Còmics i videojocs: Inu-yasha

Ara que he acabat de llegir el còmic d'Inu-yasha, de la Rumiko Takahashi (Ranma 1/2, Urusei Yatsura o Lamu, Maison Ikkoku...) he pensat que estaria bé fer un repàs als videojocs que s'han basat en aquesta obra tan llarga i que es va publicar al Japó entre 1996 i 2008. A més d'una sèrie d'animació de 167 episodis i una altra de 26, també va tenir pel·lícules, una OVA i, naturalment, videojocs.

El primer va ser l'Inu-yasha: Kagome no Sengoku no Nikki, que va sortir per a la Wonderswan Color el 2001 i del qual no he trobat res més que aquest anunci, que realment ensenya molt poca cosa, tot i que es dedueix que és una aventura de text. Pertanyent al gènere RPG tenim el mateix any, aquest altre:

És l'Inu-yasha (així, senzillament), per a la Playstation, que per les seves característiques tenia molt poques opcions de sortir del Japó i, efectivament, es va quedar allà. El mateix passaria amb els altres dos que posaré ara, que suposaven el retorn de la saga a la portàtil Wonderswan Color:

L'Inu-yasha: Fûun Emaki, de 2002, ja té elements més digeribles per a nosaltres, però tot i així no es va adaptar i roman inèdit a Occident, igual que el següent:

És l'Inu-yasha: Kagome no yume no nikki, també de 2002, que altre cop ens hem de conformar amb veure en un anunci de televisió, però que tornava al gènere de l'aventura de text tan poc exportable. En canvi el que veurem ara, també de 2002, no sorprèn que arribés als Estats Units, tot i que no va passar d'allà:

L'Inu-yasha: Sengoku o-togi gassen, de la Playstation, pertany al gènere de la lluita 1 contra 1 i ens permet controlar diversos personatges, que no sempre lluiten cos a cos a la història original, com ara la Kagome. Als Estats Units es coneix com a Inuyasha: A Feudal Fairy Tale. Malauradament el següent no va continuar la tendència, perquè tornava a ser d'un gènere estrany:

És l'Inu-yasha: Naraku no wana! Mayoi no mori no shôtaijô, que va sortir per a la Gameboy Advance el 2003 i que com es pot veure és una mena de videojoc de taula.

Aquest que sentim en anglès és l'Inu-yasha: Juso no kamen, que va sortir per a la Playstation 2 el 2004 tant al Japó com als Estats Units, on es va traduir com a Inu-yasha: The secret of the cursed mask, del gènere de l'aventura RPG. Em sorprèn una mica que travessés les fronteres japoneses tenint en compte que hi havia molta xerrera pel mig. 

Més lògic em sembla que sortís aquest, l'Inu-yasha: Ôgi ranbu, que dos mesos després de sortir al Japó, el juny de 2005, va aparèixer als Estats Units l'agost del mateix any com a Inu-yasha: Feudal Combat, en el que seria el darrer títol de la franquícia per a la Playstation 2. Anem acabant:

Aquest és l'Inu-yasha: Secret of the divine jewel, que va sortir el 2007 per a la Nintendo DS i que no té nom japonès perquè només va sortir als Estats Units. Pertany al gènere de l'RPG i va ser el darrer videojoc de la franquícia per a consoles, però no va ser gaire ben rebut per la crítica. I ara sí, acabem:

L'anterior, com he dit, va ser l'últim joc d'Inu-yasha per a consoles, però el 2010 va sortir, només per a mòbils japonesos, l'Inu-yasha Kanketsu-hen: Saimyôshô taiji no maki, i es jugava escrivint coses. Evidentment tampoc no va arribar a sortir del País del Sol Naixent.