Especial Anuncis de la Gameboy

He fet entrades d'anuncis de videojocs moltes vegades, però aprofitant que les últimes dues entrades les he dedicat a la portàtil més mítica de Nintendo avui el que faré serà dedicar-li un article d'anuncis, tant gràfics (escanejats de revistes) com audiovisuals, en comptes de separar-los en 2 entrades diferents.

Aquest m'ha fet gràcia, i és que els càstigs a l'habitació mai no havien estat tan divertits fins que a algú se li va acudir veure'n el cantó positiu, i amb la Gameboy la cosa millorava exponencialment.

Però encara que s'entestin a fer-nos creure el contrari, els videojocs no són només per als nens o els adolescents, i una consola que dugui la paraula "boy" al seu nom també pot oferir diversió al públic adult després d'un dur dia de feina.

El catàleg de la primera portàtil de Nintendo sens dubte és impressionant, i alguns dels seus títols permetien jocs de paraules a la publicitat gràfica, com aquest que pren com a referència una famosíssima frase de la història del cinema, precisament de la pel·lícula en què es basa el joc, i alhora incideix en la portabilitat de la consola.

Sí, la Gameboy tenia defectes, i un d'ells era la manca de retroiluminació, solucionada més tard (el 1998) amb la Gameboy Light, apareguda només al Japó. A la resta del món ens havíem de conformar amb accessoris com aquest, el Light Boy, que ens permetien jugar-hi en la foscor i, ja posats, aportaven un cristall magnificant (lupa) que contrarestava l'altre "gran" problema de la Gameboy: una pantalla massa petita, amb uns gràfics proporcionals.

No va ser pas l'únic accessori que es va inventar per a la petita consola, perquè també se n'hi van sumar d'altres, com la bateria recarregable (altre cop, per tal de solucionar un problema, en aquest cas el de la curta durada de les piles). Això va fer que fos necessari crear-ne un altre: el maletí Game Keeper. Jo en tinc un, per cert, però no és com aquest, i va bé tant per a dur la consola com per a la bateria i els cartutxos en els seus estotgets de plàstic.

Pel que fa als jocs en si, la publicitat continuava en la línia creativa que, sovint, exagerava les bondats d'aquests cartutxos meritoris, però tecnològicament limitats.

Aquest altre m'ha fet gràcia, perquè és cert que quan va sortir el Donkey Kong Land va suposar una fita en termes tecnològics per a la consola, tot reproduint el Donkey Kong Country de la Super Nintendo i els seus gràfics pre-renderitzats a la 8 bits de 4 tonalitats de verd d'una manera més que satisfactòria, però d'aquí a dir que eren "els millors gràfics"...

Tot és relatiu, potser es referien al propi catàleg de la Gameboy, però aquest senyor no fa pinta de tenir experiència en els videojocs com per comparar, de manera que si ens aturem a pensar-hi potser no està fent cap favor al missatge de l'anunci. I ara els vídeos, que ja he dit que n'hi hauria:



Aquest vídeo apareix a Youtube com el primer anunci japonès de la Gameboy, però sembla que estigui fet amb traducció simultània. Mirem aquest altre:



És exactament el mateix, només que el de dalt se suposa que és el primer al Japó i el de sota el primer als Estats Units. Una llàstima, perquè és poc interessant que siguin el mateix.  I si no és així i la informació és incorrecta us en demano disculpes, però és el que he trobat.



I sí, aquest ja l'he posat en 3 o 4 ocasions, sense anar més lluny a l'entrada sobre la història de la Gameboy, però l'havia de tornar a posar perquè, a més, recordo haver-lo vist a la televisió quan era petit.



Allò que dèiem del públic adult ho veiem també en aquest anunci, i parlem d'una època en què l'associació videojocs-infants estava molt més estesa que no pas ara i en què, en teoria, a Nintendo l'amoïnava menys. Us heu fixat, per cert, en el logo de la consola, sota la pantalla? No és així!



Acabem amb aquest, del Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan, on veiem que els nord-americans eren els millors a l'hora de fer anuncis, que ara tenen aquell regustet nostàlgic i cinematogràfic dels 80.