Videojocs i animació: L'Espantataurons

Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula d'animació L'Espantataurons (Shark Tale), de Dreamworks. Un simpàtic film d'animació generada per ordinador de 2004 protagonitzat per un peix molt ambiciós que esdevé, de la nit al dia i per un equívoc, l'heroi d'una ciutat submarina amb intel·ligents referències a la civilització humana occidental i especialment nord-americana. 

És un film que destaca, entre altres coses com ara una banda sonora plena d'artistes de primera, per la caracterització física d'alguns dels seus personatges basant-se en l'aspecte dels actors que els van posar les veus (Will Smith, Robert De Niro, Angelina Jolie, Renée Zellweger, Jack Black i fins i tot el director Martin Scorsese), i que en català es va mantenir amb l'ús dels actors de doblatge habituals d'aquestes estrelles, però no pas en castellà, on es va recórrer a la lamentable i habitual elecció de veus de "famosets" que a sobre no tenen gaire talent en el doblatge. En fi, que també se'n va fer un videojoc.

Un videojoc que es presentava amb aquest tràiler i que sortia per a la Xbox, la Gamecube, la Playstation 2 i també Windows, i on controlem l'Oscar, el protagonista, en 25 missions o minijocs que naveguen (mai més ben dit) per entorns vistos a la pel·lícula i també d'exclusius, i per diversos gèneres (lluita, curses, ball...) videojoquístics.

Si ens refiem de GameRankings, les notes de les 3 versions per a consoles de sobretaula van rebre notes molt similars, d'entre 67 i 68 sobre 100 (altres fonts consultades el situen per sobre del 70), amb la versió de la Gamecube un pèl per sobre de les altres dues, mentre que la d'ordinadors es queda en un 62. 

Pel que es pot llegir a les ressenyes no és pas un mal joc, i se'n celebren sobretot els gràfics i l'ambientació propera a la pel·lícula, però està clarament orientat al públic infantil i, com passa en aquests casos, no té gaire profunditat per als jugadors més grans.

Abans he dit "consoles de sobretaula" perquè també va sortir per a la Gameboy Advance, encara que per la naturalesa de la portàtil per força havia de ser diferent com a mínim en l'aspecte gràfic. No devia acabar de sortir bé, però, perquè va tenir notes sensiblement pitjors: poc rejugable, gràfics no gaire bons, dificultat excessivament baixa, mals controls i una curta durada són els motius argumentats en les poques ressenyes que n'he trobat.

En resum, sembla que les versions per a videoconsoles de sobretaula valen la pena, especialment en comparació amb el que acostuma a passar amb els videojocs que adapten pel·lícules (animades o no), però igual que el film em fa l'efecte que el joc no és gaire conegut.