En anteriors entregues d'aquesta secció he parlat de consoles que he qualificat de desconegudes i que certament no les coneix el públic general, però en alguns casos em sonaven de nom. El d'avui és especial, perquè es tracta d'un sistema que no coneixia ni tan sols pel seu nom, de manera que més que mai el fet de redactar-ne una entrada, quelcom sempre educatiu, m'ensenya coses a mi, el primer.
L'Arcadia 2001 va sortir a la venda l'any que jo vaig néixer, el 1982, i s'associa a la segona generació de consoles, la dels 8 bits. L'havia desenvolupat Emerson Radio Corp, companyia que no només no relacionava amb els videojocs, sinó de la qual no havia sentit mai a parlar.
Com us podeu imaginar va ser un fracàs comercial com n'hi va haver pocs, i és que quan va arribar a les botigues dels Estats Units competia amb les també noves Atari 5200 i ColecoVision, que es van endur les llicències dels videojocs més interessants. No hi va ajudar gaire que un cop fabricades diverses versions de jocs com el Pac-man, el Defender o el Galaxian comencessin a arribar les demandes d'Atari, que els tenia en exclusiva, i Emerson Radio Corp s'hagués de menjar milers de cartutxos.
Aquí tenim un dels seus títols, encara que sigui amb els comentaris en àudio d'un alemany. Era el 3D-Soccer, de 1983, que ens dóna una idea de les seves possibilitats tècniques i deixa ben clar que la generació dels 8 bits, considerada la segona de la història, potser s'hauria d'haver subdividit, perquè 8 bits també són els que tenen la NES o la Master System, sense anar més lluny.
Un altre exemple és el Cat Trax, una mena de clon del Pac-man en què ens donen uns quants segons d'avantatge però que al final acaba derivant en la coneguda fórmula.
En general, el curt catàleg de l'Arcadia 2001 està format per ports de jocs de segona categoria de les recreatives, i ni tan sols la seva presència en nombrosos països llicenciada sota diversos noms va fer que la consola tingués cap mena d'èxit. Un dels casos més particulars, però, és el japonès:
Allà una de les versions de la màquina (perquè no n'hi havia només una per país) va ser la de Bandai, que es deia senzillament Arcadia, i que va tenir 4 títols exclusius, basats en populars manga i anime, concretament Doraemon (al vídeo), Dr. Slump, Mobile Suit Gundam i Super Dimension Fortress Macross, tots ells basats en populars manga i anime.
Ni tan sols la "portabilitat" de la consola, que funcionava amb 12 volts i per tant es podia connectar a un cotxe, per exemple, la va salvar de la fallida, perquè al cap i a la fi en aquella època no hi havia gaires televisors portàtils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada