Quan parlo de consoles desconegudes sovint es tracta de sistemes de què jo, sense ser-ne un expert, coneixia almenys el nom. Doncs bé, de la d'avui no en sabia ni l'existència, cosa que m'omple de joia i satisfacció.
És una portàtil que, pel que sembla, s'assemblava molt, en tots els sentits, a una que ja va protagonitzar una entrada d'aquesta secció, la Supervision de Watara, però com que no n'és una simple variant, sinó que la fabricava una empresa diferent i tenia títols diferents, es mereix un article independent.
Es diu Mega Duck (a Amèrica Cougar Boy, com veiem a la dreta de la imatge) i la fabricava originalment l'empresa de Hong Kong Welback Holdings, que la va llançar al mercat el 1993. És evident, encara que no s'hi assemblava tant com la Supervision, que basava el seu disseny en la Gameboy, i també va renunciar a oferir gràfics en color, al capdavall la portàtil de Nintendo va ser un dels èxits més sonats de la història amb els seus tons de verd i prou, el que també es coneix com a "monocromàtic".
Sembla que va arribar a alguns països d'Europa, com Holanda i França, comercialitzada per Creatronic, mentre que a Alemanya la venia Hartung en una versió negra. El cas és que aquesta imitació de la Gameboy hi ha qui diu que és la que tenia la millor pantalla LCD de les que es podien qualificar així, i en alguns aspectes es podria dir que la superava en disseny.
Aquí tenim un tast de com es movien els seus jocs, que ja veiem que no són cap meravella, però el principal problema va ser que el seu catàleg no va arribar a la quarantena de títols i aquests estaven fabricats, majoritàriament, per una companyia taiwanesa, Thin Chen Enterprise, també coneguda com a Sachen.
Títols que, pel que sembla, un cop va quedar clar que cap de les seves versions no triomfaria ni faria la més mínima ombra a la Gameboy, van acabar arribant al catàleg d'aquesta en forma de cartutxos 4 en 1 o 8 en 1, o sigui que al final, si per casualitat érem underground i ens interessaven específicament aquests videojocs, els podíem acabar gaudint a la portàtil de Nintendo. Tanmateix eren clons d'altres de més populars, pràctica que també va dur a terme en desenvolupar títols per a consoles de sobretaula i portàtils d'altres companyies.
Fins aquí no es diferenciava gaire d'altres sistemes portàtils fracassats, alguns dels quals ja hem vist a 3 Botons i START, però això és francament interessant: l'empresa alemanya que fabricava la seva versió, Hartung, un cop descontinuada va decidir crear-ne, amb el material sobrant, un altre model, que era el Mega Duck Super Junior Computer, com un portàtil de joguina que permetia jugar tant amb els cartutxos de la Mega Duck clàssica com a d'altres que tenien funcions educatives.
Com qualsevol portàtil té el seu teclat, tot i que també incloïa un joystick amb els botons de la consola, i cm podeu veure té un piano, perquè hi havia jocs musicals que, de fet, només es podien controlar amb les tecles del piano. A més, a l'esquerra de la foto veureu una impressora, que incloïa el seu propi rotlle de paper.
Tant si us ha fet gràcia aquest petit ordinador educatiu, una singularitat històrica, com la portàtil en si, ho tindreu difícil per trobar-los, ja que sembla que en circulen pocs, o cap, per internet. Especialment del Mega Duck Super Junior Computer, exclusiu del mercat alemany i llançat en quantitats molt limitades fa dues dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada