Des de fa temps s'ha estat parlant d'un possible videojoc de la sèrie Sons of Anarchy, i recentment s'ha dit que probablement veurà la llum a mitjà termini, però per als fans de les històries de motoristes violents hi ha algunes alternatives per a anar enganyant la gana, com ara The Lost and Damned, un dels episodis extra del GTA IV, o bé aquest altre títol, de 2013, que molts consideren el pitjor videojoc d'aquella generació que ja no és l'actual i que, per això, es mereix una entrada d'aquesta secció.
El Ride to Hell: Retribution, per a Playstation 3, Xbox 360 i PC, havia de sortir el 2009 i va ser teòricament cancel·lat, però un altre estudi en va reprendre el desenvolupament i es va acabar llançant el 2013.
Argumentalment parlant no es pot dir que no fos prometedor: hi controlem en Jake Conway, un veterà del Vietnam que, el 1969, torna a casa i s'emmerda en dinàmiques de venjances entre bandes de motoristes després de l'assassinat del seu germà.
Si ens mirem el vídeo és evident que no es mou com els videojocs d'acció en tercera persona a què estem acostumats, però no tot té per què estar tallat segons el patró dels Grand Theft Auto, oi?
Això no seria un problema si no fos per la llarga llista de defectes que té el Ride to Hell: Retribution, com ara la degradació a simples objectes sexuals de totes les dones que hi apareixen (amb ridícules escenes de sexe amb tota la roba posada), els consells que el joc dóna a les pantalles de càrrega i que fan referència a característiques que a la versió final no hi són, les lamentables i limitadíssimes escenes animades, un sistema de cobertura darrere dels objectes que falla constantment, pantalles repetitives, controls dolents, una banda sonora formada per només 7 temes, diàlegs patètics, una intel·ligència artificial terriblement ajustada, i, com no podia ser d'una altra manera, nombrosos glitches o bugs que encallen el joc i contribueixen a allunyar-lo encara més dels referents del gènere.
En aquest vídeo ens presenten una petita mostra de les coses que no funcionen en aquest videojoc, exemples que no requereixen gaires explicacions més perquè salta a la vista que no són normals. I la crítica en aquest cas ha estat unànime: cap de les tres versions no supera el 15 sobre 100 de nota mitjana, de manera que no és estrany que es consideri el pitjor videojoc com a mínim de la setena generació de consoles, la formada per la PS3, la Xbox 360 i la Wii (encara que aquesta última en termes tecnològics seria més aviat de l'anterior, però en fi).
És d'aquells títols que ens fan preguntar com és possible que una companyia desenvolupadora presenti el seu producte així. Segur que l'han d'haver provat abans de donar-lo per acabat. Potser la data d'entrega se'ls tirava a sobre, però a mi em faria vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada