Videojocs i animació: Com ensinistrar un drac

L'altre dia vaig anar a veure Com ensinistrar un drac 2 i opino, com la majoria dels que l'han vist, que és molt bona i clarament superior a la primera part, que no vaig veure al cine sinó a casa, anys després, perquè reconec que en el seu moment no em va cridar gens l'atenció.

I ara que les he vist totes dues i m'han agradat he pensat que segurament se n'havien fet videojocs. Si en parlo en aquest bloc és perquè, efectivament, n'hi ha.

El primer va sortir, naturalment, quan se'n va fer la primera part cinematogràfica, és a dir el 2010, i va tenir versions per a Playstation 3, Xbox 360, Wii i Nintendo DS.

En aquest cas el joc estava situat cronològicament un any després de la pel·lícula i ens convidava a celebrar torneigs de domadors de dracs, amb la possibilitat de crear i personalitzar el nostre propi drac i controlar o bé en Singlot o bé l'Astrid.

La versió de la Playstation 3 va ser la que va tenir les pitjors notes, principalment pels temps de càrrega, les pobres animacions, la repetició de les escasses línies d'interpretació gravades, els problemes amb els controls i sobretot la poca diversitat que representa, segons les crítiques, anar voltant pel paisatge per tal d'embarcar-se en combats on només cal que anem picant botons a la babalà. 

Excepcionalment, i per desgràcia sense que serveixi de precedent, la versió que més va agradar va ser la de la Nintendo DS, que era completament diferent. En aquest cas estem davant d'un RPG de combats de monstres per torns (un subgènere representat sobretot per la franquícia Pokémon) que espremia els gràfics i el so de la portàtil de doble pantalla i que, sí, tenia la dificultat ajustada per als més petits, però les versions de sobretaula també estaven pensades per a aquest públic i en canvi el resultat va ser molt pitjor. 

Ara bé, el How to train your dragon de la Nintendo DS no és un Pokémon, de fet queda força per sota, i val més que no n'esperem cap meravella.



El 2011 sortia un videojoc no només de Com ensinistrar un drac, sinó de diverses franquícies juntes. Era aquest Dreamworks Super Stars Kartz, un clon dels Mario Kart que unia personatges de Shrek, Madagascar, Monsters vs. Aliens i, naturalment, Com ensinistrar un drac, per a Xbox 360, Playstation 3, Wii, Nintendo DS i Nintendo 3DS.

Curiosament no se'n troba gairebé cap ressenya, fins al punt que m'he arribat a plantejar si realment va sortir a la venda (sí que ho va fer, es pot comprar en diversos llocs), però les poques que hi ha el titllen de mediocre en els millors casos.

Enguany, amb l'arribada de Com ensinistrar un drac 2, hem rebut el corresponent videojoc, que als Estats Units va sortir alhora que el film animat que aquí tot just s'ha estrenat ara, a l'agost. En aquest cas el How to train your dragon 2 ha arribat a Xbox 360, PS3, Wii, Wii U i Nintendo 3DS.

Però si el primer patia la síndrome dels videojocs mediocres basats en pel·lícules d'èxit, el cas del segon és encara pitjor, perquè parlem directament de notes d'insuficient o d'aprovat pelat en el millor dels casos. Argumentalment situat abans del segon film, aquest cop el videojoc també té a veure amb una competició basada en els dracs que el poblat dels víkings protagonistes tenen com a mascotes, però és un conjunt de minijocs en forma de torneigs que aviat són completats i amb la modalitat història totalment absent queda ben poca cosa a fer a banda de volar i gaudir amb la per altra banda aconseguida recreació de l'univers de les pel·lícules, i explorar tots els racons del paisatge per tal de trobar objectes.

Uns gràfics poc dignes de la tardor de la Xbox 360 i la Playstation 3, la càmera problemàtica, la poca profunditat del joc i el desaprofitament de les possibilitats que hi havia fan que el conjunt es consideri més aviat dolent, si ens hem de refiar de les poques ressenyes que se'n troben.

Videojocs i animació: L'Espantataurons

Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula d'animació L'Espantataurons (Shark Tale), de Dreamworks. Un simpàtic film d'animació generada per ordinador de 2004 protagonitzat per un peix molt ambiciós que esdevé, de la nit al dia i per un equívoc, l'heroi d'una ciutat submarina amb intel·ligents referències a la civilització humana occidental i especialment nord-americana. 

És un film que destaca, entre altres coses com ara una banda sonora plena d'artistes de primera, per la caracterització física d'alguns dels seus personatges basant-se en l'aspecte dels actors que els van posar les veus (Will Smith, Robert De Niro, Angelina Jolie, Renée Zellweger, Jack Black i fins i tot el director Martin Scorsese), i que en català es va mantenir amb l'ús dels actors de doblatge habituals d'aquestes estrelles, però no pas en castellà, on es va recórrer a la lamentable i habitual elecció de veus de "famosets" que a sobre no tenen gaire talent en el doblatge. En fi, que també se'n va fer un videojoc.

