Ara que l'he espremut força, tot i que encara em queden algunes coses per assolir, és el moment de parlar del joc que més ganes de tenir la Nintendo 3DS em va fer venir, el setè joc de la meva saga preferida, el segon més venut de la consola després del Super Mario 3D Land (de moment) i una nova meravella addictiva que surt de barrejar la conducció humorística i els personatges de l'Univers Mario, una fórmula que, de fet, va inventar aquesta mateixa franquícia.
El Mario Kart 7 va sortir al desembre i és tot el que es podia esperar d'una nova entrega de la cuidadíssima saga: respecte per la seva pròpia història però també prou innovacions perquè no sigui una conversió de cap entrega anterior.
Els gràfics del Mario Kart 7 són els del Mario Kart Wii, però les motos com a vehicles alternatius són substituïdes per l'ala delta, que de fet no és opcional, sinó que s'activa quan passem per segons quins llocs i ens permeten superar obstacles que d'una altra manera no podríem superar. El següent tràiler de llançament explica totes les novetats, de fet:
Com vèiem, a banda de l'ala delta, que quan aprenguem a fer-la servir bé (és a dir, a emprar-la en combinació amb els bolets de turbo, per exemple) ens adonarem que és molt útil, també tenim la possibilitat de conduir per sota l'aigua, personalitzar el nostre vehicle amb elements que en determinaran aspectes com la velocitat, l'acceleració, la maniobrabilitat o el pes, noves pistes (combinades amb les retro, com sempre) o les comunitats per al joc en línia.
Aquest afegit a la competició contra jugadors humans d'arreu del món ha estat força celebrat, perquè permet crear grups en què només participen persones que comparteixen alguna característica habitualment territorial. Funciona per codis (el de la meva és 09-8655-4770-2918) i ens permet triar com serà aquesta comunitat: els objectes que es podran fer servir, bàsicament.
De tota manera es pot continuar jugant com sempre, buscant rivals a l'atzar, però aquesta vegada s'elimina una possibilitat que tenia el Mario Kart DS i que era la de fer petites copes, de fet en aquell joc era l'únic sistema, en què després de 4 curses es decidia un guanyador per punts. Al Mario Kart 7 funciona com al de la Wii: anem competint i acumulant punts que, teòricament, ens faran trobar companys del nostre nivell, encara que no sempre és així i ens podem trobar gent molt millor que nosaltres, un problema que se suma al del maleït lag que dificulta el correcte desenvolupament d'algunes partides.
Una de les altres novetats que hem pogut veure al vídeo és la de conduir en primera persona, possibilitat que s'activa prement la creueta cap amunt en qualsevol moment de la cursa i que aprofita el giroscopi de la consola i ofereix un control similar al del Mario Kart Wii.
S'ha de dir que no l'he provat gaire, però encara que sigui qüestió de costum és millor conduir com sempre. Pel que fa a les 3D estereoscòpiques de la consola és, com no podia ser d'una altra manera, una delícia jugar-hi així, però si no les activem (o si les desactivem) ens adonarem que podem jugar igual de bé a aquest joc, que no les necessita.
Pel que fa als objectes que podem fer servir per tal d'empipar els altres o ajudar-nos a nosaltres mateixos, que són conceptes que no sempre van associats, tenim uns quants dels de sempre i també afegits com la flor de foc, que debuta en un Mario Kart, la cua d'ós rentador, que ha tornat ara aquí i al Super Mario 3D Land tot i que ve del Super Mario Bros. 3 (1988) i el que en anglès es coneix com a Lucky 7, que vèiem al vídeo: ens permet tenir tots els objectes, però no serà fàcil fer-los servir un per un, sovint veurem com en desapareixen 2 de cop, o en cas que ens ataquin quedaran escampats per la pista i potser ens afecten a nosaltres mateixos.
No he parlat fins ara d'una de les coses més interessants que té el nou Mario Kart, que són els nous personatges. Els tenim en aquesta il·lustració: de dalt a baix i d'esquerra a dreta tenim en Lakitu (que és el paio que ens llançava aquelles bestioles taronges amb punxes al Super Mario Bros. i que als Mario Kart sempre ha dut el semàfor i ens ha rescatat quan hem caigut per un forat, funcions que repeteix al Mario Kart 7), l'Abella Reina (Super Mario Galaxy), en Metal Mario (Super Mario 64), en Shy Guy (que sortia al Mario Kart DS si optàvem pel multijugador local contra algun jugador que no tingués el cartutx) i en Wiggler (que debutava al Super Mario World, havia aparegut com a personatge no jugable en alguns Mario Kart i aquí també es posa vermell i enfadat si el toquen).
A banda dels nous també tenim els següents: Mario, Luigi, Yoshi, Koopa Troopa (ja no hi ha en Dry Bones), Toad, Princesa Peach, Princesa Daisy, Celeste (que va debutar al Mario Kart Wii), Donkey Kong, Wario, Bowser i el Mii (ja el podíem fer servir al Mario Kart Wii), que fan un total de 17 personatges, 5 més que al Mario Kart DS, més que suficient encara que s'ha criticat que no en siguin 24 com al Mario Kart Wii. Cal destacar que els usuaris que ens trobem pel carrer amb l'Street Pass de la consola ens apareixeran en diverses modalitats com a rivals, fins i tot en la de Grand Prix.
Encara no hem parlat dels circuits, que com és habitual són 32, dividits en 8 copes de 4 circuits cadascuna, 16 de nous i 16 de la secció "Retro", on es recuperen pistes de jocs anteriors, un fet que també és habitual i que per sort ens ofereix circuits clàssics diferents a cada entrega.
Les noves són a l'alçada de la saga, amb noves músiques que també s'enganxen, i les antigues estan lleugerament modificades per tal d'afegir-hi sobretot els acceleradors blaus que ens proporcionen l'ala delta. Una de les noves tenia un problema que afectava el joc en línia, però excepcionalment Nintendo ha llançat fa poc una actualització obligatòria que ho soluciona.
També hi ha l'habitual modalitat de joc de la batalla de globus, la modalitat contra rellotge i una altra en què guanya qui tingui més monedes en acabar el temps. Sí, no ho havia dit però tornen les monedes (desaparegudes després del Super Mario Kart), que en la modalitat principal Grand Prix (que és la que jugarem gairebé sempre) ens donen una punta de velocitat a partir del moment en què en recollim 10 i, a banda d'això, ens permetran desbloquejar elements per a personalitzar els vehicles.
Se'm fa difícil dir quin és el meu títol preferit de la saga. Fins ara era el Mario Kart DS, però el Mario Kart 7 és una barreja d'aquell i del Mario Kart Wii, té elements de tots dos no només en el control, que com ja he dit permet triar-ne un de semblant al de la Wii si ho volem, sinó també en d'altres elements, sensacions, regustos... Sigui com sigui aquest és un imprescindible del catàleg de la Nintendo 3DS i el declaro obligatori per als fans dels Mario Kart. Com sempre, altament rejugable si volem dominar-lo en els seus 4 nivells (50cc, 100cc, 150cc i 150cc Mirall), crits d'alegria quan guanyem a l'últim segon, paraulotes quan passa tot el contrari o quan sembla que som l'ase dels cops... No us en penedireu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada