Petits clàssics: Wiz 'n' Liz

L'última entrega d'aquesta secció va tenir com a protagonista el Puggsy, i allà vaig explicar que una de les pantalles del joc estava inspirada en un altre títol, el Wiz 'n' Liz, i que li dedicaria una entrada properament. Doncs bé, ja ha arribat el dia de parlar d'aquest petit clàssic.

Quan feia recerca per al Puggsy i em vaig assabentar d'això em va fer gràcia, però sobretot em va cridar l'atenció, a banda de reconèixer-ne la portada dels temps en què comprava la revista Hobby Consolas i passava les pàgines del catàleg de les botigues de videojocs i el veia, el fet que no hi ha enemics. 

El Wiz 'n' Liz: The Frantic Wabbit Wescue (que és així de ràpid, no és que sigui un efecte de l'emulador ni un muntatge) va sortir el 1993, com el Puggsy, i igual que aquell joc també el publicava Psygnosis i sortia per a la Mega Drive i l'Amiga (la versió del vídeo), tot i que aquest cop no per al Mega-CD. En canvi, els seus creadors eren els de Raising Hell Software.

L'objectiu del joc és senzill: els protagonistes, el bruixot i la bruixa del títol, han de rescatar uns conills desapareguts per culpa d'un conjur, a més d'agafar les lletres que apareixen quan se'ls van trobant, i ho faran a través de diverses pantalles dividides en 8 mons, cadascun d'ells amb un aspecte gràfic i una música diferenciats.  

Caldrà que recollim les lletres per tal de formar una paraula, però després hauran de repetir les pantalles i rescatar tots el conills que s'hagin deixat, i que ara els donaran fruites, que després barrejaran en una marmita per tal d'obtenir un resultat que els pot beneficiar, perjudicar o fins i tot pot ser una broma. 

Tot plegat amb un únic enemic, el temps, però sí que de tant en tant es trobaran enemics de final de pantalla, malgrat que durant la major part del temps el que veiem a Wiz 'n' Liz és una autèntica raresa, un joc de plataformes sense enemics que va captivar la crítica i el públic.