Què estàs buscant?

dissabte, 18 de gener de 2014

Consoles desconegudes: Playdia

D'entre totes les videoconsoles desconegudes pel gran públic, n'hi ha algunes que a mi em sonen com a mínim de nom, i una d'elles és la que veurem avui, un sistema del qual no tenia cap referència visual però que sí que havia vist en llistats exhaustius de consoles existents. I n'he volgut saber alguna cosa, que comparteixo avui amb vosaltres.


La Playdia, de Bandai, va sortir exclusivament al Japó el 23 de setembre de 1994 i es considera de la cinquena generació de consoles, que és la de la Saturn, la Playstation i la Nintendo 64. Tanmateix, en aquest cas els objectius eren molt menys ambiciosos, atès que es tractava d'una màquina adreçada principalment al públic infantil, amb videojocs educatius o de preguntes sobre sèries d'anime.


Aquest antic anunci és força explicatiu (en japonès, és clar) del que oferia la consola: jocs de preguntes i jocs normals. També podem veure la intel·ligent pensada de fer que el comandament, que es comunica amb la consola per infrarrojos, es desi a l'estructura de la pròpia màquina. Ara bé, entenc que no era un sistema pensat per al multijugador. 


Aquest vídeo pertanya a la intro del videojoc Dragon Ball Z: Super Saiyajin Zetsumetsu Keikaku, que en realitat té dues parts. Llançat el 1994, en realitat és una OVA (animació feta per a la seva venda directa en format vídeo) interactiva, més que no pas un videojoc, que a sobre es va crear com a guia per a un RPG de la NES japonesa. Si us interessa la voleu veure bé, en HD, la teniu com a extra al Dragon Ball: Raging Blast 2 (2010) de la Xbox 360 i la Playstation 3.

Perquè els videojocs que no eren de preguntes, els "normals", eren en realitat vídeos interactius, un concepte que com hem vist altres vegades no va acabar de triomfar en el món dels videojocs, i al final només 33 títols van formar el catàleg de la Playdia, tots ells llançats entre 1994 i 1996 per la mateixa Bandai, l'única companyia que va recolzar la consola. I 6 més es van quedar, segons la Wikipedia, sense llançament.


D'aquests 33 videojocs, 4 van ser de la franquícia Sailor Moon (el marxandatge de la qual sempre l'ha portat Bandai), com aquest Bishôjo senshi Sailor Moon S: Quiz Taiketsu! Sailor Power Shûketsu!! (1994), en què sembla que s'ha de demostrar, mitjançant la tria de les respostes, el grau de coneixement dels esdeveniments retratats.


En aquest altre, Bishôjo senshi Sailor Moon SS: Sailor Moon to hajimete no eigo (1995), aprenem anglès a un nivell molt inicial, a més de saber que, a diferència dels còmics i l'anime, la protagonista canvia la roba interior femenina per una de més masculina.

Si Sailor Moon té 4 jocs al catàleg de la Playdia, la franquícia Ultraman en té 5, i com potser també sabeu, Bandai és precisament qui s'encarrega de distribuir-ne el marxandatge. El cas és que la Playdia va ser un projecte molt de la pròpia Bandai en què no va confiar ningú més, i el seu interès no va més enllà d'aquests videojocs exclusius però alhora tan poc videojocs en si mateixos. I d'un sector de la població japonesa molt i molt concret, com són els otakus.

Evidentment, sense saber japonès és impossible jugar-hi, perquè si ho fem a la babalà, a veure si encertem, la poca gràcia que tenen els vídeos interactius es perd del tot.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...