Què estàs buscant?

dijous, 5 de setembre de 2013

Els més difícils: Yo! Noid

Avui m'he trobat, tot buscant un videojoc difícil per a la secció, un cas ben curiós. És (o era) habitual a l'època dels 8 i els 16 bits que molts jocs japonesos ens arribessin alterats per problemes amb les llicències. 

Sovint es tractava de videojocs basats en sèries animades que a Occident arribaven amb els personatges totalment canviats i una història diferent, i d'altres vegades no tenien res a veure amb cap franquícia animada, però es produïen canvis igualment, potser perquè els seus responsables ho consideraven necessari per tal d'assegurar una millor acollida per part del públic no japonès.


El cas que avui ens ocupa és el contrari: el 1990 Capcom va llançar al Japó el Kamen no Ninja Hanamaru, un joc de plataformes per a la NES protagonitzat per un ninja que té la missió de rescatar nens desapareguts en un parc d'atraccions. Uns mesos després el títol apareixia als Estats Units amb el nom de Yo! Noid.


En el cas nord-americà (de fet no va arribar a Europa) el que controlàvem era en Noid, la mascota de Domino's Pizza dels anys 80, que havia de lluitar amb unes estranyes criatures que havien conquistat Nova York. Les diferències amb l'original eren moltes, però es mantenia el motor, al seu torn heretat del Wagan Land, primer joc de la saga del mateix nom, i tots els elements s'hi mantenien, només que canviats d'aspecte. Ara veurem com era el Kamen no Ninja Hanamaru:


Aparentment són videojocs que no tenen res a veure a banda del gènere, però fixeu-vos que tot el que hi ha a l'original torna al Yo! Noid maquillat: la música és més o menys la mateixa, el falcó d'en Hanamaru esdevé un io-io per a en Noid, s'han de recollir rotlles de paper en tots dos jocs i els combats finals de cada pantalla són en tots dos casos de cartes, només que al Yo! Noid tenen a veure amb les pizzes, ja que al capdavall es va fer pensant en promoure una marca.

El més destacat, però, és el que feia el joc tan difícil com per aparèixer en aquesta secció: tant a la versió japonesa com a la nord-americana el protagonista mor en rebre un sol cop o quan se li acaba el temps, és a dir que no hi ha cap barra d'energia, i a sobre hem de repetir tota la pantalla quan això passa. Potser no és l'únic videojoc amb aquestes característiques, però pel que en diuen els comentaris que trobem a la xarxa queda clar que els que el van comprar el consideren tremendament difícil.   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...