Un videojoc que es presentava amb aquest tràiler i que sortia per a la Xbox, la Gamecube, la Playstation 2 i també Windows, i on controlem l'Oscar, el protagonista, en 25 missions o minijocs que naveguen (mai més ben dit) per entorns vistos a la pel·lícula i també d'exclusius, i per diversos gèneres (lluita, curses, ball...) videojoquístics.

Si ens refiem de GameRankings, les notes de les 3 versions per a consoles de sobretaula van rebre notes molt similars, d'entre 67 i 68 sobre 100 (altres fonts consultades el situen per sobre del 70), amb la versió de la Gamecube un pèl per sobre de les altres dues, mentre que la d'ordinadors es queda en un 62. 

Pel que es pot llegir a les ressenyes no és pas un mal joc, i se'n celebren sobretot els gràfics i l'ambientació propera a la pel·lícula, però està clarament orientat al públic infantil i, com passa en aquests casos, no té gaire profunditat per als jugadors més grans.

Abans he dit "consoles de sobretaula" perquè també va sortir per a la Gameboy Advance, encara que per la naturalesa de la portàtil per força havia de ser diferent com a mínim en l'aspecte gràfic. No devia acabar de sortir bé, però, perquè va tenir notes sensiblement pitjors: poc rejugable, gràfics no gaire bons, dificultat excessivament baixa, mals controls i una curta durada són els motius argumentats en les poques ressenyes que n'he trobat.

En resum, sembla que les versions per a videoconsoles de sobretaula valen la pena, especialment en comparació amb el que acostuma a passar amb els videojocs que adapten pel·lícules (animades o no), però igual que el film em fa l'efecte que el joc no és gaire conegut.

 

Videojocs i animació: Antz

A banda de Pixar hi ha una altra productora que llança regularment pel·lícules d'animació generada per ordinador de gran èxit, DreamWorks. El seu producte més destacat, sens dubte, és la franquícia Shrek, però hi ha un film que té l'honor d'haver estat el primer de la companyia, i el segon de la història de l'animació generada per ordinador als Estats Units, després de Toy Story, de Pixar. 

Amb aquest curt títol Antz, que en la versió original era un joc de paraules entre el nom del protagonista, Z, i una pronunciació deformada de la paraula "formigues", i que en català (només disponible en VHS) es deia La Formiga Z, arribava el 1998 i ens explicava la història d'una formiga que volia escapar d'una societat que anul·la l'individualisme. 

Ho feia amb una pila d'actors conegudíssims de Hollywood (Woody Allen, Sylvester Stallone, Sharon Stone, Jennifer Lopez...) donant veu als personatges, que en alguns casos tenien també les faccions similars a les dels actors, a l'estil de la posterior L'Espantataurons, i va tenir un gran èxit. Tot i així, de videojocs n'hi ha més aviat pocs.

El 1999 va sortir el primer, l'Antz de la Gameboy Color, un joc de plataformes distribuït per Infogrames respecte el qual trobem certa divisió en la crítica: dues pàgines ben conegudes del sector, Gamespot i IGN, el veuen de manera diferent: la primera, que li dóna un 6,9, el considera un plataformes divertit, tot i que poc fidel a la pel·lícula, i la segona li atorga un 5 pelat tot queixant-se de la seva poca originalitat i uns gràfics que creu que s'haurien d'haver fet renderitzats, com els dels Donkey Kong Country/Land, però que són simples sprites que tampoc no reflecteixen bé el món de la pel·lícula.

L'any 2001 uns altres desenvolupadors, RFX Interactive, i Club Acclaim com a distribuïdora, van dur al mercat l'Antz Racing, que és aquesta mena de videojoc de conducció humorística que hem vist en aquest vídeo muntat de manera tan estranya però que és l'únic que hi havia. Era també per a la Gameboy Color, però altres consoles en van rebre una versió:

Amb el nom d'Antz Extreme Racing, i un aire molt més Mario Kart, arribava el 2002 a la Xbox (versió que es veu al vídeo), la Playstation 2, la Gameboy Advance i PC. No hi ha unanimitat entre la crítica pel que fa a aquest videojoc, però la majoria de mitjans el considera molt dolent per culpa dels gràfics, els controls i la mecànica de les curses, d'altra banda repetitives. 

Un any abans, el 2001, i amb moltíssima menys informació disponible (amb prou feines aquesta captura que he posat) sortia només en territori europeu i altre cop per a la Gameboy Color aquest Antz World Sportz, format per minijocs de caràcter esportiu, però 4 personatges i només 5 proves fan pensar que gaire bo i durador no era.