Què estàs buscant?

dimarts, 3 d’abril de 2012

Els primers jocs de la Dreamcast

No entenc com és que fins ara no havia dedicat una entrada d'aquesta secció a una de les consoles que més m'estimo, malgrat que és també una de les que menys he tocat, però ha arribat el moment de desfer aquest greure i parlar dels primers jocs de la Dreamcast



Al Japó l'última consola de Sega va sortir el 27 de novembre de 1998 i era la primera de 128 bits, amb unes possibilitats tècniques que no s'havien vist encara al món dels videojocs domèstics, però un dels seus 4 jocs de llançament va ser aquest modest Godzilla Generations, que ens posa en la pell del llegendari monstre de les pel·lícules japoneses i ens fa destruir tot el que trobem pel camí.



El Virtua Fighter 3 tb era la primera entrega de la saga per a la Dreamcast i no necessita presentació, però va ser una de les meves poquíssimes compres precintades anys després de la descontinuació de la consola. Era l'actualització del joc de les recreatives sense la part de tb, però sembla que amb les presses el resultat no va acabar de ser del tot fidel gràficament parlant, cosa que ja li havia passat al primer Virtua Fighter per a la Saturn. 


Aquest és el Pen Pen TriIcelon, un joc de curses estil cartoon protagonitzat per pingüins que curiosament també va sortir a Europa, encara que sembli mentida.



Acabem amb els llançaments japonesos després de veure aquest vídeo (per desgràcia amb banda sonora canviada, però no n'hi ha més) del July, un joc desconegut que pel que sembla barreja aventura de text i guerra. 

Uns quants mesos després la consola arribava als Estats Units, concretament el 9 de setembre de 1999, amb el Pen Pen TriIcelon com a únic títol que coincidia amb el Japó, però també amb una bona colla de jocs que l'acompanyarien:


Un d'ells era el Blue Stinger, un modest survival horror que pel que sembla va canviar el sistema de càmeres quan va saltar del Japó als Estats Units.


Aquí tenim el shoot'em up Expendable, que havia sortit per a PC el 1998 i que tindria una versió per a la Playstation el 2000.


El Flag to flag seria un dels primers títols d'un gènere, el de la velocitat, força ben representat a la Dreamcast, però no un dels seus millors exponents. 


Un clàssic, el The House of the Dead 2, que és un dels jocs que tinc a la llista de desitjos però que mai no aconsegueixo trobar a bon preu per eBay. 


El Hydro Thunder venia directament de la recreativa del mateix nom de 1999 i pertany al gènere de les curses de llanxes, i pel que sembla no va tenir pas mala acollida. El tindré en observació.


Un dels més aclamats i buscats, el Marvel vs. Capcom: Clash of Superheroes, primera conversió domèstica de les recreatives, que una mica més tard sortiria també per a la Playstation.


Tampoc no va ser especialment reeixit en el gènere de la velocitat el Monaco Grand Prix, que va agradar més en Playstation i Nintendo 64. 


El Mortal Kombat Gold era el nom que tenia a la Dreamcast el Mortal Kombat 4, però tot i el títol daurat no va aconseguir gaire bona acollida.


Com no podia ser d'una altra manera, també hi havia algun joc d'esports típicament americà, i en aquest cas va ser l'NFL 2K, de Sega Sports, que va fer diversos títols esportius per a una consola que no comptava amb el recolzament d'EA Sports.


No va ser l'únic joc de futbol americà al llançament de la Dreamcast als Estats Units, perquè com acabem de veure també hi havia l'NFL Blitz 2000, la proposta de Midway que s'acostava a aquest esport d'una manera molt més arcade i exagerada.


Un altre dels clàssics imprescindibles de la Dreamcast, tot i que la segona part va agradar encara més, és el Power Stone, una nova franquícia de Capcom, companyia que sí que va recolzar la blanqueta de Sega.


Del Ready 2 Rumble Boxing ja n'havia parlat, però l'he de tornar a esmentar perquè també va ser títol de llançament als Estats Units. 


El mític Sonic Adventure, el primer dels jocs tridimensionals (de debò, no com al Sonic 3D) de la mascota de Sega, que donaria lloc a una seqüela encara millor. 


Un altre imprescindible, el Soul Calibur, el primer de la saga (si no comptem el Soul Edge), per a molts el millor joc de la Dreamcast i un dels primers jocs en aconseguir la puntuació perfecta de la revista japonesa Famitsu


El South Park: Chef's Luv Shack era força mediocre, però segur que es va vendre relativament bé per la franquícia a la qual pertanyia, una cosa que totes les consoles necessiten. 


El TNN Motorsports Hardcore Heat (conegut com a Buggy Heat a Europa i al Japó) era una proposta diferent pel que fa a la velocitat, però encara quedava lluny dels futurs grans jocs de cotxes de la Dreamcast.


El Tokyo Xtreme Racer (a Europa Tokyo Highway Challenge i al Japó Shutokô Battle) tampoc no era cap meravella, i va agradar més la seva seqüela, però no té mala pinta.


Un altre de velocitat, però diferent, és aquest TrickStyle, que tampoc no és un imprescindible però que va agradar més que en la seva versió per a PC. I amb ell acabem el repàs als jocs de llançament de la Dreamcast als Estats Units, i passem als europeus, que la van acompanyar quan va sortir el 14 d'octubre de 1999


El Dynamite Cop va ser un d'ells, i si aquest beat'em up us recorda el Die Hard Arcade de la Saturn és per un motiu: la seva primera part, anomenada Dynamite Deka al Japó, va sortir a Occident amb el títol que agafava de la trilogia de pel·lícules protagonitzades per en Bruce Willis. 


I el Sega Rally 2, la continuació de la saga iniciada a les recreatives amb una primera entrega que en versió Saturn també va triomfar. 

Això vol dir que només van sortir 2 jocs amb la consola a Europa? Doncs no, però els altres ja els hem comentat: Blue Stinger, Hydro Thunder, Monaco Grand Prix, Mortal Kombat Gold, Power Stone, Ready 2 Rumble Boxing, Sonic Adventure, Tokyo Highway Challenge, TrickStyle i Virtua Fighter 3 tb


 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...