Què estàs buscant?

dimecres, 24 de juliol de 2013

Consoles desconegudes: Color TV-Game

Quan pensem en els inicis de Nintendo en el món dels videojocs sovint oblidem que abans de la NES havia passat pel mercat de les recreatives, però resulta que la seva primera consola de sobretaula tampoc no va ser la Nintendo Entertainment System, "la Nintendo", llançada el 1983.


La primera màquina de videojocs que la Gran N va llançar per al mercat domèstic, encara que només al Japó, va ser la Color TV-Game 6, la primera d'una sèrie de consoles amb jocs en memòria que conformen el que es coneix com la línia Color TV-Game.



Aquest primer model, de 1977, contenia 6 variants del popular Pong, a l'entrada del qual ja vaig esmentar precisament d'aquestes primitives consoles de Nintendo. 

Com es pot veure, els controls de la màquina estaven integrats a la seva carcassa i eren dos dials, de manera que no tenia comandaments pròpiament dits o, si més no, amb l'aspecte que mentalment els hem atribuït durant dècades.



El 1978 arribava la Color TV-Game 15, que era el mateix però amb 15 variants del mateix videojoc, i és per això que he preferit posar un antic anunci japonès que parla dels dos models existents llavors que no pas avorrir amb un altre vídeo del que al cap i a la fi és el Pong.

L'altra diferència que hi havia amb la CTG 6 era que aquest cop sí que s'havien implementat comandaments estàndard, amb cable, que feien l'experiència clarament més còmoda. Però calia deixar aquell rudimentari però addictiu tennis i Nintendo va treure, el mateix any, una altra màquina de la família:



Es tractava de la Color TV-Game Racing 112, que canviava el gènere pel de la velocitat i ho feia amb un dispositiu d'aspecte força diferent on hi havia, com heu vist al vídeo, un volant. També es podia, però, controlar amb uns comandaments petits, que no només permetien allunyar-se de la pantalla, sinó també que dues persones hi juguessin alhora.



El 1979 arribava la penúltima màquina, la Color TV-Game Block Breaker, que tornava al control per dial (i no permetia multijugador) i aquest cop contenia el Block Breaker, un títol de la pròpia Nintendo inspirat, però, en el Breakout d'Atari, de 1976. Segons la Wikipedia, a més, el disseny exterior de la consola va ser responsabilitat del jove Shigeru Miyamoto, pare d'en Mario i companyia.


Finalment, el 1980 Nintendo va llançar la Computer TV-Game, l'última de les seves consoles amb videojocs integrats, que en aquest cas ens convidava a jugar al Computer Othello, versió domèstica d'un dels primers arcade que va treure la companyia.

Aquells sistemes van tenir molt d'èxit al Japó, únic mercat on van veure la llum, però el 1983 a la companyia se li va acudir llançar la Family Computer, o Famicom, que és com es diu al País del Sol Naixent la NES, la Nintendo de 8 bits, que seria incalculablement més popular.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...