Jocs estranys: Seaman

Reconec que no n'havia sentit a parlar fins ara, que diuen que Nintendo ha registrat unes marques que podrien significar que recupera el seu protagonista, però val més tard que mai i dedicaré una entrada a un dels videojocs més estranys que existeixen, el Seaman.

He decidit posar una imatge del personatge en comptes de l'habitual portada, trobo que en aquest cas valia la pena fer-ho així.

En fi, el Seaman va ser publicat per Sega per a la Dreamcast el 1999 al Japó i va arribar als Estats Units l'any següent, però per Europa no va arribar a passar mai. I és una llàstima, perquè va rebre el reconeixement per la seva originalitat i, com a mínim, és curiós.

Aquí en tenim un anunci estrany, però segurament ja és hora de parlar del joc en si. Doncs bé, el Seaman és un simulador de mascota virtual, una mena de Tamagotchi evolucionat i deformat en què ens hem de fer càrrec d'un peix amb cara humana (que resulta que és la del productor, el senyor Yoot Saitô) i interactuar amb ell. A més, farem ús del micròfon de la Dreamcast, ja que és un dels poquíssims videojocs que hi són compatibles.

Es tracta de tenir cura de la peixera per tal que el protagonista hi sobrevisqui i hi visqui en les millors condicions possibles, de manera que vagi evolucionant i passant per diverses etapes morfològiques que acabaran, si tot va bé, en una mena de granota amb cara humana. De fet, en realitat el que veurem seran diverses generacions de la seva estranya "família".

A partir d'un determinat moment ens podem comunicar amb el peix gràcies al micròfon (tampoc no gaire), i ell es dedicarà a fer-nos comentaris no sempre amistosos. A la versió en anglès, per cert, el narrador del joc és en Leonard Nimoy, el mític Spock original de Star Trek. 

Cal destacar la qüestió del micròfon de la Dreamcast, un accessori que es va fer servir en ben pocs videojocs, concretament el Planet Ring (exclusiu d'Europa), l'Alien Front Online (exclusiu dels Estats Units) i el que ens ocupa avui, el Seaman, que com hem dit va sortir al Japó i als EUA. A més, el Seaman és històricament el segon videojoc per a consola que va reconèixer la veu del jugador, només per darrere del Hey, you, Pikachu! de la Nintendo 64, aparegut el 1998 i també inèdit a Europa.

Deia que el joc va sortir el 1999 al Japó, però per Nadal d'aquell mateix any es va fer, com amb el Nights into Dreams, una edició nadalenca, el Christmas Seaman, amb el qual també es va llançar una edició especial de la consola.

El 2001 es va llançar per a la Playstation 2 un remake anomenat Seaman: Kindan no pet - Gazee kakushi no jikken shima, que també duia un micròfon, i s'estava preparant un Seaman per a PC que al final es va cancel·lar, però el 2007 sortia una seqüela pròpiament dita també per a la PS2:

El Seaman 2: Peking genjin ikusei kit, ara sí exclusivament japonès, també era un simulador de mascota virtual però en aquest cas havíem de criar un home de Pequín, una subespècie de l'homo erectus. El paper del jugador és el de déu, perquè controla els esdeveniments que tenen lloc a l'illa on resideix el seu protagonista de 20 centímetres d'alçada, i aquest cop també tenim un micròfon, però integrat en un comandament especial que no té res a veure amb el Dualshock de la Playstation 2.

Què passarà a partir d'ara? Serà cert que Nintendo el recuperarà? Sortirà per a la Nintendo 3DS (l'opció més lògica) o per a la Wii U? I, sobretot, arribarà a Europa aquesta vegada? Probablement no, perquè els jocs de culte ja ho tenen, això: agraden a força gent però són poc comercials, i per desgràcia als territoris PAL d'experiments se'n fan més aviat pocs.