Què estàs buscant?

dilluns, 23 d’abril de 2012

Història de les videoconsoles: ZX Spectrum

Abans que algú em digui que l'Spectrum no era una consola deixeu-me dir que jo trobo que sí. En dèiem ordinadors, d'aquelles plataformes, però en realitat només servien per a jugar i només es diferenciaven del que són purament consoles perquè tenien teclats. I, a més, avui és el 30è aniversari del ZX Spectrum, de manera que està més que justificat.


Aquest teclat amb colors de cotxe esportiu de l'època en què va néixer, el 1982, concretament un dia com avui, 23 d'abril, era famós per les seves tecles de goma i va gaudir d'una gran popularitat fins que va ser descontinuat el 1992. I fins i tot més enllà, perquè encara ara programadors afeccionats fan nous títols per a aquest sistema com passa, per exemple, amb un que sí que tinc i que algun dia serà protagonista d'aquesta secció, l'MSX.


Com moltes de les màquines de l'època, els jocs i el programari en general va començar a distribuir-se en cintes de caset, que a més s'havien de fer anar en reproductors propis, però també va tenir el sistema ZX Microdrive, una mena de disquets que eren una altra opció per a alguns dels jocs, però que tenien fama de poc fiables, i el disquet floppy de 3 polzades des de finals dels anys 80.

Els primers tenien 16kB de RAM o 48, segons el preu que volguéssim pagar en aquell moment, tot i que els que van triar la versió més "barata" podien comprar una ampliació de 32 kB més endavant. El 1984 va sortir el ZX Spectrum+, que era bàsicament la versió de 48 kB amb un altre disseny, i el 1985...


El ZX Spectrum 128, que tenia 128 kB de RAM per tal d'introduir-se al mercat espanyol, on una llei cobrava una taxa als ordinadors de 64 kB o menys i on a més obligava a mostrar missatges en castellà (al teclat algunes de les tecles són en aquest idioma en la seva versió espanyola, que és la de la foto). Després diuen que barrejar la política en aquestes coses (per exemple a l'hora de finançar la cultura en un idioma concret) és de nacionalistes, entenent la paraula despectivament, però ja sabem que ho apliquen quan els interessa.  

A banda d'aquesta curiositat, el model generava el so a través dels altaveus del televisor, no pas des de l'speaker intern com els seus predecessors, i seria l'últim Spectrum de Sinclair. A partir de llavors els faria Amstrad, que va comprar l'altra companyia.





El primer model que va llançar Amstrad, el 1986, va ser el ZX Spectrum +2, era pràcticament idèntic al 128 en aspectes tècnics, però tenia un disseny més gris i sobretot el lector de caset incorporat. Vegem-ne un anunci dels que ara fan pixar de riure:


El 1987 arribaria el ZX Spectrum +3, que tenia un lector de disquet incorporat, però que tenia alguns canvis en el seu nucli que el van fer incompatible amb alguns jocs dels primers Spectrums. Aquest model va tenir dues variants anomenades ZX Spectrum 2+A i ZX Spectrum 2+B. 

Si us sembla bé, però, passarem a parlar d'alguns dels seus jocs més notables, d'entre els més de 23.000 que es diu que té, entre els que van sortir a l'època fets per desenvolupadors oficials i els que s'han fet des de sempre i encara ara en cases de programadors afeccionats.


Considerat per la revista Your Sinclair el millor de la seva llista del Top 100, el 3D Deathchase va sortir el 1983 i és un joc que combina velocitat i trets. 


Aquest apassionant joc d'estratègia per torns és el Rebelstar, de 1986 i seqüela del Rebelstar Raiders. Tindria una seqüela el 1988 amb el nom de Rebelstar II


Una mica més viu sembla aquest Stop the Express, de 1983, que també va sortir per a MSX i Commodore 64. 


Un altre de celebrat va ser aquest Head over heels del que tornaré a parlar algun dia perquè se'n van fer clons i ja sabeu que tinc una secció per a aquests casos. Va sortir també per a Amstrad CPC, Amstrad PCW, Atari 8 bit, Atari ST, Commodore 64, Amiga i MSX.


No li van faltar, però, reeixides versions de jocs tan populars com l'R-Type, encara que el so sigui una mica empipador. 


Malgrat que el paio que ha pujat el vídeo hi ha posat una banda sonora de piano de fons, no tenim cap altra opció si volem veure la versió per a l'Spectrum del The Sentinel, un títol que va meravellar la crítica del moment en totes les seves versions. 


En aquest vídeo veiem una altra selecció dels que la persona que l'ha muntat ha considerat els millors de la història d'aquell ordinador-consola, entre els propis i els que eren versions de títols multiplataforma.

Ja he dit diverses vegades, ho continuaré dient i és cert, que tècnicament (en gràfics i so) el ZX Spectrum estava per sota de bona part de la competència, i lamento tenir a l'MSX molts jocs que eren conversions de l'Spectrum en comptes de les superiors versions del mateix MSX, però no hi ha dubte que la màquina de Sinclair va ser immensament popular, fins al punt que va tenir clons llicenciats i un fotimer de no llicenciats, amb diferents graus d'èxit segons la competència que tingués a cada territori, i que en el seu 30è aniversari se n'havia de parlar, encara que hagi estat per sobre, sense entrar en gaires detalls que se m'escapen i amb una petita mostra dels seus grans títols.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...