Cinema i videojocs: Avatar

Reconec que vaig trigar força a veure Avatar (2009). Una mica com passava amb Gravity, l'opinió generalitzada era que en l'aspecte tècnic era espectacular, però que la història tampoc no era res de l'altre món (encara que estigués situada, efectivament, en un altre món). Recordo que em vaig quedar amb aquella sensació desagradable que sento quan em pressionen perquè vegi una pel·lícula en 3D (i l'augment de preu que això comporta). Amb Gravity em vaig aprofitar d'una Festa del Cine, però Avatar la vaig deixar passar i la vaig veure anys després a casa, en DVD. 

La història d'en James Cameron em va agradar, sí, i vaig pensar que tampoc no era necessari veure-la en 3D, encara que coincideixo amb l'opinió que és millor a nivell visual que argumental. En fi, després d'aquesta allargada introducció el que vull dir és que també se'n va fer un videojoc, i avui en parlaré.

Jame Cameron's Avatar: The Game, que seria el seu nom complet, va ser desenvolupat per Ubisoft i va sortir al mercat el mateix any que la pel·lícula, el 2009. Com ha succeït en la immensa majoria de casos en què d'una pel·lícula se'n fa un videojoc, va tenir versions per a diverses plataformes, però no totes tenien la mateixa potència i, per tant, les versions van arribar a ser força diferents.

Aquí veiem la versió de la Xbox 360, la més ben puntuada entre les consoles domèstiques, tot i que amb un discretíssim 64% de mitjana (després veurem per què). Doncs bé, tant aquesta, com la de la Playstation 3 i la de PC ens oferien la possibilitat de veure el joc en 3D estereoscòpiques, tot reproduint l'efecte de la pel·lícula. Tanmateix, encara que no ho féssim (no n'hi havia prou amb unes ulleres 3D de cartró, sinó que calia un televisor adaptat a la tecnologia), els gràfics certament tenen molt bona pinta.

La de la Wii seria l'altra versió per a consoles de sobretaula, però evidentment sense les funcions de 3D estereoscòpiques. Va tenir pitjor nota, prop de l'aprovat pelat, però no crec que fos per això, sinó per la seva curta durada, uns gràfics per sota del que podia donar la consola i els ralentiments, entre altres coses com ara els problemes de càmera.

Les portàtils del moment també van rebre el seu Avatar, amb la Nintendo DS enduent-se'n la millor part, encara que no va obtenir una nota gaire superior a la de la Wii. Per força l'aspecte gràfic havia de ser diferent, però també va pecar del mateix que molts videojocs basats en films: estava fet amb presses i sabien que es vendria pel pes de la marca, de manera que no va sortir gaire bé.

La versió de la PSP es mereix un esment apart, perquè si bé cap de les altres no va rebre una nota gaire espectacular, amb les de Nintendo DS i ordinador vorejant la catàstrofe, la de la PSP va ser clarament suspesa. 

Si bé els gràfics van ser lloats, i només cal veure el vídeo, sembla que les càmeres eren un dels pitjors enemics del jugador i la durada era curtíssima. 

Curiosament, el que sí que va agradar, i força, va ser l'Avatar per a iOS i Android, que va rebre unes notes de notable. En aquest cas, però, no el va fer Ubisoft, sinó Gameloft. 

En general, doncs, què se'n va dir, d'aquest joc? De les versions que en van sortir més mal parades ja n'hem parlat, però i de les altres? Bé, argumentalment es va considerar una bona idea no adaptar el film tal qual —al capdavall va sortir unes dies i en alguns casos unes setmanes abans—, sinó situar-lo dos anys abans i amb un protagonista creat expressament. També va agradar que almenys alguns dels actors de la pel·lícula hi posessin les veus, concretament la Sigourney Weaver, la Michelle Rodríguez, en Giovanni Ribisi i l'Stephen Lang (mentre que van fallar en Sam Worthington i la Zoe Saldana). 

Ara bé, els crítics no van quedar gaire satisfets amb la linealitat de l'argument, la narració en general i alguns problemes amb els controls. Tampoc no van triomfar les seves 10 hores de joc a tot estirar, ni les seves missions poc originals i repetitives. El que dèiem: el típic videojoc que adapta una pel·lícula sense gaire èxit, tot i que tampoc no sembla que estigués malament del tot. I, gràcies a la tirada del film, comercialment parlant va funcionar força bé.