyies des que Sega va plegar de fer consoles, amb dignes però poques excepcions. 


Aquí teníem el Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent, un altre que va sortir per a molts sistemes, que va ser força ben rebut i, com ja deveu saber, forma part d'una nodrida saga de jocs d'acció i infiltració.


The Godfather: The Don's Edition, la versió menys celebrada d'un títol que havia aixecat moltes expectatives perquè tocava un intocable de la història del cine (i de la literatura), però que va ser rebut amb certa fredor. L'edició del Don fa referència a un parell d'afegits que no hi havia a la resta de versions.


Un altre títol de Sega, el World Snooker Championship 2007, basat en campionat mundial més important del billar. I ara dos títols més de Sega, per acabar:


La cinquena entrega del títol de lluita per excel·lència de la companyia, el Virtua Fighter 5, que també hi és en Xbox 360 i que, en el cas de la PS3, no té joc en línia. El mateix li passava al que veurem a continuació, un altre de Sega:


El Virtua Tennis 3, també grandíssim joc, com el Virtua Fighter 5, que absència d'online a banda és molt addictiu i divertit. Això sí, el de lluita perquè ja fa molt temps que no s'hi connecta ningú, i el de tennis perquè han aparegut dues entregues més de la saga, a la Xbox 360 actualment és com si no tinguessin joc en línia, per molt que la característica hi sigui. I amb això acabo aquesta extensa entrada sobre l'estrena de la Playstation 3 i els jocs que la van acompanyar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...