Cinema i videojocs: X-Men

No, no m'he equivocat pas de secció. Avui no parlaré dels videojocs basats en els còmics dels X-Men, que n'hi ha molts, sinó en els que es basen en les pel·lícules de la franquícia, que és diferent i pertany, hi estareu d'acord, a la secció Cinema i videojocs.

El primer va sortir el 2003 coincidint amb la segona pel·lícula, que es deia X2: X-Men United. Es deia X2: Wolverine's Revenge i malgrat la coincidència comercial, argumentalment parlant anava per una altra banda. 

Sembla que no va desagradar, ans al contrari, amb notes d'entre un 60 i un 67 sobre 100 en el cas de les versions (per ordre ascendent de notes) de PC, Playstation 2, Xbox i Gamecube, i un més que respectable 76,67 (segons GameRankings) en el cas de la Gameboy Advance.

El segon d'aquests títols, X-Men: The Official Game (2006), va sortir per a Playstation 2, Gamecube, Xbox, Gameboy Advance, Nintendo DS, Xbox 360 i PC, i la idea era d'allò més bona: normalment els videojocs que adapten pel·lícules tenen el punt feble en la linealitat i un excés de fidelitat amb el film, de manera que no sorprenen en absolut.

Però aquest títol era allò que en diuen un tie-in, i argumentalment se situava entre la segona i la tercera pel·lícules de la saga cinematogràfica, tot explicant per exemple alguns dels canvis de la plantilla de personatges que es produeixen entre un film i l'altre.

Poso també un vídeo de la versió per a la Nintendo DS, que com era d'esperar té un aspecte completament diferent. Parlant de versions, en algunes hi havia personatges exclusius, cosa que tampoc no està malament en termes comercials, però que sempre cau malament a qui no vol tenir més d'una versió del mateix videojoc.

Sigui com sigui totes les versions van tenir mala acollida, perquè tot i la implicació de guionistes dels còmics i alguns dels actors de les pel·licules posant veus a les versions que en tenien, en general cap d'aquestes versions no va agradar gaire, i les anàlisis en citen com a causes un desenvolupament repetitiu, una intel·ligència artificial dels enemics pobra, gràfics mediocres (cosa que és especialment greu a la versió de la Xbox 360, la consola més avançada que va rebre el joc) i, en el cas de les portàtils, problemes de control.

És evident que en Wolverine ha tingut un pes especial als videojocs dels X-Men, com també als seus còmics, i com que també s'ha notat a les pel·lícules al final ha acabat tenint un spin-off que, de moment, porta dues entregues. La primera, X-Men Origins: Wolverine, de 2009, també va tenir videojocs.

Especialment ben rebudes van ser les versions per a Xbox 360, Playstation 3 i PC, en el que es va conèixer com la Uncaged Edition. Són les que van rebre puntuacions entre el 75 i el 78 sobre 100 i veient-ne el vídeo es nota que aquest cop Activision va oferir un producte més treballat.

No van tenir la mateixa sort les versions de la Wii (al vídeo) i la Playstation 2, que de nota mitjana no arriben a l'aprovat, per culpa de problemes amb els gràfics i els controls i per un desenvolupament també repetitiu. La versió per a la Nintendo DS va quedar lleugerament per sobre de l'aprovat i la de la PSP, amb una mica més de sort, va superar el 62 sobre 100.

I de moment aquest ha estat el pas dels X-Men cinematogràfics pel món dels videojocs. Veurem si amb la propera arribada de dues noves pel·lícules de la franquícia sorgeixen més títols.