Què estàs buscant?

dijous, 7 de maig de 2015

Petits clàssics: Zool

No és la primera vegada que parlo del petit clàssic d'avui. Però sí que aquest cop li dedico una entrada, perquè l'altre cop el vaig esmentar en parlar de videojocs amb publicitat integrada o product placement.

Si us fixeu en una curiositat, el darrer títol que va protagonitzar una entrega d'aquesta secció es deia gairebé igual, però no tenia res a veure amb aquest, ni tan sols pel que fa al gènere.


El Zool va sortir el 1992 primer per a l'Amiga 1200 de Commodore, i segons el que podem llegir a la Wikipedia la intenció era crear un videojoc i un protagonista que rivalitzessin amb el Sonic the Hedgehog de la Mega Drive i el seu, ara ja ho sabem, molt més important i popular personatge.

Desenvolupat i distribuït per Gremlin Graphics, acompanyava el llançament de la màquina, que pertanyia a la tercera generació d'ordinadors de Commodore, i hi havia moltes esperances posades en aquest videojoc.


Amb el títol complet de Zool: Ninja of the Nth Dimension, el seu protagonista és un extraterrestre (no pas una formiga, com es deia a les anàlisis d'aquella època) que arriba a la Terra amb l'objectiu de progressar com a ninja. 

Ho fa avançant per pantalles del gènere de les plataformes, dividides en 7 mons i sovint decorades amb motius de l'empresa catalana Chupa Chups, fet que no costa gaire de veure. A banda d'això tenim una jugabilitat ràpida, colors d'allò més vius i un apartat sonor respectable. Va rebre, de fet, unes notes altíssimes en la versió original per a Amiga. El joc va ser versionat, entre 1992 i 1993, per a l'Amiga CD32, l'Acorn Archimedes, l'Atari ST i MS-DOS, però també per a recreatives i consoles.


Ara vèiem la versió de la Mega Drive, una de les moltes conversions que es van fer d'aquest videojoc. Per cert, si aneu al minut 19.15, aproximadament, veureu un dels atractius del títol, que és el canvi de gènere d'algunes pantalles, en aquest cas pertanyent al dels shooters horitzontals. 


Tanmateix la crítica no va reaccionar tan bé amb aquestes versions per a consola, que van ser, a banda de la Mega Drive, la Game Gear, la Master System, la Gameboy i la Super Nintendo. El problema que tenien, pel que sembla, és que en tenir una memòria RAM més limitada es van fer canvis en les pantalles, que a més eren curtes, i els enemics. La de la Mega Drive, a més, per exemple, presentava problemes a l'hora de controlar un personatge tan ràpid. 

Les notes que podem trobar en agregadors com Moby Games, en canvi, indiquen que els analistes tampoc no van destrossar aquestes versions, i de fet no es van posar gaire d'acord entre el bé pelat i el notable, amb molt pocs casos en què no s'arribés a l'aprovat. Ara bé, la versió de la Super Nintendo es veu que va agradar especialment poc, entre altres coses pels seus bugs i una banda sonora clarament inferior. Vegem la versió de la Game Gear:


Aprofundint una mica més en el joc, el seu protagonista, que és el que dóna nom al videojoc, és capaç de dur a terme diverses accions, a més de tenir una arma i poder executar encanteris per tal de ser temporalment invencible, tenir un doble que l'ajuda, saltar més amunt o fer desaparèixer tots els enemics visibles de la pantalla.

Sigui com sigui, es considera un plataformes molt difícil, cosa que potser ens espanta si n'aconseguim alguna versió esperonats per la dèria retro. En qualsevol cas és un clàssic dels ordinadors Amiga i un petit clàssic per a d'altres màquines.


I va ser prou popular, durant un temps, com perquè l'any següent n'arribés la seqüela, el Zool 2. Així com el primer em sonava, del segon no n'havia sentit a parlar, i potser és normal, perquè aquest cop després d'estrenar-se a l'Amiga 1200 es va convertir només a Amiga CD32, DOS i Jaguar.

Ben rebut en totes les versions, el Zool 2 presentava novetats en forma de millora dels gràfics i la presència de la Zooz, la companya d'aventures d'en Zool, que tenia un fuet d'energia i podia anar per camins diferents dels d'en Zool, cosa que convidava a passar-se el joc cada cop amb un personatge. A més, es presentava el gos Zoon. Pel que fa a la resta, tot era força semblant al primer Zool, minijocs inclosos. 




3 comentaris:

  1. La primera vegada que vaig jugar a aquest joc va ser a l'ordinador de un amic. I mira, no em va entusiasmar molt. Per que? Perque en aquella epoca jo ja tenia la nes, master system, mega i crec que fins i tot snes, i ja havia jugat als millors jocs de plataformes a tots aquests sistemes, i sense pareixer-me un joc dolent, no li veia res d'especial.

    Aixo de la carencia de ram a la versió de consoles es una excusa molt dolenta eh? Les consoles es cert que tenien menys ram, pero es perque gracies als cartuxos no necesitaven tanta, ja que es podia tindre acces a la memoria rom del cartux a una velocitat quasi com la ram. De fet, els pcs i altres ordinadors de la epoca del zool eren pitjor per als jocs que una snes o una mega. Si el joc a aquestes consoles estava retaiat o es controlava malament seria per una mala programacio, i no per manca de potencia. Jejjheejj. Mira, un exemple bo el pots vore a les versions de pc de jocs como aladdin o el rey leon. Son inclos algo mes moderns que el zool, i tot i aixi, les versions de pc, encara que eren molt bones i quasi identiques, eren una mica pitjor en scroll y amplada de pantaia que les versions de consoles. I si el zool en consoles es va dur notes baixes, a banda de ser perque eren pitjors, jo crec que també tenia molt a vore el que he dit al principi de que per als canons "consoleros" de jocs de plataformes el joc no destacava en res. I no aportava res a altres jocs superiors a tots els nivels com els marios o els sonics.

    Pero bé aixo son deduccions meues eh? No te per que ser aixi realmet. Menys lo de la ram, que aixo es un fet tecnic.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'aclariment, però ja em vaig guarir en salut dient "pel que sembla" xD

      És que jo d'especificacions tècniques no hi entenc i en alguna de les fonts que vaig fer servir es parlava d'això. Segurament és el que dius: una conversió feta amb poca cura, i la inevitable comparació amb una forta competència en el gènere que sí que hi havia a les consoles. Per a qui tingués només microordinador, el Zool devia ser del millor que hi havia.

      Ara bé, com a amant del retro si mai tinc l'oportunitat de provar-lo ho faré, perquè com el 80% (mínim) dels jocs que comento, no n'he tingut l'ocasió. Si no, hauria de fer entrades un cop al mes xD

      Elimina
    2. si no te tirava les culpes a tu. XDD si no al que va fer aquesta aseveracio. jajajaj.

      Un joc amb el que també em va pasar aixo va ser amb el jazz jackrabbit. Que era com un sonic, i per als que tenien nomes ordinador era la canya, pero a mi no em pareixia res especial.

      I be, no parle ja del whacky weels, que ixe directament era una puñetera merda de joc sense necesitat de compararlo amb res mes, i sembla mentida que encara hi haja algu que diga que es millor que el mario kart de snes. xddddd

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...