L'altre dia vaig anar a veure Com ensinistrar un drac 2 i opino, com la majoria dels que l'han vist, que és molt bona i clarament superior a la primera part, que no vaig veure al cine sinó a casa, anys després, perquè reconec que en el seu moment no em va cridar gens l'atenció.
I ara que les he vist totes dues i m'han agradat he pensat que segurament se n'havien fet videojocs. Si en parlo en aquest bloc és perquè, efectivament, n'hi ha.
El primer va sortir, naturalment, quan se'n va fer la primera part cinematogràfica, és a dir el 2010, i va tenir versions per a Playstation 3, Xbox 360, Wii i Nintendo DS.
En aquest cas el joc estava situat cronològicament un any després de la pel·lícula i ens convidava a celebrar torneigs de domadors de dracs, amb la possibilitat de crear i personalitzar el nostre propi drac i controlar o bé en Singlot o bé l'Astrid.
La versió de la Playstation 3 va ser la que va tenir les pitjors notes, principalment pels temps de càrrega, les pobres animacions, la repetició de les escasses línies d'interpretació gravades, els problemes amb els controls i sobretot la poca diversitat que representa, segons les crítiques, anar voltant pel paisatge per tal d'embarcar-se en combats on només cal que anem picant botons a la babalà.
Excepcionalment, i per desgràcia sense que serveixi de precedent, la versió que més va agradar va ser la de la Nintendo DS, que era completament diferent. En aquest cas estem davant d'un RPG de combats de monstres per torns (un subgènere representat sobretot per la franquícia Pokémon) que espremia els gràfics i el so de la portàtil de doble pantalla i que, sí, tenia la dificultat ajustada per als més petits, però les versions de sobretaula també estaven pensades per a aquest públic i en canvi el resultat va ser molt pitjor.
Ara bé, el How to train your dragon de la Nintendo DS no és un Pokémon, de fet queda força per sota, i val més que no n'esperem cap meravella.
El 2011 sortia un videojoc no només de Com ensinistrar un drac, sinó de diverses franquícies juntes. Era aquest Dreamworks Super Stars Kartz, un clon dels Mario Kart que unia personatges de Shrek, Madagascar, Monsters vs. Aliens i, naturalment, Com ensinistrar un drac, per a Xbox 360, Playstation 3, Wii, Nintendo DS i Nintendo 3DS.
Curiosament no se'n troba gairebé cap ressenya, fins al punt que m'he arribat a plantejar si realment va sortir a la venda (sí que ho va fer, es pot comprar en diversos llocs), però les poques que hi ha el titllen de mediocre en els millors casos.
El 2011 sortia un videojoc no només de Com ensinistrar un drac, sinó de diverses franquícies juntes. Era aquest Dreamworks Super Stars Kartz, un clon dels Mario Kart que unia personatges de Shrek, Madagascar, Monsters vs. Aliens i, naturalment, Com ensinistrar un drac, per a Xbox 360, Playstation 3, Wii, Nintendo DS i Nintendo 3DS.
Curiosament no se'n troba gairebé cap ressenya, fins al punt que m'he arribat a plantejar si realment va sortir a la venda (sí que ho va fer, es pot comprar en diversos llocs), però les poques que hi ha el titllen de mediocre en els millors casos.
Enguany, amb l'arribada de Com ensinistrar un drac 2, hem rebut el corresponent videojoc, que als Estats Units va sortir alhora que el film animat que aquí tot just s'ha estrenat ara, a l'agost. En aquest cas el How to train your dragon 2 ha arribat a Xbox 360, PS3, Wii, Wii U i Nintendo 3DS.
Però si el primer patia la síndrome dels videojocs mediocres basats en pel·lícules d'èxit, el cas del segon és encara pitjor, perquè parlem directament de notes d'insuficient o d'aprovat pelat en el millor dels casos. Argumentalment situat abans del segon film, aquest cop el videojoc també té a veure amb una competició basada en els dracs que el poblat dels víkings protagonistes tenen com a mascotes, però és un conjunt de minijocs en forma de torneigs que aviat són completats i amb la modalitat història totalment absent queda ben poca cosa a fer a banda de volar i gaudir amb la per altra banda aconseguida recreació de l'univers de les pel·lícules, i explorar tots els racons del paisatge per tal de trobar objectes.
Uns gràfics poc dignes de la tardor de la Xbox 360 i la Playstation 3, la càmera problemàtica, la poca profunditat del joc i el desaprofitament de les possibilitats que hi havia fan que el conjunt es consideri més aviat dolent, si ens hem de refiar de les poques ressenyes que se'n troben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada