Música i videojocs: Kiss

Els Kiss, o KISS, són una de les bandes de rock més famoses de la història, més concretament del gènere del hard rock, o rock dur, si ho volem dir en català. En actiu des de 1973, la seva característica més reconeixible és el maquillatge que duen (o duien) els seus membres, tota una icona de la cultura popular en si mateix, i encara que jo no en sóc pas seguidor (ni tan sols sabria dir-ne una cançó, ho confesso), m'interessen per al bloc perquè... sí, se n'han fet videojocs.

El cas és que, entre les moltíssimes coses que podem llegir a la història d'una banda tan veterana, després de diversos canvis de formació i alguna tragèdia i tot, resulta que el 1998 van llançar un disc anomenat Psycho Circus, que va originar una col·lecció de còmics i un videojoc que es basava en aquest.

Es deia Kiss: Psycho Circus - The Nightmare Child, va sortir entre 2000 i 2001 per a PC i Dreamcast (la versió del vídeo) i si és interessant és precisament perquè no és un Singstar ni res que s'hi assembli. D'aquesta mena de jocs n'hi ha molts i no tenen gaire interès des del punt de vista d'aquesta secció, almenys. 

El gènere triat en aquest cas és el dels first person shooter, o FPS, ja sabeu, els de tipus Doom, una curiosa elecció però que temàticament té cert sentit, amb un fotimer d'enemics diabòlics que cal destruir, superpoders que van augmentant, armes i armadures. Se'n van lloar els gràfics, mentre que d'altres aspectes van obtenir notes més discretes, sobretot el so, que hauria de ser el punt fort d'aquesta mena de videojocs. Per cert, es veu que havia de sortir també per a la Gameboy Color i la Playstation, però aquestes versions van ser cancel·lades.

Tanmateix la primera consola de Sony sí que va rebre un joc dels KISS, perquè el 2001 va sortir per a aquest sistema en exclusiva el Kiss Pinball, que com diu el nom és un videojoc de pinball. 

Les crítiques no van ser gens bones, en aquest cas. Ans al contrari. Es considera un mal videojoc dels Kiss i un mal videojoc de pinball, perquè només té dues taules, els seus gràfics dolents i a sobre no van fins (es veu que es produeixen alentiments que acaben amb qualsevol càlcul que hàgim fet), els moviments de la càmera no ajuden gens i a sobre l'únic que podria justificar tenir un videojoc de pinball de Kiss no hi és: cançons de la banda.